Una finestra oberta al costat més viu de l’Horta
Una web 2.0 sobre la sèquia de Montcada sorgeix com la major innovació en la difusió d'eixe paisatge
La millor referència sobre el portal Paisatges culturals a la Reial Séquia de Montcada és la pròpia web, un projecte 2.0 impulsat per la dinàmica Fundació Assut, que neix, com explicava seu president, l'agrònom, geògraf i llaurador Vicent Sales, va sorgir el 2011 "amb la intenció de ser un instrument de la societat civil, útil per canalitzar les aspiracions que un grup d'estudiosos i professionals tenen per posar en valor els espais agraris i naturals del seu entorn més pròxim". La Fundació està integrada per persones el nexe comú de les quals és l'amor per una terra.
"No oblidem que conèixer i estimar eixa terra és, al capdavall, aprendre a conèixer, respectar i estimar qualsevol racó del món i formar part d'una societat més justa, solidària i democràtica". Així s'expressava Francesc Romeu, Sequier major de la Reial Sèquia de Montcada a la presentació de la web, que s'estructura en tres grans apartats, sobre l'espai físic, els paisatges de l'aigua i l'horta habitada, cadascun dels quals obre, a cops de clic, tres mons diferents íntimament connectats i s'obre a la participació ciutadana. Mapes, vídeos, fotografia, textos, bibliografia i tot tipus de documents es van desplegant amb un cadència i suavitat que recorda al transcurs del temps quan es camina pels mateixos paisatges que recrea.
"Una iniciativa excepcional, culta, impulsada per gent que", deia el catedràtic de Geografia Humana Joan Romero, "té ganes d'explicar i posar en valor qüestions que altres pobles cultes d'Europa fa temps que fan". Impulsor i col·laborador dels projectes més recents sobre l'horta perifèrica de València, entre els quals hi ha llibres i exposicions, Romero subratlla que eixa "excel·lent web sobre una part molt important de l'Horta de València, potser de la que millor es conserva" és més que açò, perquè "suggereix un viatge a la nostra història col·lectiva, per paisatges mediterranis en què queda molt ben definit aquest diàleg permanent entre l'home amb un medi natural fràgil" i s'evidencia que "cap territori civilitzat és exclusiu de la seua pròpia civilització", com deia un dels seus mestres. És també una invitació als ciutadans a prendre consciència i als poders públics a buscar altres camins "pels quals potser poguessen orientar polítiques eficaces, coherents i sostenibles".
"Eixa pàgina fa que l'Horta deixi de ser com la delicatessen d'un grup d'intel·lectuals", assenyala José María García Álvarez-Coque, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Politècnica de València, "i passa a estar al servei de la societat, de molts". Es mostra orgullós de participar en el projecte perquè, d'una banda, "desfà la confrontació entre el món agrari i el món urbà, i ho fa a través de l'aigua" i, d'altra, contribueix "a superar un pessimisme històric, el de la derrota de l'allò agrari enfront de l'urbà, el pessimisme de la crisi de l'agricultura, que és una crisi de desequilibris, no de potencial ".
En paraules del coordinador de la plataforma, l'arqueòleg Ignasi Mangue, es tracta d'"una proposta divulgativa en la qual, a més d'aplicar" la pròpia experiència i una perspectiva acadèmica, han volgut "seguir el fil d'altres iniciatives europees i americanes que contemplen la protecció del paisatge des d'una perspectiva eco-cultural, reconeixent a les persones com l'element central del paisatge ".