Benimaclet planta les seues primeres carxofes

Després de dos anys de lluita per intentar conrear, els veïns ja disposen de 60 minihorts i l'assessorament de quatre llauradors

Els veïns celebren l'obertura dels seus horts urbans

J. AGUADÉ / Las Provincias

La Muixeranga de València va créixer ahir blanca i ràpida cap al cel a la festa dels horts de Benimaclet. Les carxofes, els encisams i els cogombres trigaran una mica més. El que la natura vullga. Però, si més no, no serà l'home qui els impedisca créixer.

Dos anys han hagut de passar perquè l'associació de veïns del barri del nord de la ciutat haja pogut complir un dels seus somnis: convertir un solar en alguna cosa útil, educativa, cuidad i verda. Ahir centenars de persones i representants dels quatre partits polítics amb representació a l'Ajuntament van ser a la festa d'obertura del hort. Alguns veïns ja van voler enganxar els primers colps amb l'aixada.

Antonio Pérez, president de l'activa associació, es mostrava ufanós: «Estem molt contents després de dos anys de reivindicar eixe espai per als veïns. Al final s'ha imposat la coherència i ara la gent ja ve a plantar les seues carxofes, encisams o el que siga».
Dos anys d'estira i arronsa amb un banc que és el propietari dels terrenys. Ara els tenen en usdefruit fins que es construïsca, tot i que on ahir es va produir la festa sempre serà zona verda i es podrà conrear. «Hi ha altres solars que els propietaris ja ens han ofert mentre no puguen construir. Però calculem -diu amb sorna- que els plans urbanístics estaran aturats fins al segle XXXII, aixina que ens queden uns anys per anar plantant coses», sostenia Pérez.

L'hort s'ha dividit en seixanta parcel·les que tenen responsables privats, però també associacions i la més gran, de 80 metres quadrats, la més propera a la porta, se l'ha quedat el Col·legi Públic Pare Català perquè els alumnes tinguin un contacte amb l'horta. Hi ha llista d'espera. 14 persones estan a l'aguait per si algú renúncia. Pérez adverteix: «Si una persona deixa desatesa la seua parcel·la per un termini de tres mesos perd el seu ús».

Des de l'associació s'ha creat una gestora per al correcte funcionament de la iniciativa. Quatre llauradors de la zona són com el gabinet de savis que informen als novells de les possibilitats que tenen per plantar a cada època de l'any. I també hi ha un codi de conducta. No es pot ni utilitzar insecticides, tot ha de ser ecològic, i també està terminantment prohibit vendre'n els fruits que seran per a ús personal o per lliurar a la caritat.

 

 

Carta del President de l'Associació de Veïns de Benimaclet

Els triomfs pertanyen als que no es rendeixen, per açò no hem de abandonar els nostres somnis, no han descobert l'arma per destruir els somnis. Allò que es sembra es recull, si sembrem il·lusions, ambtreball, recollirem els fruits, nosaltres no ens hem rendit i per açò hem aconseguit la clau que obre la porta dels nostres horts.

Pablo Neruda va dir: "Queda prohibido no sonreír a los problemas, no luchar por lo que quieres, abandonarlo todo por miedo, no convertir en realidad tus sueños".

Nosaltres hem somrigut davant els problemes, hem lluitat pel que volíem, no hem tingut por i hem convertit en realitat eixe xicotet però bell somni.

Les nostres estreles han de ser la lluita i l'esperança. Però no hi ha lluita ni esperança solitàries.

Benimaclet és un barri entranyable, prop de 40.000 persones entre diferents varietats interculturals de tot tipus que ens portem bé, la qual cosa és un bon indicador que som les persones les que podem canalitzar les nostres actituds racionals. Som acollidors,
tolerants i solidaris.

No us podeu imaginar les ganes que tenia de veure com eixa idea dels horts es materialitzava i prenia forma. Però ara ja la tenim. I és increïble de quina manera, entre tots, hem anat transformant, creant com va dir el poeta D. Antonio Machado: "caminante no hay camino, se hace camino al andar, golpe a golpe, verso a verso".

Una cosa tinc molt clara, no podria haver estat realitat de no haver estat per tots els que heu participat i no hi ha res que motive més a qualsevol que veure una resposta com la que tots heu ofert. Com a president de l'Associació de Veïns de Benimaclet i per part de la Junta Directiva vull felicitar totes les persones que s'han compromès amb els horts urbans, a tots els que han fet possible eixe projecte i especialment als hortolans i hortolanes que han lluitat amb una ardent paciència per aconseguir fer possible allò
que semblava impossible.

Que els vents i les aigües li siguin favorables als nostres horts urbans de Benimaclet

Antonio Pérez —- President A.VV de Benimaclet