La natura es rebel·la contra el gegant dels cultius transgènics Monsanto
La dacsa transgènica cultivada per l'empresa deixa de resistir als paràsits
Cada volta més insectes paràsits són capaços de devorar el blat de moro modificat genèticament especialment per a resistir-los. Un estudi recent demostra que els esforços de la corporació Monsanto, un gegant dels cultius transgènics, aplicats per evitar l'atac d'aquests insectes, van ser en va. Uns escarabats paràsits poden consumir la dacsa modificada genèticament sense patir el menor dany, segons revela un treball d'investigació publicat en l'últim número de la revista GM Crops & Food. Una mostra de la població de l'escarabat de 2010 té una taxa de supervivència 11 voltes més gran que la de la població de control. Açò és vuit vegades més que l'any anterior, quan per primer cop es va identificar aquesta espècie resistent.
L'any passat, l'investigador Aaron Gassmann, de la Universitat d'Iowa, va assenyalar que diversos llauradors havien descobert que un gran nombre d'escarabats sobrevivia després del consum dels cultius transgènics. Gassmann va anomenar a aquests insectes 'superbitxos'. Les troballes recents poden tenir conseqüències devastadores, tant per als llauradors com per als consumidors. Les plantacions de dacsa modificada seran atacades per un nombre creixent de 'superbitxos', causant la reducció de la collita per als llauradors. Al final, els consumidors pagaran el preu, no només per la dacsa, un producte essencial els derivats de la qual s'usen en una gran quantitat de productes, des de iogurts fins a talc de bebè, sinó per a altres cultius que es venen al mercat. L'augment dels preus de la dacsa estimularà més llauradors a sembrar dacsa, malgrat els riscos, i la producció d'altres cultius caurà. Açò impulsarà a l'alça als preus de pràcticament tots els aliments, colpejant amb força a una població ja danyada greument per les dificultats econòmiques actuals.
Monsanto va llançar el seu blat de moro transgènic amb la proteïna especial inserida en el seu codi genètic el 2003. Les troballes recents es van produir dies després que Monsanto, juntament amb altres empreses de biotecnologia, reberen el suport del Congrés d'EE. UU., que va donar el vistiplau a l'establiment dels cultius transgènics tot i els desafiaments legals pendents. Moltes de les demandes a les quals s'enfronta Monsanto estan basades en la presumpció que els seus cultius són perillosos per a la salut humana i especialment per a la dels fetus.