S’inicia a Castelló una campanya contra el ‘fracking’ o fractura hidràulica

La Plataforma anti-franckig de Castelló es va fundar fa una setmana i ha obert un compte al portal Change.org per a recollir signatures contra eixa forma d'extracció d'hidrocarburs especialment agresiva amb el territori.

 

Ací està l'escrit on s'explica que és el 'fracking' o fractura hidràulica i quina és la zona afectada:

 

El passat 28 de setembre la Conselleria d'Economia, Indústria i Comerç de la Generalitat Valenciana va atorgar els permisos a la mercantil Montero Energy Corporation, SL, amb domicili al carrer del General Moscardó, número 3, 4t, D, de Madrid , i número d'identificació fiscal B86357159, per a la prospecció d'hidrocarburs en tres zones de la província de Castelló mitjançant l'ús de la fractura hidràulica (fracking). Els permisos afectaran les següents poblacions:

Albocàsser, Alcalà de Xivert, Benicarló, Càlig, Canet lo Roig, Cervera del Maestrat, La Jana, La Salzadella, Les Coves de Vinromà, Peníscola, Rossell, Sant Jordi, Santa Magdalena de Polpís, Sant Mateu, Sant Rafael del Riu, Sarratella , Tírig, Traiguera, Vallibona, Vinaròs, Xert, Castell de Cabres, Catí, Herbers, La Torre d'En Besora, Palanques, Vilar de Canes, Vilafranca, Sorita del Maestrat, Ares del Maestrat, Benassal, Castellfort, Cinctorres, Culla, Forcall, la Mata de Morella, Morella, Olocau del Rei, Portell de Morella, Todolella, i Vistabella del Maestrat. Amb una extensió total de 180.000 Ha

HI HA TEMPS FINS AL 28 DE NOVEMBRE PER PRESENTAR OPOSICIÓ DE LES PROJECTES.

INFORMACIÓ: LA FRACTURA HIDRÀULICA és fent una perforació vertical fins a la capa de pissarra. A esta se li posa un tub d'acer, amb un recobriment de ciment per protegir els aqüífers dels additius químics que posteriorment s'afegeixen. Un cop s'arriba a la pissarra es torna la perforació horitzontal, a través de la capa (eixa perforació horitzontal té una mitjana d'un quilòmetre i mig de longitud, encara que pot arribar fins als tres) i es gasten explosius per provocar xicotetes fractures per les quals s'injecten, per etapes, milers de tones d'aigua a molta alta pressió, barrejada amb sorra i additius químics.

Eixa aigua a pressió fractura la roca alliberant el gas que després, juntament amb l'aigua, la sorra i els químics retorna a la superfície (entre un 15 i un 80% del fluid injectat).

El pou es va fracturant entre 8 i 12 etapes, de manera que el conducte pateix uns canvis de pressió molt grans amb el conseqüent perill de fallida del revestiment de ciment.
Entre els additius químics utilitzats es troben benzenos, xilens, cianurs, fins arribar a unes 500 substàncies químiques entre les quals es troben elements cancerígens i mutagènics.

El fluid de retorn també porta a la superfície altres substàncies que poden contenir eixes capes de pissarra. És molt comú que les roques continguen metalls pesants (mercuri, plom …), aixina com radó, ràdio o urani, tots dos elements radioactius que arriben a la superfície quan prèviament no hi eren.

El gas de pissarra es troba atrapat a molta profunditat (des dels 400 als 5000 metres). Atès que la pissarra té una permeabilitat molt baixa, el gas està distribuït en xicotets porus o bombolles, moltes voltes microscòpiques, no connectades entre si, el que fa necessari trencar les capes de pissarra per aconseguir reunir el gas i que fluïsca cap a la superfície per ser recollit.

ELS IMPACTES DEL FRACKING O FRACTURA HIDRÀULICA SÓN:

– Gran consum d'aigua. Entre 9000 i 29000 tones per fractura o pou.

– Gestió de l'aigua residual. El fluid de retorn de fracking conté les substàncies químiques utilitzades per la fractura. A més conté metalls pesants, i substàncies radioactives com radó, ràdio o urani, que retornen a la superfície.

– Sorolls i impactes visuals. Una plataforma de sis pous requereix entre 8 i 12 mesos de perforació contínua, dia i nit. També es necessiten entre 4000 i 6000 viatges en camió per a la construcció d'una plataforma, amb la consegüent pressió per als pobles i carreteres properes a l'explotació. Amb una mitjana d'entre 1 i 3 plataformes per km2, els impactes poden ser localment considerables i prolongats.

– Impactes sobre el paisatge. S'ha d'aplanar una superfície de més o menys una hectàrea, amb els consegüents desvalls: hi ha d'haver espai per a 6 o 8 pous, basses d'emmagatzematge de líquids de rebuig i llots, tancs i cisternes d'emmagatzematge de l'aigua i dels productes químics, equip de perforació, camions, etc, a la qual s'han de construir pistes, perquè arriben els camions. També s'han de construir gasoductes per portar el gas.

– Productes químics. Són additius que permeten la viabilitat d'estes perforacions, però amb la consegüent contaminació del medi. A causa de l'opacitat que les empreses han portat fins ara, els informes del Parlament Europeu i el Centre Tyndall parlen de 260 substàncies químiques. Una associació nord-americana anomenada Diàlegs sobre la Disrupció endocrina, que estudia els efectes de les substàncies químiques sobre la salut, ha estudiat els diversos informes emesos d'accidents, abocaments, etc. i ha identificat més de 360 ​​substàncies químiques amb efectes nocius sobre la salut. Entre elles hi ha substàncies que produeixen càncer, tòxiques per a la pell, ulls, sistema digestiu, respiratori, nerviós, etc. S'han observat casos de migranyes continuades, nàusees, al·lèrgies, problemes en el sistema respiratori en gent que viu en zones properes a explotacions de gas no convencional.

– Contaminació d'aigües subterrànies. Imagineu més de 500 productes químics usats en aquestes operacions, més els metalls i substàncies afegides per les característiques del sòl, amb alts continguts de metalls pesants i altres.

– Contaminació de terres i aigües superficials. S'han donat casos de contaminació d'aquestes de diverses maneres: ruptura de conductes o juntes per evacuació de les aigües residuals a les basses; accidents de camions cisterna plens de productes químics; desbordament de basses residuals (químics, metalls pesats i elementosradiactivos) amb motiu de pluges copioses, tempestes o inundacions.

– Terratrèmols menuts. L'ús de càrregues explosives per provocar la fractura de les capes de pissarra pot provocar moviments sísmics.

– Contaminació de l'aire. La contaminació de l'aire és un altre dels grans problemes de l'extracció de gas no convencional. Durant el procés d'extracció es produeixen inevitablement fuites de gas natural, que és 20 voltes més potent que el diòxid de carboni com a gas d'efecte hivernacle. La indústria gasística parla del gas de pissarra com un combustible net. L'informe de la universitat de Cornell sobre açò tira per terra esta propaganda adjudicant al gas natural un impacte superior al del petroli o del carbó en termes de gasos d'efecte hivernacle. El cas més estudiat sobre l'impacte del gas de pissarra a la qualitat de l'aire és el de Fort Worth, una ciutat de 750.000 habitants pertanyent a la regió metropolitana de Dallas. Segons un estudi de la Southern Methodist University de 2008, l'extracció de gas de pissarra generaven més emissions que tots els cotxes, camions i avions de la regió de Dallas-Fort Worth, una conurbació de més de sis milions d'habitants.

 

Més informació: http://www.fracturahidraulicano.info

 

Documentals "El infierno del Fracking" (parts 1 i 2), Gasland i el programa El Escarabajo Verde de TVE, especial sobre la problemática, a Cantàbria, Burgos i Pais Basc .