Antonio Cerrillo / La Vanguardia
El mercat promet utilitzar millor els recursos, però es resistix a canviar el model energètic
Aeroports sense avions i autopistes buides, paradigma d'allò insostenible
És possible un capitalisme respectuós amb la protecció del planeta i dels seus recursos naturals? Podem parlar d'una economia verda sense que se'ns posi la cara roja? Una meta tan ambiciosa és el debat de fons que llança la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible (Rio+20) que se celebrarà a Rio de Janeiro entre els dies 20 i 22 de juny. La pregunta es formula mentre es constata que l'actual model de consum s'ha convertit en una amenaça directa per al 30% de les espècies del planeta, segons alerta un informe de Nature. La concentració dels gasos hivernacle frega les 400 parts per milió, el que fa gairebé impossible frenar l'indesitjat augment de temperatures de dos graus. I la fi del petroli barat, sobre el qual pivota el model energètic, sembla proper.
"El capitalisme verd no només no és necessari, sinó que és una idea oportuna i possible. Només cal que es donin les condicions del canvi, encara que trobe a faltar un veritable propòsit en eixe sentit", assenyala Domingo Jiménez Beltrán, exdirector de l'Agència Europea de Medi Ambient. Jiménez Beltrán destaca que, davant l'optimisme que va precedir la cimera de Rio de Janeiro de fa vint anys, ara, en l'actual situació de crisi, torna a ressorgir amb força la idea que la protecció del medi ambient és un obstacle per al desenvolupament econòmic. "L'adequada gestió dels nostres actius naturals no suposa un fre al desenvolupament econòmic i al benestar social, no m'imagine un desenvolupament que no sigui més verd", opina en canvi Federico Ramos, secretari d'Estat de Medi Ambient.
Els experts assenyalen que per assentar un capitalisme verd caldria mesurar el progrés amb indicadors que vagen més enllà de l'IPC. "No es pot mesurar la riquesa com ara. La destrucció pot fer pujar l'IPC, però açò no és prosperitat", diu el consultor Remi Parmentier. El model exigix una nova fiscalitat global que grave les transaccions financeres internacionals, i no són pocs els que reclamen més impostos per als combustibles fòssils o les emissions de CO2 per penalitzar la seua contribució a l'escalfament (carbó, petroli).
"Una economia verda significa produir el necessari. Però el mercat no va en aquesta línia; abusa de l'extracció de recursos i genera un sobreconsum. També es requerix consumir menys energia, tendir a un model energètic descentralitzat i afavorir les fonts d'energia renovables" , indica Jiménez Beltrán, convençut que Espanya podria ser un país gairebé autosuficient en energia a través de les fonts renovables. "El problema és que a açò s'hi oposen els interessos a curt termini i els lobbies energètics, als quals finalment obeixen els ministres d'Indústria de torn", afegeix.
Aeroports de nova factura sense avions, autopistes construïdes sense sentit i sense clients, i ajudes a les energies fòssils que causen l'escalfament han estat part del model imperant, contrari al nou paradigma, mentre que les retallades van a l'educació, l'ensenyament o la R+D.
La societat de l'opulència i la crisi també tenen per davant un llarg camí per convertir els seus residus en recursos. Es podria treure petroli de tant rebuig desaprofitat. "Si augmenta el reciclatge fins a un 70%, es podrien crear més de mig milió de llocs de treball a Europa", recorda Víctor Mitjans, de Fundació Retorna, entitat que clama per instaurar el sistema de dipòsit i retorn de l'envàs al comerç per millorar les recollides selectives. "El problema és que açò xoca amb els productors i envasadors, les marques i els distribuïdors. Saben que açò crea ocupació. Però els grans lobbies volen més consum però amb menys ocupació", diu.
"L'economia pot evolucionar cap a un ús més eficient dels recursos naturals i frenar la destrucció dels ecosistemes. Però tot això serà insuficient si no es dóna una transformació dels mecanismes de distribució de la riquesa entre les persones i si no s'avança cap a un govern global ", diu Cristina Narbona, diputada del PSOE. Narbona creu que abans d'adornar l'economia amb adjectius cal "canviar els mecanismes que han portat el capitalisme a una fase demencial de concentració de riquesa i de concentració de poder i a una injustícia enorme".
La cimera de Rio de 1992 va donar lloc als convenis de Canvi Climàtic i de Biodiversitat, es va donar una espentó al conveni de Desertificació; es van impulsar les agendes XXI … Però hui eixos processos s'han apagat i burocratitzat. "Tenim una societat acomplexada perquè uns senyors que han destrossat el sistema financer cobren sous milionaris i ningú s'indigna ni els denuncia", diu Jiménez Beltrán. "Rio+20 és ara l'oportunitat de la societat de dir quin futur vol, de fer-se sentir", conclou.
"Hem de fugir de la visió tecnofantástica que confia el creixement en el material però que no parla d'allò social", declara Iñaki Barcena, professor de Ciència Política del País Basc, que va assistir el cap de setmana a Barcelona a una trobada dels grups més crítics amb Rio+20 promogut per Ecologistes en Acció. "Podem crear vehicles més eficients i peretes de baix consum, però açò té un efecte rebot, que consistix que cada volta necessitem més peretes i més cotxes, de manera que, al final, eixa eficiència energètica es perga". Barcena critica que l'energia sigui "un negoci i no un servei públic", i diu que "un desenvolupament perdurable és el decreixement": la pervivència d'ecosistemes dels que podem seguir vivint.
Ivonne Ramos, d'Acció Ecològica de l'Equador, sosté que "el capitalisme no pot ser ecològic, ja que es basa en l'extracció de recursos, de petroli, gas i minerals, que comporten processos destructius". Aquest grup ve denunciant des de fa anys que aquest model és responsable de "la desaparició d'ecosistemes i de pobles i del desplaçament de poblacions de forma violenta".
"Desgraciadament, no anem en la línia d'una economia que respecti els límits d'un planeta finit. El que la natura ens dóna apareix ara com una mercaderia, com passa amb el mercat del carboni. Hi ha un greu risc de generar beneficis i una nova bombolla d'especulació. L'economia verda pot ser l'expressió màxima del capitalisme ", diu Federico Demaria, investigador de la UAB. Narbona alerta també del perill d'una nova bombolla en algunes noves tecnologies que pugui fer reproduir els mecanismes especulatius". Tanmateix, destaca el corrent de "ciutadania global" que acudirà a Rio.
Capitalisme ecològic
"No hi ha marxa enrere", diu el Govern
"S'ha avançat però encara queda un llarg camí per recórrer. Entenem que l'adequada gestió dels nostres actius naturals no suposa un fre al desenvolupament econòmic i al benestar social. Per açò, estem convençuts que no hi ha marxa enrere, ja que el valor del medi ambient està incardinat en la nostra cultura. El ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient no imagina un desenvolupament que no siga més verd. La velocitat d'aquest desenvolupament, els passos que anem a anar donant i com els comassem a una situació a curt termini de crisi econòmica i d'atur, serà el secret del nostre èxit. En qualsevol cas, tots els passos del desenvolupament social es dirigiran cap a una economia més verda i per més verd entenem menys impactant en el territori en què s'ubiquen els projectes i més eficaç en la gestió dels seus recursos ".
Fernando Ramos, secretari d'estat de Medi Ambient,
"Tenim la tecnologia", diu Siemens
"Parlar de sostenibilitat és apostar per una utilització molt més eficient dels recursos disponibles. El consum de productes verds és un pas necessari, però hem d'anar més enllà i apostar per una producció verda, per desenvolupar processos productius més eficients. En una paraula, fer més amb menys. La bona notícia és que la tecnologia per aconseguir-ho ja existix i només cal l'impuls per posar-la en pràctica. Per als escèptics, cal destacar que els estalvis que generen aquests desenvolupaments permeten en molts casos autofinançar les inversions en pocs anys. Dins de l'atonia general de l'economia, els mercats verds són dels més dinàmics i amb més expectatives de creixement ".
Rosa García, presidenta de Siemens.
"Ja no hi ha energia barata", diu Ecologistes en Acció
"El creixement econòmic comporta un consum major de matèria i energia. Però ja no hi ha energia barata disponible que sostinga un nou cicle expansiu de l'economia. Som al pic del petroli i, conforme es recupere el creixement, es dispararà, com ja està passant, el preu de l'or negre". Amb el preu del petroli en alça, el de la resta de productes també pujarà i la crisi tornarà a fer la seua aparició. Davant aquest fet no hi ha economia verda que valga. Les renovables, l'eficiència i la "desmaterialització" de l'economia no eviten que calga més consum material i energètic per mantenir el creixement. Simplement no hi ha cap dada que ho corrobore… Cal reformular el sistema econòmic des de l'arrel perquè estiga en pau amb el planeta i amb les persones… El que estem vivint és una contraposició entre el dret a la propietat privada de les classes més adinerades amb el dret a la vida (encarnat en assistència sanitària, o educació, o un medi ambient net).
Ecologistes en Acció
