Guia verda de l’alimentació ‘bio’

És millor comprar no ecològic però local o ecològic de l’altra punta del planeta? És o no aconsellable cuinar al microones? Quins aliments es poden compostar? Quins riscos té no menjar ecològic?

Cristina Hernáiz / VivaLeBio MaGazine

Per respondre a aquestes i a moltes altres preguntes que els consumidors ens fem sovint, l’Associació Santé Environnement France (ASEF), que reunix més de 2.500 metges i experts en nutrició, ha publicat l Petit Guide Vert de la Bio-Alimentation (la petita Guia Verda de l’Alimentació Bio).

Una petita brúixola –gratuïta- per orientar-nos en el camí cap a una dieta respectuosa amb la nostra salut i el nostre entorn, que oferix consells bàsics i recomanacions sobre com comprar i triar els aliments, com conservar-los i cuinar-los o què podem fer després amb el fem.

Ací en recollim alguns:

Comprar de “oferta” surt car

Segons l’estudi ‘ Bio versus Discount” realitzat per l’ASEF i France3 al juny de 2010, les persones que mengen habitualment d’“oferta” presenten una taxa elevada d’àcid hipúric, associat a l’absorció de conservants alimentaris –la gamma que va des de l’E210 fins a l’E219- inclosos en els aliments industrials més comuns, com refrescs, caramels, xiclets, lactis, pastes, patés i cremes d’untar, plats precuinats, etc.

Aquests conservants es consideren també hui la causa de diversos trastorns en el desenvolupament neurològic infantil, com la hiperactivitat o els problemes d’atenció i concentració.

Així mateix, en aquestes persones s’observen alts nivells d’àcid palmític, present en el controvertit oli de palma, tan utilitzat en la indústria agroalimentària pel seu baix cost (pots reconèixer la seva presència per la menció ”oli vegetal” o “greixos vegetals”, sense especificar el tipus de vegetal).

A més de destruir els boscos tropicals amb els monocultius de palma d’oli i d’implicar la mort de centenars de milers d’orangutans, segons l’ASEF, l’àcid palmític de l’oli de palma està associat a mecanismes de resistència a la insulina, com la diabetis de tipus 2 en els animals, l’obesitat i trastorns cardiovasculars. A sobre, inhibeix els símptomes de sacietat, provocant una addicció que condueix a menjar més.

Adeu, ‘fast food’

El menjar ràpid o fem no només contamina greument el planeta amb el balafiament d’energia, aigua, embalatges i envasos de plàstic o alumini, etc. que suposa, sinó també el nostre cos.

Evitant els plats industrials prefabricats protegim la nostra maquinària d’aquestes bombes carregades de sal, colorants, potenciadors del sabor i, sobretot, d’àcids grassos saturats, causa directa d’obesitat, colesterol alt i els seus trastorns cardiovasculars associats.

Pensa global, consumeix local

Tenint en compte que tot consum és contaminant, no hi ha dubte que consumir productes “bio”, ecològics o orgànics és l’opció més sostenible i menys contaminant possible, però, açò sí, sempre que siguin locals i de temporada.

Molts productes “bio” que se solen trobar en grans superfícies arriben de països remots on la seua producció és més barata (és a dir, que les grans empreses de l’agroalimentació ja estan important les seues formes i maneres de negoci al sector ecològic, davant la qual cosa hem d’estar alerta).

És per açò que l’ASEF recomana mirar detingudament l’origen i posar en quarantena el “bio” de llarg recorregut. En primer lloc, perquè en haver de fer llargs trajectes, eixos productes deixen una important petjada ecològica (per contaminació en el transport, pèrdua i malbaratament de part de la producció, etc). I, en segon, perquè després de viatjar llargues hores, molts aliments frescos perden gran part de les seues qualitats nutritives i organolèptiques.

Finalment, i encara que eixe problema s’està superant a marxes trepidants amb l’homologació de l’etiquetatge “bio” en els diferents continents, cal tenir en compte que no tots els països del món tenen la mateixa reglamentació per a l’obtenció de la certificació ecològica.

Tingués present que votes a diari amb el teu carret de la compra

Sovint ens queixem de no trobar un o altre producte en el nostre supermercat, però l’ASEF ens recorda que les nostres eleccions quotidianes com a consumidors determinen directament els productes que els establiments ens oferixen.

Per exemple, comprant un quilo de pomes ecològiques i locals, donem suport als xicotets llauradors “bio” de la nostra zona, fent que l’establiment torne a encarregar el seu producte. I quan els consumidors rebutgem un producte, els proveïdors no triguen a retirar-lo del mercat, com s’ha pogut veure en el cas dels biberons amb Bisfenol A, que han deixat de ser comercialitzats per moltes grans marques davant la negativa dels consumidors europeus a comprar-los.

Un altre exemple molt significatiu és el dels transgènics. El seu rebuig per ciutadans de nombrosos països europeus (Alemanya, França, etc.) ha obligat a les grans empreses agroalimentàries (Nestlé, Unilever, etc) a prescindir-ne, mentre seguixen comercialitzant-los –fins i tot en els aliments infantils- en països com el nostre, on els consumidors no presenten objeccions.

El canvi també pot ser barat si sabem organitzar-nos

Una bona manera d’abaratir la nostra compra “bio” i alhora donar suport als llauradors ecològics de la nostra zona és comprar directament en els mercats ecològics que comencen a estendre’s per totes les nostres ciutats o bé apuntar-nos a cooperatives de productors i consumidors ecològics.

En eixa última modalitat, el consumidor sol pagar una quota o fer una comanda per avançat del que consumirà en un determinat període de temps i rep periòdicament una cistella d’aliments frescos, “bio” i locals directament de la granja o l’horta. Eixa fórmula permet al productor assegurar la venda de la seua producció i al consumidor estalviar-se els costos d’intermediaris, a més del malbaratament d’energia i la contaminació generada per embalatges, transports, etc.

TRIANT EL MENU

Si compres fruites i verdures no bio, recorda rentar a consciència

Un informe de la Direcció General de la Competència, el Consum i el Control del Frau de 2009 va estimar que el 52,1% de les fruites i verdures analitzades a l’Estat francès el 2007 contenien residus de plaguicides i el 7,6% en sobrepassaven els nivells permesos. Cada menjar que es consumix conté 21 pesticides. Segons l’ASEF, es tracta de restes de plaguicides, entre ells, possibles o probables carcinògens, tòxics per al desenvolupament i la reproducció, disruptors endocrins o, fins i tot, neurotòxics.

Un estudi realitzat per les universitats de Harvard i Montreal el maig de 2010 va demostrar també la relació entre la hiperactivitat i l’exposició infantil a pesticides. La investigació, realitzada en 1.139 xiquets d’entre 8 i 15 anys, va concloure que els que estaven exposats a altes concentracions de pesticides en la seua dieta mostren alteracions de l’atenció. Segons l’Acadèmia Americana de Ciències, la principal font d’exposició infantil als pesticides és la dieta. Entre el 3 i el 7% dels xiquets en edat escolar que assisteixen a l’escola als Estats Units patixen d’hiperactivitat. A més, aquesta produïx efectes persistents sobre el sistema nerviós i provoca trastorns d’atenció, causa dels dèficits cognitius.

Tingues en compte sempre aquests consells a l’hora de comprar fruites i verdures:

– Veure l’etiqueta de certificació bio, ecològica o orgànica.

– Consumir productes de temporada.

– Prioritza els productes locals, que deixen menor petjada ecològica i són més interessants a nivell nutricional.

– Privilegia el canvi en la mesura del possible.

– Si consumixes productes no bio, renteu-los molt bé per eliminar els pesticides.

Reduïx el consum de carn

Al marge de les objeccions ètiques que cada dia més consumidors plantegen al consum d’animals, l’ASEF recorda en la seua guia que el nostre excessiu carnivorisme és, segons nombrosos estudis, la causa de diversos trastorns de salut. En concret, les aus de corral (pollastres, titos, gallines) i els conills no procedents de la ramaderia ecològica presenten altes taxes d’antibiòtics, que van a parar al consumidor en menjar-los.

Quant als porcs i el bestiar boví, està demostrat que el seu consum en excés conduïx al desenvolupament de càncer. El 2005, l’estudi EPIC realitzat pel professor Elio Riboli de l’Agència Internacional per a la Recerca contra el Càncer va demostrar que el risc de patir càncer colorectal és tres voltes major entre els consumidors regulars d’almenys dues porcions diàries de carn vermella i embotits (salsitxes, etc.) que en aquells que només menjaven una ració a la setmana.

Per descomptat, un altre greu problema associat a l’excessiu consum de carn és l’escalfament global i la contaminació que provoca la ramaderia industrial. De fet, la ramaderia és la segona major font mundial de gasos d’efecte hivernacle, responsables del canvi climàtic que estem patint en aquesta era industrial.

Produir un sol quilo de carn de boví suposa emetre 14/8 quilos de CO², tant com recórrer 121 km en cotxe. A més, el bestiar requerix d’una producció intensiva de cereals per alimentar-se, el que conduïx a una creixent desforestació. El farratge és tractat amb molts plaguicides, i, per contrarestar la falta d’higiene i de mesures sanitàries a les granges industrials, als animals se’ls administren antibiòtics, que afavorixen l’aparició de soques bacterianes resistents. Tot açò repercutix en l’aigua, en particular, a través dels excrements dels animals.

És per tot açò que l’ASEF recomana seguir dos consells bàsics a l’hora de consumir carn:

– Prioritzar les carns magres, com la de tito i pollastre, i sempre procedents de la ramaderia ecològica, “bio” o “orgànica” (que és tres vegades menys greixosa que la convencional i suposa un tracte més respectuós amb els animals i el medi ambient ).

– Consumir menys de 300 grams de carn per setmana (segons el Fons Mundial de Recerca contra el Càncer).

No exhaurisques les nostres mars consumint peix sense criteri

Amb el nostre carret de la compra també podem fer alguna cosa molt important per a les espècies marines amenaçades, com la tonyina vermella, tan de moda avui amb el consum de sushi, i altres tants exemples. Referent a açò, la guia de l’ASEF recomana decantar-se per espècies menys demandades i procedents de la pesca sostenible (etiquetada amb el segell MSC), fresca i local.

El consum de peix tampoc és innocu per a la nostra salut. A l’Estat francès, els peixos d’aigua dolça (rius i llacs) poden estar contaminats per PCB, tòxics orgànics persistents prohibits des del 1987 però encara presents en les nostres aigües.

Donada la toxicitat dels metalls pesants i dels PCB, l’ASEF recomana als consumidors en general i a les dones embarassades en particular no menjar més d’una ració setmanal (150 gr) d’espècies depredadores (com el rap, l’emperador, la tonyina, la truita o el peix gat), que són les més contaminades, i, sobretot, diversificar al màxim les zones d’aprovisionament: mar, riu, llac, etc.

– Evita consumir més d’una volta a la setmana peixos d’aigua dolça o d’espècies depredadores (especialment si estàs embarassada).

– Evita les espècies de moda, com la tonyina vermella, en vies d’extinció.

– Prioritza els productes que porten l’etiqueta MSC (i assegura’t que estiguen segellats per evitar frau), garantia de pesca sostenible.

LES BEGUDES

És segura l’aigua de l’aixeta?

S’han detectat traces de medicaments i de plaguicides en l’aigua potable. La contaminació de l’aigua que entra a casa nostra prové, d’una banda, de la pròpia orina i excrements humans i altres productes tòxics (lleixius, amoníacs, detergents, suavitzants, etc.) que evacuem pel clavegueram. I per altra, dels abocaments de la indústria química i farmacèutica, les granges industrials i piscifactories (antibiòtics i hormones de creixement), a més dels hospitals, els abocaments són particularment preocupants, a causa que contenen anticancerígens i productes radioactius, molècules tòxiques, poc degradades i persistents en el medi ambient.

La presència de pesticides a l’aigua potable procedix, principalment, de l’agricultura industrial i per tant és més gran a les zones agrícoles on no es conrea de forma ecològica.

Les depuradores i plantes de tractament no estan preparades per eliminar totes eixes molècules, i alguns compostos no es degraden amb prou feines. Fins i tot a dosis baixes, alguns pertorbadors endocrins (medicaments, plaguicides, deixalles industrials) poden afectar la reproducció i el creixement.

És millor llavors consumir aigua mineral envasada?

L’aigua embotellada planteja problemes des del punt de vista del seu impacte mediambiental. Cada francès consumeix una mitjana de 142 litres d’aigua mineral a l’any, la qual cosa genera unes 170 000 tones d’envasos de plàstic, la fabricació, transport i recollida no és cap broma… Però, com vèiem, l’aigua de l’aixeta també té la seva dosi de contaminació. Per anar bé, doncs, consumir aigua embotellada en vidre retornable i reutilitzable, com ja es fa en països com Alemanya.

Si consumixes aigua de l’aixeta, atenció als sistemes i aparells de filtrat. Un recent estudi ha posat en dubte l’eficàcia d’alguns en l’eliminació de contaminants com els nitrats i pesticides i ha descobert que les sals de plata que contenen els cartutxos poden ser alliberades a l’aigua. Assegura’t que no duguen sals de plata.

Els refrescs són perillosos per a la salut?

Durant molt temps hem sabut que el consum de begudes gasoses ensucrades provocava obesitat i diabetis, com han demostrat nombrosos estudis. Però ara els informes mèdics estan començant a donar dades molt preocupants sobre les begudes light, especialment sobre les que contenen acesulfam-k (E950), potencialment cancerigen, àcid ciclàmic (E952), pertorbador endocrí i possible cancerigen, i aspartam (E951), un additiu alimentari que es comença a sospitar molt perillós per a la salut, també present en els xiclets sense sucre, els cereals per esmorzar, els iogurts desnatats de sabors o els substituts en pols del sucre. El seu ús ha estat associat a hiperactivitat infantil, síndrome de cames inquietes, migranyes, insomni, fibromiàlgia i problemes neuromusculars diversos.

El vi diari … que siga ecològic!

Un estudi realitzat al març de 2008 sobre 40 vins francesos de diferents preus i modalitats –34 d’ells elaborats amb raïms d’agricultura convencional, i altres 6 d’agricultura ecològica- va concloure que el 100% dels vins convencionals analitzats estaven contaminats de pesticides. És més: els nivells de contaminació eren 5.800 vegades més alts que en l’aigua potable.

No obstant, el vi ecològic va passar triomfador el test i va demostrar estar lliure de pesticides a excepció d’un, que havia estat contaminat per la fumigació d’un cultiu convencional proper.

Conclusió? No és un perill prendre un vinet convencional d’una gran collita de tant en tant, però, sens dubte, per al consum diari és recomanable passar-se als vins ecològics, que, a més de tenir ja uns preus molt assequibles en el mercat (pots trobar-ne a partir de 4 euros o fins i tot menys), han assolit uns nivells de qualitat altíssims, com es va poder veure en l’última edició del Premi Internacional del Vi Ecològic Mundus Vini BioFach.

CONSERVANT ELS ALIMENTS

Prioritza els envasos de vidre

La majoria dels revestiments dels pots i llaunes de conserves contenen Bisfenol A (BPA), un pertorbador endocrí potencialment cancerigen, a més d’alumini, altament neurotòxic. A l’octubre de 2011, l’Assemblea Nacional de França va votar una proposició de llei per prohibir el Bisfenol A en els envasos alimentaris a partir de 2014.

També nombrosos tàpers i recipients alimentaris de plàstic contenen Bisfenol A, que, sota l’efecte de la calor, «migra» des del contenidor al contingut, de manera que els consumidors n’acabem ingerint una bona part en menjar. Els experts nutricionistes de l’ASEF recomanen prioritzar al màxim els plats, carmanyoles i envasos de vidre.

A la cuina…

És aconsellable el microones per cuinar i bullir aliments?

La principal toxicitat del microones procedeix de que no està hermèticament tancat i emet ones electromagnètiques al seu entorn, tot i que el risc de romandre a prop seu quan està en marxa no ha estat prou valorat.

En aquest capítol, l’ASEF recomana no gastar el microones per cuinar els aliments, sinó únicament per reescalfar begudes, aigua, sopes o plats ja cuinats.

Què passa si es fica plàstic al microones?

Tant si es tracta d’un plat com d’un envàs, només han de ser utilitzats els productes plàstics oficialment declarats compatibles amb el microones. Però fins i tot aixina, l’absència de toxicitat mai és segura! En tots els casos s’aconsella optar pels plats i envasos de vidre. És també preferible gastar un plàstic de campana adequat en el microones que làmines o films de plàstic.

Quins són els millors mètodes de cocció?

Tota cocció a temperatura excessiva destruïx els àcids grassos essencials, com els omega-3, així com dos terços de les vitamines (en el cas de la graella i barbacoa). A més, la cocció a altes temperatures produïx compostos de carboni tòxics i potencialment cancerígens (hidrocarburs policíclics, amines heterocícliques, reacció de Maillard, acrilamida …). Només la cocció a baixa temperatura (vapor) garantix el respecte màxim de les propietats de l’aliment.

Papillotes, sí, però no amb paper d’alumini!

Per compartimentar o embolicar aliments al forn (la fórmula que els francesos anomenen “papillots”), és preferible gastar paper sulfuritzat (paper de forn o vegetal) en comptes de paper d’alumini, ja que, en escalfar, l’alumini pot migrar als aliments, sobretot si s’afegixen elements àcids, com la llima.

Puc fer barbacoes sense risc?

Per a les barbacoes, l’Agència Nacional de Seguretat Sanitària de França recomana gastar carbó vegetal purificat amb més de 85% de carboni en lloc del carbó ordinari.

Són segures les plaques d’inducció?

Les plaques d’inducció emeten camps magnètics de freqüència mitjana (20 a 100 Hz). Diversos estudis han demostrat que és possible que aquests últims tinguen un impacte en els marcapassos. Si és el teu cas, assegura’t de gastar paelles o cassoles adaptades i de mantenir-te a una xicoteta distància de les plaques!

I els estris d’alumini?

Cuinar o bullir aliments en cassoles o plaques d’alumini danyades o ratllades pot suposar un risc per a la salut, ja que l’alumini pot migrar als aliments, especialment si són àcids. Per evitar-ho, es recomana cuidar i canviar periòdicament el parament de cuina. L’alumini també és present en l’envasat i embalatge d’aliments (llandes, pots …), per la qual cosa s’aconsella no emmagatzemar aliments àcids en aquests recipients.

EL FEM

A part de reciclar selectivament el fem i envasos de plàstic, paper, cartró, pvc, metall, etc. com ordena la normativa del nostre municipi, una bona forma de reduir el nostre fem orgàniques és la fabricació de compost casolà, aconseguint aixina un humus d’alta qualitat 100% gratuït i millor que qualsevol fertilitzant químic per al teu jardí o hort. Però, atenció, perquè no tots els residus orgànics són òptims per compostar …

No hem compostar:

Carn, peix, ossos, matèries greixoses animals o vegetals, lactis, plàstics i llaunes.

Sí podem compostar:

Corfes, pells i restes de fruites i verdures (excepte les massa àcides, com els cítrics o els plàtans), corfes d’ous, de marisc i de fruits secs, bossetes de te, marro de cafè, caixes d’ous (només les de cartró), paper de wc i de cuina.