L’Horta africana a Paterna
Mig centenar de Dones de Gàmbia planten cara a la crisi muntant Una cooperativa agrícola
Raquel Clausi / Interviu
Issatou Ndiaye té 47 anys i va arribar a Espanya en fa 12. No sabia ni escriure el seu nom. El 2005 es va treure el carnet de conduir, va començar a estudiar informàtica, geriatria, cuina intercultural, castellà, costura i sensibilització social. No ha parat. L'última volta que va visitar el seu país, Gàmbia, va ser fa cinc anys. Els xiquets seguien patint, la sequera continuava afectant les collites… i llavors va decidir que, encara que ella no era una adinerada, podia ajudar els seus compatriotes. Va organitzar una associació i fa poc va engegar una autèntica horta africana en ple Paterna, sis fanecades de terra en plena Horta de València.
Aissatou es va ajuntar amb cinquanta dones, la majoria gambianes, però també n'hi ha del Senegal i altres sis països de l'Àfrica subsahariana, per tirar endavant collites de productes típics de la terra que les ha acollit i llavors de productes típics africans. Volen, amb l'ajuda de microcrèdits, formar una cooperativa per comercialitzar els seus fruits al mercat local de Paterna. Ens acostem a l'horta i de lluny se senten càntics en llengua soninké: "Unides a la feina ens entenem, el treball ens dóna força, la unió ens ajuda …". Tenen cura de si mateixes i de les seues famílies treballant al camp, una manera de tirar endavant sense dependre de ningú.
"Dos anys després d'arribar a Espanya -explica Aissatou, presidenta de l'Associació de Dones Africanes de Paterna-, la meua mare morí, i els meus dos fills es van quedar al meu país sense que ningú en poguera tenir cura. Vaig començar a treballar per poder portar-los ací, però em denegaven el permís perquè no tenia suficients ingressos. Va ser una època dura, fa ja més de vuit anys, quan treballava en una empresa de neteja d'obres i pisos". El 2004, Aissatou rebre un altre no a la seua so·licitud de permís i l'ansietat va començar a fer efecte.
L'horta africana de València era en els seus inicis un projecte experimental basat en dos principis: l'ecologia i l'interculturalitat. Els primers metres de terreny els van gastar per sembrar únicament productes africans, i poc a poc l'extensió dels cultius ha anat acollint productes locals de temporada. Divideixen el calendari en dues parts: a l'estiu recol·lecten moniato, cacauet, okra -per a salses que acompanyen la carn o el peix-, jolinhe -una mena de tomaca que es cull amb la calor i es menja cru o cuit-, iuca o dacsa. A l'hivern recullen encisams, faves, bledes o albergínies. Altres associacions dedicades a l'agricultura ecològica ajuden a mantenir i sembrar el camp, intercanviant informació i preservant aquestes collites per aconseguir aliments per a elles i les seues famílies. Poder treballar en plena crisi econòmica sent dones, immigrants i africanes els ha donat molta més força. Aissatou, Aja, Mariama, Fatoumata, Mariamasillah i la resta de les seves companyes estan mostrant el camí: la col·laboració serveix per a viure amb dignitat.