Campanya de signatures contra els acomiadaments a la gestió d’espais naturals protegits

La secció sindical d'UGT a Vaersa, l'empresa pública que gestiona els espais protegits del País Valencià ha iniciat una recollida de signatures per evitar l'acomiadament de la pràctica totalitat de la plantilla. Podeu signar ací. A sota adjuntem el text explicant el cas:

 

L'ERO sobre l'empresa pública Vaersa pretén tirar al carrer a 439 treballadors, la pràctica totalitat dels professionals que gestionen els nostres espais naturals protegits, Senda Verda i les Àrees Recreatives del País Valencià, així com tots aquells professionals que es dediquen a la gestió i control de l'aire, el sòl i les aigües, desmantellant totes les infraestructures mediambientals que durant tants anys hem pogut construir:

ESPAIS NATURALS:

Els nostres espais naturals protegits són la millor eina per valoritzar els recursos naturals i culturals, no només per a la conservació i l'educació ambiental sinó com eina de dinamització socioeconòmica dels pobles i empreses que s'integren en cada espai natural.

Generen per si sols un volum de visitants de milions de persones, entre les quals es troben tot tipus de visites, des escolars passant per turistes, excursionistes i ciclistes, fins organismes internacionals que vénen a estudiar espècies migratòries, endemismes o recursos culturals. Els espais naturals propers a grans àrees metropolitanes, tenen una pressió difícilment comparable amb altres racons de la geografia valenciana i necessiten uns mínims recursos humans per administrar tot eixe immens flux humà.

Els més allunyats de l'àrea metropolitana de les grans capitals de província, són destinacions importants de visitants i empreses de turisme actiu generant un benefici econòmic i una imatge realment atractiva l'entorn i creant gradualment un lloc de referència per a seguir invertint recursos econòmics.

La dotació pressupostària que dóna ocupació a treballadors locals resulta gairebé imprescindible en àrees en què l'emigració i el despoblament són un fet. Les oportunitats de treball en un territori que disposa dels recursos humans per dinamitzar projectes de posada en valor del seu patrimoni seran també més en els nostres espais naturals que en altres àrees: de fet, les xifres apunten a un augment de visitants en un mercat emergent cap a destinacions amb imatge de qualitat com ho és un Parc Natural, una Reserva o un paratge natural.

Si l'ERO desmantella el model actual de gestió – que ja es troba molt tocat amb la reducció soferta el desembre de 2012 -amb els acomiadaments anunciats, és molt probable que la majoria de projectes de conservació i manteniment caiguen en l'oblit, aixina com els costosos plans d'ús públic ja aprovats. No podran atendre demandes de la societat valenciana, algunes d'elles molt necessàries per fomentar el coneixement i la posada en valor dels recursos naturals i culturals dels nostres espais naturals. Amb eixos acomiadaments, centenars de milers d'escolars i estudiants no podran accedir a les activitats d'educació ambiental propostes en tots els espais naturals del País Valencià. L'actual administració no podrà traslladar cap missatge a les futures generacions perquè senzillament hi haurà acomiadat el missatger.

Si actualment els centres de visitants amb prou feines es poden cobrir per la falta de personal, què passarà si acomiaden en massa a tècnics, guies i brigades? És absolutament insostenible pensar en oferir el servei necessari en un espai natural.

A ningú se li escapa que els incendis forestals són el pitjor destí per al nostre patrimoni forestal. Els espais naturals desenvolupen i aplicant projectes forestals de manteniment i conservació amb la intenció de prevenir incendis forestals. La major part dels treballs que es realitzen a la tardor / hivern estan directament relacionats amb eixe tema. De fet, les estadístiques demostren que la majoria dels incendis forestals es produeixen fora dels espais naturals protegits. Per alguna cosa serà.

Les dotacions dirigides a l'extinció d'incendis forestals són imprescindibles, ja que no es poden controlar totes les variables que poden provocar un incendi. Però la millor manera de prevenir este tipus de desgràcies naturals, econòmiques i socials, passa per la planificació de plans integrals d'ordenació forestal. Eixes ferramentes imprescindibles per a un model viable es realitzen en alguns espais naturals protegits mitjançant recursos propis de la Conselleria o inversions d'organismes i institucions externes.

Els Espais Naturals del País Valencià compten en l'actualitat amb un ampli ventall de professionals que realitzen el seu treball en l'àmbit d'eixa prevenció d'incendis forestals. Des del personal tècnic que, coneixent mil·limètricament seu territori dissenyen i coordinen les tasques de gestió del medi natural, fins a les brigades encarregades d'executar sobre el terreny l'obertura i manteniment de faixes auxiliars, els tractaments silvícoles i la neteja de les nostres muntanyes.

RESIDUS I QUALITAT AMBIENTAL

El medi ambient és un poc més que els nostres espais naturals: també és l'aire, el sòl i les aigües. El control de les emissions, els abocaments i els residus es duu a terme en primer lloc per protegir la salut humana (el que antigament es deia enginyeria sanitària), i en segon lloc per protegir els espais naturals.

Per açò és necessari controlar les emissions de les centrals tèrmiques, cimenteres, refineries, abocadors, incineradores, galvanotécnias, papereres, ceràmiques, grans explotacions ramaderes, foneries, metalmecàniques, fàbriques de cotxes, grans indústries agroalimentàries …

Les conseqüències de la retallada de les assistències tècniques que desenvolupen el control dels residus i de la contaminació industrial al País Valencià no tindrà una cara visible com la que suposen els terribles incendis que ens han afectat. La producció de residus i altres contaminants fora de control són una amenaça insidiosa per a la salut humana. La invisibilitat d'aquesta amenaça per al ciutadà sembla apropiada perquè sigui objecte de retallades, convertint la crisi econòmica en una crisi de la qualitat de l'aire, del sòl i de les aigües, en definitiva, una crisi per al medi ambient i en definitiva, per a la salut dels ciutadans.

Aquest control dels residus i de la contaminació industrial en temps de crisi econòmica ha de ser més intensiu, ja que és en aquests temps quan les empreses també retallen les seves inversions en gestió de residus i reducció de la contaminació.

Aquesta crisi econòmica provocada per la depredació del territori en temps de bombolla immobiliària no ha de suposar dilapidar el nostre últim actiu: el territori, bé sigui pels incendis forestals, o per la pèrdua de la qualitat mediambiental.