La publicació Rebeleu-vos (www.rebelaos.net) fa un recull de diferents i propostes alternatives pràctiques per avançar cap a la superació del capitalisme. Dos dels articles estan dedicats a l’agricultura i el món rural. Ací els reproduim pel seu interès.
D’on venim…
L’anomenada Revolució Liberal del segle XIX i les reformes que en nom d’aquesta es van dur a terme, van imposar la privatització dels espais agraris i van suposar la fallida d’un model de gestió dels recursos naturals relativament conservacionista, per impulsar-ne un altre d’obertament productivista i destructiu. Això va suposar una reducció de l’autonomia de la pagesia i una limitació per cobrir les seves necessitats bàsiques a través dels recursos comunals, obligant a mercantilitzar parts creixents de llur economia (producció i consum), i a passar de la racionalitat ecològica a una racionalitat monetària, en la qual l’equació bàsica és la que relaciona cost i benefici. La mercantilització de l’agricultura va venir acompanyada de la salvatge explotació dels boscos autòctons i del desenvolupament de la indústria rural i sobretot urbana.
Les ciutats són centres de poder i control social estratègicament impulsades per l’ordre liberal, dependents ecològicament dels mercats globals, convertits en insostenibles embornals d’energia i materials, així com fàbriques desorbitades de residus. Des de les ciutats “s’ordena el territori” i es dissenyen les polítiques socials que afecten el conjunt de la població. Aquestes polítiques estan clarament dissenyades per debilitar el medi rural i enfortir l’urbà, quan la realitat és que el medi rural a l’Estat espanyol abastava el 2009 el 90% del territori i hi resideix només un 20% de la població. L’èxode en el medi rural no s’atura i augmenta per les mesures neoliberals recolzades per l’Estat: abandonament d’explotacions agràries, tancament d’escoles i centres de salut, disminució dels serveis públics de transport en zones rurals, etc.
La terciarització de l’economia rural i la masculinització de la població són algunes altres tendències que continuen més vives que mai han contribuït a aprofundir en la dicotomia “medi rural” – “medi urbà”.
Cap on volem anar…
L’actual conjuntura de crisi sistèmica i multidimensional (ecològica, econòmica i financera i de valors) i la necessitat de desenvolupar alternatives a l’actual model capitalista, comença a configurar una onada de fugida de les ciutats (davant l’atur i la precarització de la vida ), com una tornada a les arrels familiars o com una recerca de “nous” contextos on refugiar-se d’un salvat-ge model construït al marge de les persones.
Cada vegada són més les iniciatives per facilitar i organitzar el retorn al camp i reconstruir l’economia local cap a l’equilibri territorial, amb majors graus d’autonomia i descentralització política i productiva. Aquest nou escenari permet l’eclosió d’interessants alternatives a l’actual model territorial i agrari de les societats postindustrials: des de paradigmes no capitalistes, passant pel cooperativisme i diverses for-mes de col·lectivisme.
D’una altra banda, la interconnexió de les problemàtiques socioambientals del camp i de la ciutat es comencen a percebre, així com les oportunitats d’enriquiment i renovació mutus si ens esforcem a superar els absurds que genera la dualitat rural-urbà.
No obstant això el retorn al camp i la integració dels projectes anomenats neorurals en les realitats autòctones solen ser complexos i lents, de manera que el suport mutu i la cooperació resulten del tot fonamentals.
Com ho fem…
Generant xarxes de cooperació i suport mutu per estendre ponts i facilitar els diversos processos de revitalització del món rural. Aquesta coordinació és fonamental per frenar la segregació social i territorial entre els diferents col·lectius socials que comparteixen problemes d’idèntica arrel:
• La Plataforma Rural, que des del 1996 treballa per a la construcció de la sobirania alimentària en l’àmbit local i per un món rural viu, aglutina organitzacions rurals i urbanes, d’agricultors, de consumidors, ecologistes, ONG i altres, i de la qual emanen nombrosos projectes i mobilitzacions estatals (contra els transgènics o la PAC).
• La Red Ibèrica d’Ecoaldees, està teixint ponts entre assentaments que desenvolupen models d’integració entre allò ecològic, social, cultural, econòmic, tecnològic, polític i espiritual, amb que facilita l’apropament d’aquelles persones que volen apostar per una altra for-ma de vida.
• Les ecoxarxes i la Cooperativa Integral Catalana promouen espais d’interacció per a la relocalització de les relacions humanes i econòmiques en l’àmbit biorregional.
• L’Aliança per la Sobirania Alimentària dels Pobles, compta amb xarxes locals en diferents territoris que agrupen persones i organitzacions que tracten d’establir les bases d’un model sostenible d’agricultura i alimentació, de producció i de consum local i just.
• Les iniciatives de mapeig de pobles abandonats.
• Rurales enREDadxs, és un grup generat a partir de diferents confluències dins el moviment 15M, les iniciatives del qual s’han unit amb l’objectiu d’enllaçar alternatives rurals i realitzar trobades que facilitin l’accés al camp. D’altra banda, s’està generant el mapa d’iniciatives socials en el medi rural, com a part del Mapa de Moviments Socials, amb l’objectiu de coordinar iniciatives econòmiques i socials solidàries.
A més, estan proliferant altres iniciatives com són els pobles en transició i la coordinació d’Assemblees del 15M en zones rurals (com GredosRevolution o l’Assemblea de la Serra Nord de Madrid), permetent l’articulació incipient d’iniciatives d’economia social, mercats d’intercanvi i bancs de temps.
Generem formes d’autoocupació des de la diversitat
Les alternatives de vida en el medi rural no passen només per l’ocupació en el sector agrari. La realitat social d’un món rural viu, passa per la riquesa i la diversitat d’activitats laborals, serveis socials, oferta cultural i d’oci, sense necessitat de dependre de les ciutats per satisfer les múltiples dimensions del nostre benestar humà. En aquest sentit, estan sorgint iniciatives relacionades amb l’educació lliure, les arts o l’ecoindústria, que suposen oportunitats d’autoocupació i enfortiment del teixit social i associatiu local en els pobles. Les noves tecnologies estan contribuint a aquesta diversitat, en certa mesura, a través del teletreball, tot i que el debat sobre aquest model és intens
Què més podem fer…
• Recuperar el consell obert (òrgan assembleari en l’àmbit local) mitjançant l’acció política col·lectiva.
• Recuperar i mantenir la gestió dels béns comunals: pastures, muntanyes i boscos, ca-mins ramaders, bàscules i molins, etc. Les assemblees veïnals i consells que segueixen gestionant pastures i boscos, les comunitats de regants, etc., són institucions que han demostrat al llarg dels segles la facultat per conservar ecosistemes i fer viable la vida en l’àmbit rural.
• Crear bancs de terres comunals pot facilitar el coneixement sobre l’estat de les terres i dels immobles en el territori.
• Recuperar coneixements tradicionals locals per a la gestió del territori i els seus recursos associats (bestiar, camps de cultiu, llavors, aigua, etc.) que demanaven un menor consum en materials i energia i estaven adaptats a les condicions locals.
• Recuperar, compartir i rehabilitar immobles i habitatges en desús pot contribuir a facilitar l’accés a la terra i a l’habitatge, així com generar espais d’aprenentatge col·lectiu. Vegeu la pàgina d’habitatge, amb la proposta de compartir informació de finques.
• Recuperar oficis tradicionals pot suposar no només la diversificació de l’activitat la-boral en el medi rural, sinó la millora de les condicions de vida de les poblacions rurals i l’accés local a recursos sense la necessitat de recórrer als mercats globals.
En aquest camí, la revitalització del món rural, tant la recuperació de la saviesa popular, les institucions tradicionals i l’enriquiment d’aquestes, com la millora de la comunicació amb el món urbà, resulta fonamental concebre el camp des del respecte a la seva identitat, i no només com a teló de fons o substrat de la fugida de la urbs i l’experimentació d’alternatives.
