Moneda social, l’altra cara de la moneda

TONI ESTEVE / Nonada

 

Juan és lampista, i aquest matí ha reparat una aixeta a casa de Jorge. Després ha passat pel forn d'Alfonso a comprar uns pastissos que aquest prepara amb els ingredients que Luisa li ven de la seua granja ecològica. A tots els uneix una relació comercial, però cap d'ells ha gastat aquest matí un sol euro.

Tots han realitzat els seus pagaments diferents amb moneda social. Un sistema de comerç en el qual el valor de la moneda el marquen els seus usuaris i amb el qual no és possible especular. Generalment eixe tipus de monedes (anomenades també complementàries) es circumscriu a àmbits locals determinats, ja que un seus principis és que el seu ús revertisca en benefici de la comunitat i els seus membres.

Segons l'informe de juliol Gisbert sobre la situació de les monedes socials a l'Estat espanyol, l'abril de 2012 n'hi havia 25 monedes diferents. Al llarg del territori ja es pot pagar a 'Turutas' a Vilanova i la Geltrú, a 'copons' a Conca o en 'Moniatos' a Madrid. Al País Valencià el 'Eco' és la moneda més estesa.

D'on han eixit eixes monedes?

Existeixen xarxes com la Res de Catalunya, de caràcter eminentment comercial, que neixen com iniciatives per fomentar la compra en determinats comerços locals. El canvi d'eixa moneda és un euro = un res. En eixe cas el consumidor ha de recarregar una targeta de soci amb euros que són convertits en moneda complementària amb el canvi 100 euros = 110 res. L'avantatge per al consumidor és que per cada cent res que recarrega obtindrà 10 res extra que li permetran comprar més productes pels mateixos diners. Per al comerciant el benefici és que d'eixa manera fidelitza a la seua clientela. En eixe tipus de xarxes és necessari el pas previ del canvi d'euros per moneda complementària.

Però quan parlem de monedes socials en el sentit més exacte del terme, el component ètic sempre preval sobre el comercial. D'eixaa manera, el més habitual és que este tipus de monedes sorgisquen lligades a diferents col·lectius i grups d'intercanvi local, que necessiten d'un instrument per poder organitzar les transaccions entre els seus membres sense haver de recórrer a l'euro en cap punt del sistema.

Eixe és el cas de la Xarxa Local d'Intercanvi sorgida a través de l'assemblea 15M del Camp de Túria. Com ens explica Antonio Martín, un dels seus membres, "la necessitat va ser evident: si no teníem moneda per culpa de la crisi i l'atur, i si la moneda 'oficial' estava bloquejada en les entitats bancàries i financeres, havíem de buscar una moneda al nostre abast."

El resultat va ser la creació de la xarxa. Eixa denominació és perquè està composta tant pel Banc d'Intercanvi (ICDT) dins de la plataforma electrònica CES com pels mercats d'interncavi. En ambdós s'utilitza la moneda social com a mitjà de pagament, que, en el seu cas, anomenen Eco. "Amb l'ECO no es pot especular, ni comprar ni vendre, no es paguen interessos, i el més important, és una moneda generada amb el nostre treball, no amb la signatura d'un préstec com passa amb l'euro" puntualitza Antonio.

L'altre 'valor' dels diners

Encara que en la seua fase inicial la majoria de les monedes socials solen establir una paritat inicial amb la moneda oficial del país en què actuen, el que li dóna veritable valor a un sistema social d'intercanvi és el temps i les habilitats dels seus membres. D'eixa manera les monedes socials permeten que siga la nostra capacitat de treball la que avale cadascuna de les transaccions que realitzem.

L'Eco Xarxa de Foia de Bunyol és un altre dels col·lectius valencians que funcionen amb ecos. Utilitzen la paritat un eco = un euro i deu ecos = una hora de treball, i segons ens expliquen, en eixe sistema "la font de diners és la provisió de valor entre dues persones, el servei que una persona presta a una altra. Una cosa que mobilitza la riquesa real d'una comunitat, que són el coneixement i les habilitats de la seua gent". Es tracta d'un sistema molt similar al dels bancs de temps, però amb la gran diferència que amb eixa moneda podem comprar qualsevol cosa.

Només a València ja hi ha una desena de xarxes d'intercanvi operatives en diferents localitats, que a més es troben coordinades per poder operar entre si. Segons ens expliquen des de l'Eco Xarxa, "el total d'usuaris coordinats pels diferents sistemes i col·lectius ciutadans està per sobre dels 700 a la província, i el nombre d'ecos moguts per tots ells supera els 30.000 a dia d'avui". Entre els diferents productes i serveis es pot trobar pa ecològic de llevat mare, roba, verdures, quiromassatgistes, lampistes, calderers, mecànics, jardiners, agricultors, acupuntors, dissenyadors, fotògrafs, psicoterapeutes, metges, obrers, mobles, electrodomèstics …

Una moneda virtual

Existeixen diferents mètodes d'intercanvi amb moneda social, depenent dels objectius que s'haja marcat cada un dels grups impulsors. Aixina per exemple, els sols, la moneda utilitzada per la Xarxa Sostenible i Creativa a València, es gestionen mitjançant una cartilla en què cada membre anota les transaccions de cada intercanvi que realitza.

En altres ciutats del món com Bristol, a Anglaterra, hi ha fins i tot bitllets físics de 'Bristol pounds' avalats per una entitat de crèdit, però no obstant açò cada volta són més els col·lectius que opten per l'ús de plataformes electròniques que afavoreixen estos intercanvis d'una manera ràpida i senzilla. Una de les més esteses és del sistema d'intercanvi en Comunitat (CES en les seues sigles angleses).

En eixa plataforma, que té l'origen a Sud-àfrica, operen ja més d'un centenar de sistemes d'intercanvi de tot l'Estat. L'ICDT és un d'ells i, com comenta Antonio, accedir al sistema és molt senzill: "Simplement tries, des del web del grup d'intercanvi més proper i sol·licites l'alta d'usuari. És imprescindible posar una oferta, (sé fer açò o allò i ho valoro en tants ecos l'hora). L'administrador revisa i accepta la teua petició i a partir d'ací reps les dades d'accés al teu compte en el grup d'intercanvi i pots començar a fer transaccions. Ja només has de buscar a les ofertes i demandes per veure si pots necessitar un poc de l'oferta o bé oferir alguna cosa del que els altres demanen".

Saldo i compres segures

El portal funciona com un veritable servei comptable a internet. Els participants poden veure els seus saldos actuals i obtenir un extracte de compte. També poden fer un seguiment del funcionament de qualsevol usuari o grup. A més la plataforma permet realitzar intercanvis amb altres membres de qualsevol sistema del món integrat en CES.

La Eco Xarxa Foia de Bunyol també utilitza aquest sistema i ens expliquen el seu funcionament. "El cobrament de la transacció l'efectua el venedor qui carrega directament l'import de l'intercanvi en el compte del comprador o bé es genera un rebut com a recordatori de la transacció per posteriorment deduir-lo a la fitxa del comprador. Les persones que no tenen ordinador poden interactuar amb el sistema per mitjà de la figura del coordinador de zona que s'encarrega de realitzar les operacions en el seu nom".

Allò veritablement democràtic i solidari d'aquests sistemes és que permeten el saldo negatiu (sempre dins d'uns límits preestablerts per evitar abusos). D'eixa manera qualsevol persona, partint de zero, pot obtenir un producte o servei a compte d'hores de treball o productes que subministrarà en el futur. Antonio ens el presenta d'una manera molt gràfica: En un sistema com l'actual, "si no tens euros, seràs un marginat social o acabaràs en la indigència. En un grup d'intercanvi, encara arribant a eixos extrems, sempre pots generar moneda social amb el teu treball. De moment l'ECO funciona com a moneda complementària, tot i que, si la gran estafa anomenada crisi contínua, i la gent entén el concepte de moneda social i el seu funcionament, potser passe a ser una moneda alternativa".