La FAO i l’acaparament de terres

Vicent Boix

-Investigador associat de la Càtedra "Terra Ciutadana – Fondation Charles Léopold Mayer", de la Universitat Politècnica de València. Autor del llibre El parque de las hamacas. Article de la sèrie "Crisi Agroalimentària", veure més ací

Si hi ha un negoci que té el futur garantit, no és altre que el de l'alimentació. Es pot prescindir de tots els objectes que ens envolten i que suposadament ens fan la vida millor, però, plenar l'estómac sempre serà una obligació. Així ho han entès aquestes poques multinacionals que controlen el comerç d'aliments i els inversors que han bolcat els seus diners en els mercats agrícoles.

Però en la recerca frenètica d'oportunitats dins l'agronegoci, s'ha estès "l'acaparament de terres", en el que inversors, empresaris, estats, etc. estan adquirint milions d'hectàrees en diferents països, sobretot africans, des dels subsaharians fins als mediterranis. Alguns busquen especular amb les terres, altres sembrar agrocombustibles per als països rics, i altres aprofitar l'aigua i la terra aliena per conrear aliments i després exportar-los a les seues nacions.

Siga com siga, alguns càlculs ja establixen que a l'Àfrica s'han tramitat projectes per una extensió total de 67 milions d'hectàrees (la superfície conjunta d'Itàlia i Alemanya).(1) Els atropellaments s'han succeït sense parar i aquells meravellosos beneficis que gaudirien els pobles que s'amotllarien a la nova inversió agrícola s'han quedat en paper mullat. D'aquesta manera, les persones desallotjades de les seues terres es compten per desenes de milers. A més s'han reportat expulsions violentes, empresonaments, processos judicials contra camperols, precarietat laboral en els nous projectes agrícoles, acaparament d'altres recursos naturals com l'aigua, desforestació de boscos, alteració de llits en rius, etc.

Els molts discursos de la FAO

La FAO, (2) com a bona filla de Nacions Unides, acull tot tipus d'idees per molt contradictòries que puguin ser entre elles. Per exemple, davant la recent crisi alimentària al Sudan del Sud, el responsable d'aquest organisme al país africà manifestava que "cal aconseguir que les famílies tinguen en primer lloc accés ràpid a aliments innocus i nutritius, així com a altres necessitats bàsiques ( …) Podem fer-ho ajudant a la gent a reprendre les activitats agrícoles, ramaderes i d'altre tipus en què basen els seus mitjans de subsistència ".(3)

La realitat és que si es vol ajudar la gent a reprendre les seves activitats agrícoles, caldrà garantir les terres, les aigües i els recursos econòmics. Per açò aquest escenari proposat pel responsable de la FAO al Sudan del Sud, xoca frontalment amb el massiu acaparament de terres al continent, que està ajudant a la gent a abandonar les activitats agrícoles, ramaderes i d'altre tipus en què basen seus mitjans de subsistència.

No obstant açò i malgrat la gravetat dels fets, la FAO també dóna suport sense dubtes a l'acaparament de terres. Al costat del Banc Mundial o el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola, treballa en els "Principis per a una inversió agrícola responsable". Com es desprèn del propi títol, per a aquests organismes l'acaparament de terres és una inversió que per a les nacions empobrides oferirà, suposadament, certs beneficis com llocs de treball, transferència tecnològica, infraestructures rurals, seguretat alimentària, etc. En general, el braç filantròpic i propagandístic de la nova inversió agrícola, no oferix res que no s'hagi escoltat mil vegades per justificar la inversió estrangera en general, i res que no s'escoltara, per exemple, fa un segle, quan certes transnacionals fruiteres transformaren estats independents centreamericans en "repúbliques bananeres". A dia d'avui i com es deia abans, els atropellaments i les expulsions s'imposen a les benevolències.

I parlant de benevoléncies, deixen que els explique un cas. El 2009, l'empresa suïssa Addax Bioenergy arrendà 20.000 hectàrees a Serra Leone per cultivar canya de sucre i generar bioetanol.(4) S'ha denunciat que les comunitats no van ser consultades per veure si accedien a arrendar les seves terres i l'acord va ser secret entre la companyia i el consell del llogaret. Les collites d'alguns pagesos van ser destruïdes i la indemnització rebuda va ser tres vegades inferior al preu real. Els agricultors han revelat que ara han de recórrer molts quilòmetres fins arribar a les noves terres que els van assignar i s'ha constatat que l'empresa no està complint els seus compromisos socials (ocupació, millora agricultura local, etc.). Aquestes dades van ser recollides per membres del Consell d'Esglésies de Serra Leone i per un activista de drets humans, que a més van estar acompanyats en el terreny per una ONG local. L'Observatori del Dret a l'Alimentació i la Nutrició va prendre aquestes ressenyes i les va incloure en un informe sobre acaparament de terres que va publicar el 2010.(5)

S'explica açò perquè al març, la FAO va fer públiques una sèrie de notícies sobre el "Projecte sobre la bioenergia i criteris i indicadors per a la seguretat alimentària" (BEFSCI, per les sigles en anglès). Aquest projecte és finançat pel Ministeri Federal Alemany d'Alimentació, Agricultura i Protecció del Consumidor, i segons la informació continguda al web de la FAO, pretén desenvolupar "… una sèrie de criteris, indicadors, bones pràctiques i opcions polítiques sobre el desenvolupament de la bioenergia moderna que promou el desenvolupament rural i la seguretat alimentària … ".(6)

No cal dir que aquest projecte és un reconeixement clar al desenvolupament dels agrocombustibles i l'acaparament de terres. Demagògicament relaciona el cultiu energètic amb la seguretat alimentària, obviant la tragèdia d'un continent, Àfrica, que ha d'importar desenes de milions de tones d'aliments bàsics. Sense anar més lluny Serra Leone, el país on desenvolupa les seves activitats Addax Bioenergy, ha arribat a destinar el 24% del seu PIB per importar menjar.(7)

La qüestió és que en un dels materials de BEFSCI, titulat "Bones pràctiques socioeconòmiques en la producció moderna de bioenergia", s'esmenta el cas de Addax Bioenergy com un exemple de nitidesa, participació ciutadana, solidaritat, etc. Les benevolències de la companyia suïssa que s'esmenten en aquest manual van ser aportades per productors locals, encara que sense ser contrastades per la FAO. No hi ha dubte que alguns vilatans s'han pogut beneficiar dels projectes de Addax Bioenergy, però no s'entén que una organització de l'ONU s'oblide de l'altra cara de la moneda, dels altres testimonis i de les injustícies. No s'entén que un projecte de la FAO utilitze aquest controvertit exemple com un model a seguir, sense comprovar els fets. Fins i tot arribà a utilitzar en els seus informes una fotografia que apareix al web de Addax Bioenergy, en què es veu a acaparats i acaparadors donant-se la mà amigablemente.(8) Aquest fet no tindria la menor importància si s'hagués indicat l'origen de la instantània. Però no fer-ho i a més reconèixer que no es va contrastar la informació, permet pensar que les dades van ser recopilades d'una sola font, sense valorar les greus irregularitats que algunes organitzacions han revelat.

Les directrius voluntàries sobre la governança responsable de la terra

El Comitè de Seguretat Alimentària Mundial de la FAO (CSA) fou reformat el 2009 per proporcionar més versatilitat, pes específic i capacitat de decisió per a la creació de polítiques relacionades amb la seguretat alimentària. L'assoliment més important d'aquesta reforma va ser l'espai de participació que es va proporcionar a les parts interessades, especialment a les que es veuen més afectades per la inseguretat alimentària.

Des de fa tres anys, vénen discutint-se i consensuant en el si del nou CSA, les directrius voluntàries sobre la governança responsable de la terra. Aquestes directrius pretenen salvaguardar l'accés a la terra ia altres recursos naturals per als sectors de la societat més vulnerables, i ajudaran a que els estats que es veuen afectats per l'acaparament de terres puguen legislar per garantir aquests drets.

El passat 11 de maig i després de moltes reunions, les directrius van ser aprovades pels estats, el sector privat i els col·lectius socials que havien participat en la seva elaboració dins del CSA. Les primeres reaccions de les organitzacions socials involucrades -que representaven en alguns casos a milions de camperols i agricultors- han estat positives perquè d'una banda s'han aprovat unes pautes que poden ajudar a frenar la impunitat regnant fins al moment, i per altra, consolida el CSA reformat com un espai de participació i presa de decisions.

Tanmateix, alguns col·lectius socials també han manifestat que les directrius es queden curtes en molts aspectes, seguixen legitimant l'acaparament de terres i poden entendre de manera desigual depenent dels actors. Tot, perquè l'acció de certs estats i sobretot del sector privat, va obligar a consensuar certes posicions ambigües i molt generals, i per això al final, van tenir el mateix pes els interessos d'aquells que es juguen el poder menjar i treballar, que els interessos d'aquells que si no inverteixen en agrocombustibles a l'Àfrica ho faran en factories xineses d'espardenyes i bolígrafs. Molt democràtic sí, però molt asimètric també.

 

1-INTERMON OXFAM: “Intermón Oxfam advertix de que l'actual compra massiva de terres està enviant milers de persones a la pobresa”, 22 de setembre de 2011.

2-Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura.

3-FAO: “Elevada inseguretat alimentària al Sudan del Sud”, Juba/Roma, 8 de febrer de 2012.

4-http://www.addax-oryx.com/uk/index.html

5-“Hambre y acaparamiento de tierra en Sierra Leona”, a l'informe “El acaparamiento de tierras y la nutrición, desafíos para la gobernanza mundial”, Observatorio del Derecho a la Alimentación y la Nutrición, 2010.

6-http://www.fao.org/bioenergy/foodsecurity/befsci/es/

7-MARTÍN, M.A.: La agricultura africana, Los libros de la Catarata y Casa África, Madrid, España, 2012, pag. 83.

8-BEALL, E. y ROSSI, A.: “Buenas prácticas socioeconómicas en la producción moderna de bioenergía”, FAO, Roma, Italia, año 2011, pag. 3. http://www.fao.org/docrep/015/i2507s/i2507s00.pdf