Santos Ruiz // El Gastro-blog
Ferran Bono, un dels pocs periodistes que miren la gastronomia amb sensibilitat va escriure aquest diumenge un article que em deixa descol·locat. Per una vegada, he de discrepar de les seves reflexions.
Em preocupa molt que cali entre la població la idea que el mercat de tota la vida ja no té futur. Que hem de reconvertir els mercats en espais multifuncionals al servei del turisme. Davant dels que volen convertir el Mercat Central en un titular del Vogue, jo voldria que tornara a ser un escenari de venda directa entre llauradors i consumidors. Als que volen dotar-lo de glamour, jo els dic que el seu millor valor és l'autenticitat. Mentre altres volen vore turistes en els seus passadissos, jo voldria vore veïns amb carro i llista de la compra. El que per a ells és el "valor afegit del mercat de Sant Miquel o la Boqueria" per a mi és la prostitució del mercat. Un mercat es definix per productes locals i proximitat, i el model que Ferran sembla animar està més definit per les tendències que per l'entorn. El veig venir. Aplaudirem la presència dels turistes i riurem les gràcies dels que mengen ostres però no compren ni un peix. Al mercat del futur la meua verdulaire Paqui, que no ven bolets ni tòfones però compra cada matí a la tira de comptar directament a llauradors, no hi tindrà cabuda. Tampoc l'àvia Maria, la meua veïna del primer, que encara visita el mercat a la recerca del producte de temporada. No ho fa perquè ho diga un cuiner amb aires de guru, sinó perquè la seua mare li va ensenyar que era el millor i el més barat. Ho vaig escriure fa temps en aquest mateix blog "En les cues on la meua mare i jo demanàvem tanda s'amunteguen hui els turistes, càmera a la mà, a la recerca d'una foto per exhibir a la tornada del viatge. On abans venien adobats avui trobe tendes delicatessen i les verduleries d'ara em recorden perillosament al línial de fruita d'El Corte Anglès". Por. Tinc por que en el camí cap al turista 10.000.000 pergam la nostra identitat. D'altra banda, el dia que Maria i jo no estigam a la cua de la tenda de verdures, els alemanys ja no tindran aquesta foto que estan buscant. I aquest dia haurem perdut una cosa i l'altra.
P.D. Acabe aquestes línies i m'assabente que Ricard Camarena acaba de tancar la negociació amb el Mercat Central per regentar-ne el bar. Estic segur que al bar de Ricard trobarem abans els capellanets rostits que les ostres i els percebes. Si algú pot assumir aquest repte amb garanties de no perdre l'autenticitat en l'intent és ell. Cap altre cuiner té un compromís tan ferm amb el nostre producte, el nostre entorn i la nostra gastronomia. Sàvia elección.Sobre el mercat del futur
