Capitalisme verd, és una sortida a la crisi?
En motiu del 20è aniversari de la Cimera de Rio Esquerra Unida Verds de Dénia organitza unes jornades de reflexió. Seran demà dissabte 18, de 9:30 a 18h, a la Casa de Cultura de Dénia.
Context Rio +20
Del 20 al 22 de juny de 2012 es celebra la Conferència de Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible a Rio de Janeiro, més coneguda com Rio +20. Aquesta conferència se celebra en un context mundial de crisi global sense precedents. A Rio 92, ja es van ajuntar per posar sobre la taula la pobresa, l'accés als recursos, el deteriorament ambiental… i posar en marxa una agenda que tallarà aquests problemes.
Els símptomes són, vint anys després, més clars i inequívocs. D'una banda, el deteriorament del Planeta i la sobreexplotació de recursos naturals ha crescut. Vam esgotar els recursos a un ritme creixent, alhora que vam esgotar també els embornals que han absorbir els residus generats. Els ecosistemes es degraden i perden funcionalitat per a regular el clima, proporcionar aliments, purificar l'aigua, etc. Els sòls perden fertilitat. La pèrdua de biodiversitat s'accelera, i el creixement poblacional dels països empobrits només agreuja les projeccions de futurs traumàtics…
Paral·lelament, augmenta la fam (l'últim informe FAO alerta d'un creixement de la desnutrició crònica de 100 milions de persones més sobre els quasi mil existents), i la reducció de la pobresa, o l'accés a recursos bàsics com l'aigua potable, segueixen sent problemes sense resoldre. Les diferències entre els que més i els que menys tenen continuen també eixamplant. També en els països "més desenvolupats" augmenta la pobresa mentre creix la riquesa de l'1% de la població més rica. A l'Estat Espanyol l'1% dels més rics ha guanyat un 6% més que l'any passat, mentre el PIB ha disminuït més del 13%.
La dualització social augmenta i la bretxa entre rics i pobres només fa que créixer, evidenciant que no hem estat capaços de resoldre la situació d'injustícia social i ambientals, l sobre la qual s'assenten els problemes d'esgotament dels límits del Planeta i els recursos que ens aporta i, com aquests recursos estan cada vegada en menys mans ..
La pregunta és, clar, què ha de canviar?
La injustícia social i ambiental sembla que seguirà augmentant mentre no canviï el model econòmic que és responsable d'això: El capitalisme en la seva fase actual neoliberal. Un model basat en el creixement, que necessita consumir cada vegada més recursos per seguir funcionant, i que només pot fer-ho a costa del medi ambient i de la "acumulació per despossessió" sobre el 3 ª i 4 ª mons. Un sistema injust i insostenible, que necessita maximitzar el benefici individual en el menor temps, amb un consum global de recursos que no pot parar de créixer, malgrat haver-se superat JA la "capacitat de càrrega" dels ecosistemes. Els països rics està en competència creixent per uns recursos i matèries primeres que s'esgoten i de les que no disposen a les seves fronteres i, estan en pugnes cada vegada més perilloses per apropiar barates als països empobrits, desposseint al temps del seu futur a les poblacions locals. A les que posen en risc la seva sobirania alimentària, la seva manera de vida, enverinant seu aire i la seva aigua (per exemple la mineria a "cel obert", més barata, si, però molt més destructiva, emparada en una legislació permissiva o inexistent) , exportant els residus i emissions contaminants sobre els pobres, i important les fonts del seu consum excessiu. I, tot això, reduint costos salarials i protecció social, ja molt per sota dels mínims marcats per l'OIT. Una gran maquinària de producció, necessària per sostenir tota una economia virtual de crèdits i d'economia financera que s'esfondraria si la producció deixés de créixer.
Per tant, qualsevol esforç internacional encaminat a resoldre aquesta crisi social i ambiental ha d'entendre prèviament, que no pot fer-ho sense qüestionar i transformar el model econòmic. Fa 20 anys moltes veus clamaven que el creixement econòmic portaria la justícia social i que, en resoldre la pobresa, es resoldria també el deteriorament ambiental. Avui hauria d'estar clar que és justament a l'inrevés: un model de creixement econòmic il · limitat no és possible en un planeta finit, ja que provoca el seu esgotament, i expulsa a grans sectors de la població del sistema.
Igualment, no podem caure en la ingenuïtat de pensar que la crisi global es pugui resoldre sense qüestionar i alterar les relacions de poder, com si el món no operés en base a interessos. Fins i tot en un escenari molt optimista post-Rio +20, en què els líders mundials assumissin pres valents decisions serà possible posar-les en pràctica? Indefectiblement unes decisions correctes i valents passaran per alterar l'estructura global del poder i les relacions d'explotació i dominació existents. L'intent de "vendre" com a sortida un "capitalisme verd"-el mateix llop disfressat de be-ha estat enterrat en aquesta Crisi, encara abans d'evidenciar com quimera.