‘Opcions’ a la societat de consum

BEATRIZ PASCUAL / Nonada

L’acte de consumir és una constant en les nostres vides. Comprar s’ha convertit en una necessitat diària. Però, ens hem plantejat alguna vegada quines conseqüències té fer-ho desmesuradament? Amb ‘Opcions’ s’aprèn a consumir de forma conscient, responsable, sostenible i igualitària.

Un dia t’adones que adquirir un producte en un supermercat o en una gran superfície comercial potser estiga contribuint en l’avanç d’un món més injust, i és aleshores quan et planteges canviar d’hàbits. Tot seguit s’il·luminen algunes preguntes clau per a les quals no tens resposta. On puc comprar roba elaborada prop de casa? Quines marques de sucre estan fabricades en condicions de treball justes i igualitàries? Per què mengem iogurts que han viatjat 9.000 kilòmetres? què no hi queden vaques a la nostra comarca?

El CRIC (Centre de Recerca i Informació en Consum) naix d’una inquietud social, però també de l’activisme vocacional. D’una gent que opina que, si volem una societat més justa, més igualitària i més sostenible, consumir desenfrenadament no és una bona alternativa. La revista ‘Opcions’, recentment presentada al País Valencià, és l’eina que empren per tal de difondre les seues idees.

Ruben Suriñach és membre del CRIC i reconeix que quan intentes pegar un gir al teu estil de vida i la teua relació amb el món, hi ha una manca d’informació brutal. En aquest sentit, ‘Opcions’ “és hui per hui l’única publicació estatal que dóna alternatives per portar a terme un consum conscient i transformador”.

A més de la revista, el CRIC també compta amb altres eines de difusió com són les xerrades, les recerques i la Consumpèdia; una eina web que ens ajuda a prendre decisions de consum. Per a Pilar Bosch, subscriptora de la revista al País Valencià, el més valuós d”Opcions’ són les alternatives que hi aporta. “Des que la vaig trobar m’encanta, la llig, la subratlle i aprenc moltíssimes coses”.

Carles Porcel, col·laborador del CRIC al País Valencià, ressalta la eficiència amb la qual es transmet el missatge. “De vegades sabem allò que no volem però mai som capaços de dir allò que volem. En aquest sentit ‘Opcions’ no és tant una revista d’informació sinó que també et dona les alternatives per a actuar”. La informació, segurament, no és suficient per a canviar les coses, també ha d’haver un component activista que des del CRIC es planteja a tres nivells: el poder dels costums, el canvi individual; el poder de la comunitat: el canvi col·lectiu; i el poder de les regles del joc: el canvi de les lleis administratives que configuren el món en què vivim. Tots tres canvis han d’anar de la mà. El canvi individual és la base: “moltes vegades et trobes gent manifestant-se en contra de les centrals nuclears i, quan els preguntes quina companyia elèctrica empren, te n’adones que és Iberdrola”.

Ruben ens parla de les conseqüències que comportaria assolir un gir en les nostres formes de consumir. En primer lloc, un trencament cultural que, en el cas de roba i de les marques, és especialment cridaner: el paper que juguen a l’hora d’identificar-se amb un grup social que, al cap i a la fi, només es diferencia per una icona. “Però, al final, què farà la marca per tu?” Al mateix temps, deixar de consumir i buscar alternatives com l’intercanvi, la reutilització o la reparació provocaria una reducció del consum de materials, béns i serveis que comportaria un trencament econòmic: “Hem d’aconseguir fer que les activitats econòmiques siguen més intensives en treball i no tant en material”.

L’exemple més paradigmàtic és el de l’agricultura ecològica. Per produir aliment es pot optar per fer un ús intensiu de maquinària o podem optar per un sector econòmic intensiu en mà d’obra i en circuits de comercialització com les comunitats d’intercanvi. “Amb elles es genera un producte que deixa una petjada ambiental molt menor per satisfer la mateixa necessitat de consum”.

Per a Carles, el consum conscient suposa una manera de no caure en la impotència. “La situació actual ens fa pensar que políticament és tot un desastre i no es pot fer res; però tenim alternatives”. I tot i que els canvis, tal i com afirma Carles, “són transicionals, iniciatives com ‘Opcions’ ens fan qüestionar-nos on ens dirigim”. Plantejar-se transformar el món únicament canviant les formes de consum seria atrevit però, si els nostres recursos tenen data de caducitat, modificar la nostra actitud de compra és imprescindible per a que esdevinga el canvi.

Com diu Arcadi Oliveres, implicat també en el CRIC i propulsor del consum conscient i el decreixement, “construir un altre món és possible i necessari i nosaltres necessitem convertir-nos en agents i actors del canvi”.