La dacsa transgènica no té res d’ecològica

Luís Ferreirim, responsable de la campanya d'Agricultura i Boscos de Greenpeace España / Greenpeace

Un diari de Madrid va publicar ahir algunes consignes de la resposta que va donar el Govern espanyol a una pregunta realitzada al Congrés per la diputada Laia Ortiz, on es defensa que la dacsa modificada genèticament és "una opció més respectuosa amb el medi ambient que la convencional" . Encara n'hi ha més. En eixa resposta el Ministeri afegix que durant 15 anys conreant eixes varietats "no s'han produït incidents de cap tipus".

En una reunió recent amb la secretària general d'Agricultura i Alimentació, Greenpeace va demanar els informes que serveixen d'argument a eixes afirmacions. Realment, davant d'uns cultius tan polèmics i amb tan poca acceptació de la ciutadania (el 61% de la població europea rebutja els transgènics) no es poden fer afirmacions aixina sense una argumentació de base. En aquesta mateixa reunió Greenpeace va lliurar a l'equip del ministre Arias Cañete dos informes on es demostra que sí hi ha incidents, incidents que, a més, estan provocant la desaparició del cultiu de dacsa ecològica a les zones on se'n sembra de transgènica.

En els informes "La impossible coexistència" i "La coexistència seguix sent impossible – Testimonis de la Contaminació" Greenpeace demostra amb fets que la dacsa transgènica no pot coexistir amb les varietats ecològiques (tampoc amb les convencionals) i que la contaminació és inevitable.

Eixos 15 anys d'experiència són molts anys, però els diferents governs no han estat capaços de fer un seguiment del que suposa la introducció d'aquests cultius en els nostres camps, ni tan sols de garantir que s'aplicaren estrictament les recomanacions bàsiques de l'Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, per les sigles en anglès) per evitar les contaminacions i l'aparició de resistència a la toxina generada per aquesta dacsa en insectes.

La dacsa insecticida de Monsanto, MON810, produeix una toxina des del primer moment en què la llavor germina, pel contrari en els cultius convencionals només es fan fumigacions si es detecta la plaga. Estudis recents (minut 15'25'') demostren que una hectàrea de dacsa transgènica genera un quilogram de toxina, centenars de vegades més del que poden absorbir les plantes si són ruixades amb insecticida amb la mateixa finalitat. Són aquests els aliments que volem consumir?

El suport indiscriminat del Govern als cultius transgènics està eliminant la llibertat d'elecció d'aquells que volen fer una agricultura diferent i aposten per l'únic model respectuós amb el medi ambient: l'agricultura ecològica.

D'altra banda, cal afirmar que cada vegada la comunitat científica s'oposa més als cultius modificats genèticament, com ha quedat patent, per exemple, en les Jornades Científiques sobre Transgènics.

Espanya és l'exponent màxim de l'agricultura ecològica a la UE i té la possibilitat d'enfortir aquest lideratge i marcar la diferència en el bon camí, aconseguint aliments de qualitat i cada dia més estimats per la població. En matèria de transgènics, el nostre país s'està quedant cada volta més aïllat i insisteix en un model cada volta menys acceptat. Països com Alemanya, Àustria, Bulgària, França, Grècia, Hongria i Luxemburg han prohibit el cultiu de la dacsa transgènica MON810, la mateixa que es conrea a l'Estat espanyol, i Polònia també ho vol prohibir. Raons hauran tingut i els seus conciutadans ho agraïxen.