Pam Warhurst, creadora d'Incredible Edible (62 anys): Visc a Todmorden, al nord d'Anglaterra. Divorciada, una filla. Sóc economista. Presidisc el comitè gestor del patrimoni forestal de Gran Bretanya. Vull una societat respectuosa amb la natura. Crec en ser bona persona, en compartir i en deixar un futur millor.
Ima Sanchís / La Vanguardia
Ha plenat les voreres de Todmorden de tomaques i arbres fruiters.
Sí, i altres 33 ciutats d'Anglaterra.
Sorprenent.
La idea és així de simple: es planten a discreció verdures, herbes i arbres fruiters en 70 espais públics. Es mantenen gràcies a la tasca de 280 voluntaris que dediquen dos matins al mes a la faena. I tot el poble pot servir-se'n gratis i a plaer quan arriba l'hora de la collita.
Guau!
Per a mi el menjar era una excusa perquè la gent canviés la seua manera d'actuar, que col·laboraren amb els altres, que es parlaren en un poble de 16.000 habitants. Volíem conrear menjar, ensenyar als xiquets a fer-ho i crear nous llocs de treball.
Com va començar tot?
Vaig reunir a 60 persones i els vaig preguntar si volien una ciutat més agradable i vivible per als seus fills, amb productes més sans que es conreessen localment. La reacció va ser entusiasta.
No m'estranya.
Busquem zones en desús i les convertim en xicotets horts. Vam posar contenidors amb terra amb plantes aromàtiques i un poc de fruita a l'estació i el pàrquing amb cartells que deien: "Servisque's vostè mateix".
Genial.
Demanem permís a la policia per plantar davant de la comissaria dacsa dolça i cebes japoneses i ens van somriure sorneguerament, però al cap de poc tots arribaven a casa amb les seeus panotxes i van decidir cuidar l'hort. En veure-ho, els bombers ens van demanar que platéssim davant el seu edifici.
…
Anàrem a l'hospital i els vam proposar substituir les plantes ornamentals del seu jardí per plantes medicinals. Plantem en els descampats abandonats i al cementiri que està al costat del col·legi. Són els xiquets els que tenen cura d'eixe hort, així que de passada en canviem la percepció del lloc.
Ningú li va dir: "Traigau açò d'ací"?
"Si no ens costa un duro, endavant" era la resposta general. Les esglésies ens van demanar ajuda per plantar als turons cols, bledes, cogombres, pebres i encisams. En les voreres plantem arbres fruiters, en les escoles, horts. Així aconseguim el nostre primer objectiu: sensibilitzar sobre el producte local i millorar l'entorn.
Ha invertit temps i diners.
Sí, però quan vam veure que el projecte funcionava vam anar a demanar diners al Govern procedent de la loteria, per crear un centre d'aquaponia (on plantes i peixos es retroalimenten), hidroponia i permacultura, on hem pogut donar feina a sis joves i ensenyar als xiquets com fabricar menjar.
I han inventat el turisme vegetal.
Gràcies a eixos horts urbans, persones de tota Anglaterra vénen a visitar la nostra menuda i pobra ciutat, de manera que hem aconseguit ajudar al comerç local. Hem creat la ruta verda de Todmorden: els visitants segueixen un mapa que els indica els espais de conreu i els jardins particulars cultivats, en què cada un ha afegit la seua creativitat.
A què es refereix?
Alguns ciutadans que avui cultiven plantes aromàtiques en el seu jardí, sempre amb el rètol "Serveix-te tu mateix", fan també d'apicultors i venen la mel, uns altres melmelades o conreen plantes de te, i una família ha construït un hotel per insectes pol·linitzadors.
¿?
Una curiosa estructura de bambú. El cas és que el comerç local s'ha disparat. S'ha obert una xicoteta lleteria de llet de vaques de la zona, una formatgeria, una carnisseria, una pollastreria…
Els supermercats es guanyen la vida venent fruita i verdura barata de l'altre costat del món.
Cert, però en augmentar la sensibilitat vers la cuina local, menjar que no viatja (quilòmetre zero), els supermercats s'han obert a eixe espai.
Llavors, és rendible?
Sí Una universitat ha fet un estudi en Todmorden i el resultat ha estat que el 46% dels negocis locals han crescut gràcies a eixa idea. Però l'objectiu final no és que cadascú produisca el seu propi menjar.
Per què no?
Una ciutat menuda no pot ser totalment autosuficient, però si la regió s'uneix … Cal deixar de sentir-se víctima i començar a canviar el futur amb les nostres mans. És possible crear una ciutat amb una economia forta al mateix temps que agradable i respectuosa amb l'entorn.
El serveix-te tu mateix no és perillós?
La primera a substituir les roses del seu jardí per verdures i en penjar el rètol va ser una amiga. Una família que passava cada dia per davant s'hi va omplir una cistella, i al dia següent van portar-li una sopa preparada amb la seua verdura. Així es crea la comunitat.
No hi ha vàndals a la seua terra?
Arran del planter de blat de moro davant de la comissaria, els ciutadans van començar a relacionar-se amb la policia i esta va observar com baixava el nivell de vandalisme. No visc en una ciutat model, temíem que al cap de dos dies les estructures per a les tomaques estigueren destrossades, però no ha estat així. Els ciutadans tenen cura que ningú faça malbé els planters. Incredible Edible és un moviment des de baix.
Genial
Propose a eixa dona jovial per al Nobel de l'enginy i la fe en l'ésser humà. Amb l'ajuda d'uns quants voluntaris ha plenat el seu poble d'arbres fruiters i improvisats horts per tots els racons, ¡i tots poden servir-se'n gratis! Genial. Todmorden s'ha convertit en l'epicentre d'un moviment (Incredible Edible) que s'està propagant pel Regne Unit a la velocitat de les espores, beneït en persona pel príncep Carles i que s'està replicant pel món. "El nostre lema és així de simple: si menges, estàs dins". Pam participa en el projecte oh! BCN, que està construint un hort urbà al 22@ obert a tots (www.incredible-Edible-barcelona.com).
