L'ampliació d'una carretera amenaça 80 horts protegits d'Alboraia
A les deu i mitja del matí no cap ni una agulla al bar de les Tendes a Alboraia (València). Molt soroll, molta gent i esmorzar de pa i porta. Entrepans embolicats en paper d'alumini i senyors tallant amb navalla cebes tendres acabades de treure de la terra fresca a uns metres de distància. A les taules, ampolles de vi, cacaus i olives. De postres? Carajillo. Poques dones i molts homes, la majoria per sobre dels 50 anys. "Aquest és el Brad Pitt d'Alboraia!", fan broma uns llauradors a una jove que espera per seure en una taula i riu amb ells.
Les Tendes es troba enmig de l'horta d'Alboraia, a la zona de Tendetes, i està envoltada de camps de conreu que produeixen dues collites l'any. Entre elles la del producte estrella de l'estiu: la xufa, amb denominació d'origen, amb la qual es fa l'orxata. Aquest paisatge, en plena producció agrícola, està qualificat pel Pla de Protecció de l'Horta de València com "d'alt valor ecològic" i segons l'última revisió del Pla General d'Ordenació Urbana, l'horta protegida d'Alboraia representa 220 de les 63.000 hectàrees protegides per eixe pla.
Un dels treballadors d'eixos camps és Vicent Martí (60 anys), premi nacional al millor productor ecològic el 2006 i molt conegut pels consumidors, que vénen de la ciutat a comprar caixes de verdura directament a casa seua. És també molt conegut pels altres agricultors i per l'Ajuntament d'Alboraia, contra el qual ha lluitat per defensar els drets de l'horta que treballa. Viu en una alqueria a pocs quilòmetres d'on va néixer: un grup de cases que segueixen habitades per les mateixes famílies des de fa més d'un segle.
"Ací vivíem més de 60 persones i tots es dedicaven a l'agricultura", explica assenyalant l'horitzó. Per la zona de Tendetes passa la transitada carretera CV-311 i els veïns es queixen que genera un trànsit que resulta molest. La Diputació de València pretén ara eixamplar la carretera i construir un nou tram per solucionar el problema i 80 d'eixes hortes, que ja es van lliurar del boom urbanístic, estan, de nou, en risc de convertir-se en asfalt.
El cel, blau aborregat. La terra, marró fosc. Lladrucs de gossos. L'aire que es respira, fluid. Cebes tendres amb tiges verdes vigoroses que es mouen amb el vent i taronges madures que cauen dels arbres. "La terra també és poesia", diu Martí. Dos llauradors miren el camp des del límit amb la seua bicicleta recolzada en una olivera.
La terra que trepitgen, a la vora de la carretera, està dins del pla d'ampliació. "Eixa olivera la va plantar el meu besavi, eixa llimera i ixaa figuera, el meu iaio. Tot el que sabem ens ho van ensenyar ells", explica Vicent Martí. "I eixa última olivera la vaig plantar jo!", afegeix Joan Albiach (82 anys) conegut per tothom a la zona com l'oncle Joan. Es recolza en un bastó, però treballa en eixa horta 12 hores al dia. "Açò no és per aguantar, és per rascar!", explica ensenyant l'empunyadura del gaiato convertida en una minúscula aixada amb la qual es passa el dia treballant sense necessitat d'ajocar-se massa.
"Jo visc de la terra. Treballe ara igual que quan tenia 12 anys. El que passa és que estic jubilat i no volen que treballem… i jo necessito treballar. Si no treballés ¿què faria? ", Es lamenta l'oncle Joan. Definit pels altres llauradors com un mestre, Vicent Martí el té molt en compte: "És un home amb molt coneixement, es fixa molt en les coses i és molt intel·ligent. Té el seu caràcter, perquè a voltes li dius, ¡vés a fer un passejada! Però t'inspira molt. És un tècnic i a més és un humanista ".
El 2005 el projecte de trasllat cap a l'interior del supermercat Alcampo, situat a la zona de la platja d'Alboraia, va suposar també un conflicte entre eixa horta i la construcció. Cinc veïns, entre ells Vicent Martí, van ser detinguts i jutjats per protestar al ple de l'Ajuntament amb pancartes. Finalment, no van ser condemnats. Ara es diu que eixe supermercat va a tancar.
Tot i que la Diputació assegura que el projecte d'ampliar la carretera és només una idea i que no arrencarà durant aquest mandat perquè no es disposa de pressupost, els habitants d'esta terra no estan disposats a deixar-avançar. "Per a mi, eixe lloc ho significa tot. Ací vaig aprendre a caminar, a anar amb bicicleta… Açò és la meua vida. Per a mi és el millor del món ", explica Juan Albiach.
Per Vicent Martí, a més de la seua forma de vida, eixa horta és el futur: "Quan vaig a Madrid, em pose les mans al cap. Allà, si ve una crisi com s'espera que vingui, la gent es mor de fam ". Els ecologistes asseguren que eixa zona verda perifèrica genera de manera gratuïta beneficis ecològics a la ciutat i és un espai pel qual moltes ciutats europees pagarien. Només el temps dirà si l'horta acaba convertint-se en carretera. Un asfalt sobre el qual no creixerà l'herba.
José Gimeno
En este moment té l'hort ple de carxofes. José conta que, de menut, anava amb el seu pare a recollir les escombraries de la ciutat amb la qual s'abonaven els camps. Amb 64 anys ja s'ha vist afectat per dos plans anteriors de construcció i assegura que es moriria si li treuen eixe tros de camp: "Som traginers de la terra. Ens han parit amb el recelito de tenir terra per poder subsistir. Ho hem mamat. I si em treuen açò em treuen el manteniment amb el que el meu iaio va criar a dues ties meues i al meu pare ".
Miquel Martí
Té 56 anys i és germà de Vicent Martí, llaurador i activista per la conservació de l'horta d'Alboraia. La destrucció d'este espai té per Miquel "unes implicacions econòmiques vitals", perquè sent planterista treballa en el camp per a uns clients que són també llauradors. Per a ell, el tema és important per raons culturals, socials, polítiques i agronòmiques. Té un fill de 14 anys i una filla de 12 i diu no saber si ells voldran dedicar-se a l'agricultura. "Els llauradors estem tots en la fallida".
Salvador Albiach
"Els vells d'ací ens coneixíem perquè anàvem al mar a per sorra per barrejar amb la terra", diu eixe llaurador de 77 anys que segueix vivint del que produeix. És cosí de Joan Albiach, l'oncle Joan. A la primavera plantarà xufes en un camp que té ara en guaret. Viu a l'alqueria on va néixer, a la zona afectada. S'enfada quan pensa en l'ampliació de la carretera i assegura que el tram actual s'ha convertit en la ciutat sense llei perquè la policia no controla el trànsit ni als infractors.
Miguel Martí
En Tendetes no tothom és reticent a l'ampliació de la carretera. Hi ha qui no s'oposa, com Miguel, però demana que, si es fa finalment, l'Administració pague l'expropiació. Als seus 66 anys, diu que està cansat de sentir que sempre ha tingut el camp sota amenaça de construcció. Les cebes tendres del seu horta estan a punt per recollir-se. "Ara estic jubilat i si no puc treballar al camp perquè faig un delicte, doncs que em paguen la terra i me'n vaig a passejar".
