Una exposició de la Universitat de València escodrinya la comarca més poblada del país des de 25 angles diferents
Juan Manuel Játiva / El País
"Durant les últimes dècades, i especialment durant el període de la bombolla immobiliària comprès entre entre el 1997 i el 2007", explica el catedràtic de Geografia Humana Joan Romero, "el desenvolupament urbà de l'Horta de València ha estat intens", fins al punt que els terrenys verds i de cultiu han passat de les 10.000 hectàrees del 1990, segons la base de dades del projecte Corine Land Cover, a les 7.000 del 2009, segons SIOSE (Sistema d'Informació sobre Ocupació del Sòl de Espanya). Així ho reflecteix un dels 25 panells elaborats per experts de diferents disciplines que articulen l'exposició inaugurada aquest dimecres per la Universitat de València a la Casa de la Cultura de Burjassot.
Una horta que a mitjan segle XX s'estenia "per gairebé tots els camps de la comarca susceptibles de ser regats per les aigües del Túria" però que ara "es limita a una àrea menuda". Quines són les àrees de major cultiu, dades sobre la seva extensió, quadres, mapes i fotografies completen el panell que obre una mostra en la qual es repassen amb detall l'expansió urbana a costa de l'horta, els sistemes de regadiu tradicional, les illes tèrmiques, els entorns de la comarca, les diverses etapes de la seua història, les relacions d'interdependència entre l'horta i la ciutat, els seus valors culturals i altres aspectes relacionats amb el paisatge, el patrimoni o la història de l'horta valenciana, un espai sense gaire comparació en el context europeu.
Cal destacar l'important nombre de docents dels diferents departaments de la Universitat de València que han intervingut en la gestació de la mostra, impulsada pel Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial, dins de la sèrie "La Universitat de València i els seus entorns" , que té vocació itinerant i té com a precedent una altra exposició sobre l'Albufera. Especialistes en diferents camps com Joan Carles Membrado, Josep vicent Boira, Pilar Carmona, Antoni Furió, Enric Guinot, Martí Domínguez, Carmen Gracia, Adrià Besó, Cristina Molina, Ferardo Stübing, Ignacio García, Beatriz Giobellina o Antonio Montiel.
Integrada per 44 municipis, l'Horta de València és la més poblada de totes les comarques valencianes, amb més d'un milió i mig d'habitants, 2.500 per quilòmetre quadrat. La ciutat de València, amb 894 hectàrees és el municipi que més extensió de cultiu hortofructícola acull. El segueixen a molta distància Alboraia i Torrent amb un poc més de 230 hectàrees cadascun. Són espais cada volta més xicotets, la reducció dels quals s'ha contingut, paradoxalment, en eixe període de crisi econòmica. Com més menuda es fa l'horta major ha de ser l'esforç per la divulgació i defensa dels seus valors. Eixa exposició és una nova peça d'aquesta força de contenció. La seua inauguració va presidir-la el rector, Esteban Morcillo, l'alcalde de Burjassot, Jodri Sebastià i el vicerector responsable de l'àrea, Jorge Hermosilla.
