Gairebé un centenar de persones volgueren donar la benvinguda ahir a La Veu de l'Horta Nord, el nou projecte comunicatiu popular dels moviments socials de la comarca. En un Ca Bassot ple a vessar, es desgranaren els principals eixos del periòdic a més de reunir, una vegada més, a diferents organitzacions de Godella, Burjassot, Montcada, Alboraia, Campanar…
Fins un total de deu col·lectius han participat en la gestació de LA VEU, tot permetent amb una simple ullada comprovar com es manté de viva i combativa l’Horta Nord.
Col·lectiu Bordissot i Per l’Horta escriuen al voltant de les agressions patrimonials, en aquest cas a la Sèquia de Montcada i la que suposaria l’execució de la megainfraestructura de la Via Parc Nord; Maulets Horta expliquen les jornades commemoratives de Fuster mentre que FESMAL i Ca Bassot defensen la necessitat d’unes festes alternatives i autogestionades, els Socarrats de Campanar tanquen l’espai dedicat a la cultura amb un emotiu article al voltant de la seua breu però fructífera història. A nivell d’actualitat política, Endavant-OSAN Horta Nord fa una valoració del seu primer any d’existència i defensa el model d’unitat popular mentre que un segon article s’expliquen els abusos hipotecaris amb el drama dels desnonaments així com la ILP que tracta de solucionar-ho. L’Ateneu de Montcada, en canvi, ha volgut parlar al voltant de una de les sues activitats més reeixides d’ enguany: les Jornades del 8 de Març. A la contraportada, La Burra Vella explica la seua aposta sociocultural i lúdica convocant a les properes activitats i el 15 M de Burjassot realitza un recull de les seues propostes des de l’any passat.
En nom de l’Aplec de l’Horta nord va intervindre Joan Carles Juan, un dels impulsors de LA VEU. Explicà el fil de continuïtat existent entre el diari i el format tradicional de celebració de l’APLEC: mantenir un lloc de trobada per debatre les problemàtiques comunes que afecten a la comarca (les agressions a l’entorn mediambiental o al patrimoni cultural, per exemple) així com parlar d’experiències culturals, festes autogestionades, defensa i promoció de la llengua o les campanyes contra les retallades (ILP per la dació en pagament etc). Davant la impossibilitat de realitzar enguany l’APLEC s’ha tractat de mantindre eixe nexe d’unió. Amb una tirada de 600 exemplar gratuïts, autofinançada, sense cap periodicitat establerta (es pretén semestral), amb intenció que es puga llegir per Internet també i sobretot útil, que no siga d’autoconsum, aquestes són algunes de les característiques que defensà Juan.
A continuació, Andreu Ginès de L’Accent i Juan de Ràdio Klara, que enguany celebra 30 anys en antena, abordaren l’experiència comunicativa de dos mitjans contra informatius pioners en el seu àmbit: escrit i radiofònic. Ambdós explicaren l’origen i una mica d’història dels respectius projectes així com també les dificultats per continuar amb els mateixos (sobretot els de caire econòmic i tècnic) però també volgueren extreure conclusions positives en el paper que han jugat per mantindre un discurs no oficial que visiblitze les lluites dels moviments socials als Països Catalans i a la ciutat de València, respectivament. Ràpidament, però, el debat es va centrar en les noves tecnologies (Internet, xarxes socials, plataformes multimèdia…) i la influència que tenen en la nova manera d’intercanviar informació i de percebre la realitat. L’animat debat posterior amb una participació activa dels i les assistents va cloure la primera part de l’acte. Amb el sopar popular per a seixanta persones i l’actuació dels rapers montcadins d’ATUPA la jornada va finalitzar.
