Diumenge passat es cloïa a Gernika el VIIIè Fòrum per un Món Rural Viu, organitzat per la Plataforma Rural. Este és el manifest que han fet públic amb les conclusions de la trobada:
Molt ben acollits pel sindicat agrari EHNE BIZKAIA al poble de Gernika, més de 300 persones de tots els punts de l'Estat espanyol, declarem que:
– Som i ens sentim com un espai viu i col ·lectiu, com un menut ecosistema on ens trobem que volem fer un món rural viu. I com a espai viu, va creixent cap a fora, acollint i incorporant, som més, i anem creixent per dins amb debats més amplis, més profunds i afegint nous sabers.
En eixe fòrum hem sentit presents als pobles, on es viu dia a dia en el medi rural. Ací hem arribat de molts d'ells, i en contacte i intercanvi, el nostre entusiasme i les nostres esperances es reforcen infinitament.
– Es va dir en l'obertura sense tapar-se la boca, amb claredat: la sobirania alimentària –com a política que ens aglutina- és un atac directe a l'arrel del model capitalista i és, per damunt de tot, una alternativa, un somni col·lectiu i mobilitzador.
– I en eixe sentit hem compartit moltes experiències locals, xicotetes o diminutes, però sempre transformadores, cap a un nou model d'agricultura i d'alimentació que seran part d'una societat nova, des de l'ètica en cadascun dels comportaments i posicionaments.
– Al costat de les reivindicacions antisistema més fermes, amb l'enfrontament als poders polítics o econòmics amb les accions que siguen necessàries, sense temors, hui no dubtem en parlar de la importància d'incorporar obertament el pensament feminista i els seus valors, d'oblidar paraules com competitivitat perquè nosaltres treballem des de la col·laboració, amb la solidaritat i l'afectivitat com a bandera.
– Finalment, en eixe fòrum la presència de joves –moltes dones- ha de reafirmar un pensament central: la construcció de les sobirania alimentària i d'un món rural viu depèn totalment de la nostra capacitat per incorporar joves al camp.
Des de la satisfacció dels dies compartits a Gernika, saltem al costat de l'inconformisme i ens preguntem, ¿Pot ser Plataforma Rural alguna cosa més? Volem ser un instrument actiu i diari per avançar més lluny? Volem interioritzar així des de cadascuna de les organitzacions que la conformem? Imaginem una Plataforma Rural on, coordinant les potencialitats de les seues persones i grups, assumim un repte comú: incorporar joves al camp: unes organitzacions posen en marxa bancs de terra, altres ofereixen formació política i tècnica, altres obren portes a l'economia solidària, altres ofereixen respostes tecnològiques apropiades … i al final ho vam aconseguir.
Vam aconseguir el dret a ser llauradors, a ser rurals.
A Euskadi ho hem après, encara que ja ho sabíem: el dret a decidir és la clau, el dret a decidir viure amb dignitat en un medi rural viu.
Gernika, Biscaia, 28 d'octubre de 2012.
PLATAFORMA RURAL – ALIANCES PER UN MÓN RURAL VIU
