Economia que maximitza la utilitat social
Rafa Honrubia / Nonada.es
El 2008, l'economista austríac Christian Felber va proposar un model econòmic per maximitzar el benestar social mitjançant una sèrie d'incentius a les empreses que contribuïssen a millorar les relacions humanes i l'ecologia. Cada volta amb més seguidors, l'economia del bé comú continua fent passos perquè els diners servisquen a la societat, i no a l'inrevés.
Mentre les relacions humanes es mesuren en valors com la cooperació, l'empatia, l'honestedat o la confiança, l'actual economia de mercat es regeix per la recerca, sense treva, del benefici financer a través de la competència. Un indicador sempre allunyat de la utilitat social que potencia la cobdícia, l'egoisme, l'opacitat i el lucre desmesurat. Açò dibuixa un escenari de crisi, atur i desigualtat permanent. "Eixa contradicció no és només una falla estètica en un món complex o multivalent, sinó una catàstrofe cultural, ens divideix en el fons, com a individus i com a societat", diu Felber a 'L'economia del bé comú' (Deusto), el revolucionari manifest, best-seller a Àustria i Alemanya, que es va traduir l'estiu passat a l'espanyol.
Christian Felber, nascut a Salzburg fa 40 anys, és un destacat crític de la globalització i fundador del moviment de justícia global ATTAC. En el llibre, així com en les múltiples conferències que dóna pel món, exposa eixa teoria de manera assossegada i precisa (està lluny de ser un model abstracte). Sempre li pregunten com portaria a terme eixa idea tan radical, i sempre respon que no és tan radical, sinó una proposta que inclouen la majoria de constitucions. La carta magna del poble bavarès és la més contundent en eixe punt: "Tota activitat econòmica serveix al bé comú". Per tant, l'assumpte no és tan complicat. Es tracta de posar d'acord les regles de joc de l'economia amb l'esperit de les constitucions.
En essència, i segons aquesta teoria, "l'èxit econòmic deixa de mesurar mitjançant indicadors de valors de canvi per mesurar mitjançant indicadors d'utilitat social". I la pregunta del milió: Com es pot mesurar el bé comú? El també professor austríac, en col·laboració amb un equip d'economistes i empresaris, està desenvolupant des de fa dos anys el balanç del bé comú, que compta amb una sèrie d'indicadors puntuables (auditats per equips independents) que mesuren criteris com la utilitat dels productes i serveis, les condicions laborals, la producció ecològica, el tracte als clients, la solidaritat de l'empresa amb altres companyies, el repartiment d'ingressos, el tracte i remuneració de les dones o si es prenen decisions.
Les empreses amb puntuacions altes rebran compensacions a través d'impostos, aranzels, accés al crèdit, etc. Els productes i serveis més propers a la utilitat social i l'ètica seran més econòmics que aquells que únicament perseguisquen el lucre sense més. És el punt de coincidència entre les lleis del mercat i els valors que defensa la societat i la política (en essència). Algunes de les ferramentes per quantificar el bé comú ja han estat elaborades i emprades per empreses que treballen després l'halo de la Responsabilitat Social Corporativa.
Aquest model alternatiu el que pretén és fomentar pràctiques empresarials sostenibles amb l'ajuda de la llei. L'aplicació integral del model només seria possible amb l'ajuda de governs i legisladors, i d'un sistema financer radicalment diferent a l'actual, que tanque l'aixeta dels casinos financers i que considere el crèdit com un bé públic. Bastant utòpic, però no deixa de ser l'horitzó que proposa la coneguda com banca ètica.
Fins que este moment arribe, ja hi ha empreses testejant els incentius i comprovant l'eficiència social de l'alternativa. Més de 850 firmes de tot el món s'han sumat a la causa, però no de forma teòrica sinó desenvolupant balanços del bé comú. Fins i tot algunes pimes, autònoms i grans cooperatives, sense saber-ho, compleixen també amb els principis bàsics d'aquest model. "Els millors rendiments-diu Felber-no es porten a terme per l'existència d'un competidor, sinó que la gent es fascina per alguna cosa concreta". Hi ha casos molt notables d'empreses que han substituït en el seu decàleg d'objectius últims l'eficàcia per la confiança, la competitivitat per la cooperació i el benefici pel bé comú.
L'exemple més paradigmàtic és el de la basca Mondragón que agrupa a 256 empreses de sectors diversos. És el setè grup empresarial espanyol i la major cooperativa del món. La consigna només accedir al web és la següent: "Més de 83.000 empleats, 9.000 alumnes i el 85% dels nostres treballadors industrials són cooperativistes". L'assemblea general la componen tots els cooperativistes sota la premissa "una persona, un vot". La implicació dels treballadors és màxima.
Les cooperatives, encara autònomes, estan vinculades entre si per una cultura empresarial comuna, que es basa en deu principis: lliure adhesió, organització democràtica, sobirania del treball, caràcter instrumental i subordinat del capital, participació en la gestió, solidaritat retributiva, intercooperació, transformació social, caràcter universal i educació.
Algunes dades concretes per no quedar-nos en les grans paraules: el 45% dels empleats són dones, una menuda part dels beneficis es reparteix entre els treballadors i la resta es reinverteix en nous projectes i fons per rescatar les empreses més febles, no s'acomiada a cap treballador quan arriba una crisi, el banc de la cooperativa (Caja Laboral Popular) concedeix crèdits amb interessos alts a les entitats més pròsperes i baixos o inexistents a les empreses amb problemes, si tanca alguna cooperativa, els treballadors es reubiquen en altres, compten amb una universitat trilingüe (basc, castellà, anglès), etc.
El 2012 se celebra l'Any Internacional de les Cooperatives i l'acabat d'estrenar documental 'Shift Change' aborda la viabilitat d'aquesta alternativa empresarial davant un món que ha confós el significat d'economia, que no és més que un mitjà per satisfer les necessitats humanes. La corporació Mondragón és una de les cooperatives protagonistes del documental i un espill on mirar-se. A l'exterior Mondragón causa admiració i ocupa un lloc rellevant per considerar la cooperació com un principi bàsic per evolucionar com a empresa. Això li ha costat multitud d'atacs de la dreta espanyola més reaccionària, que han intentat relacionar Mondragón amb l'entramat financer d'ETA, acusacions mai provades que s'han saldat amb diverses resolucions judicials a favor de la cooperativa guipuscoana.
La caiguda del comunisme està arrossegant cap a l'abisme a un capitalisme que, al contrari del que va presagiar Adam Smith, no és capaç d'autoregular-se. L'economia del bé comú supera la dualitat capitalisme-comunisme amb una alternativa que recull el millor d'ambdós ordres econòmics en nom del benestar social. Encara que ho neguen, sempre hi ha alternativa.