Com ja s’ha convertit en costum els darrers anys, la presentació dels comptes de Mercadona s’ha convertit en un esdeveniment mediàtic de primer ordre que supera els estrictes marcs del periodisme econòmic. Els èxits empresarials de la cadena de supermercats en temps de crisi, sumats a les declaracions explosives del seu president, Juan Roig, segurament justifiquen aquesta cobertura.
El que és més difícil d’explicar, però, és convertir aquesta notícia en un publireportatge d’una marca comercial concreta. En aquest sentit destaquen els dos diaris de València –Levante i Las Provincias-, que avui destaquen en portada l’acte d’ahir i titulen amb l’anunci de la baixada de preus dels productes, tal qual ho faria un anunci publicitari.
Tots dos diaris contenen cròniques bàsicament laudatòries amb Roig i Mercadona, però és la capçalera de Prensa Ibérica la que perd més el sentit de la objectivitat. Amb dues peces i un editorial –a més de la principal foto de portada- on s’afirma que “Juan Roig s’ha convertit en alguna cosa més que en l’oracle dels deus. És la referència, el model, la clau de volta que sosté l’arquitectura de la patronal valenciana”. Els textos informatius bàsicament ressenyen la intervenció de Roig sense matisos ni apunts que la contextualitzin i destacant sobretot les seves referències a la política i l’economia general. Així, al llarg de l’article Roig comenta els problemes de corrupció, aventura l’evolució del 2013, critica les pujades d’impostos i el malbaratament i denuncia la manca de productivitat. Això acompanyat de referències als “excel·lents” resultats econòmica de l’empresa, motiu principal de la convocatòria de premsa.
Ni rastre de cap crítica a l’empresa, ni tan sols als errors i polèmiques que el mateix Roig va assumir i que la notícia de Las Provincias sí recull, com per exemple la retirada d’una crema per una fórmula incorrecta o sobre la donació o no dels aliments sobrers a ONG.
El que no inclou cap dels dos diaris són els casos que Roig no va comentar, com per exemple l’aparició de Mercadona com a donant del PP en els “papers de Bárcenas”. Tampoc ningú explica com és que si Mercadona té una política tan clara de suport a la producció agrícola local ha rebut tantes crítiques de les associacions d’agricultors o pescadors; o per que els productors de l’horta nord van acusar-la de “mentir” quan assegurava que comprava la meitat de la xufa de la comarca. L’empresa ha desmentit repetidament les acusacions de comprar la majoria dels seus productes alimentaris a l’estranger sense haver aconseguit desactivar les crítiques.
En canvi a l’article de Levante pot llegir-se que “ha impulsat iniciatives concretes, com la decisió conjunta amb els seus interproveïdors lactis de pagar 2,5 cèntims més per litre de llet; mesura de la que s’han beneficiat 2.000 ramaders nacionals”.
Tampoc cap periodista va estranyar-se que un caixer a Mercadona amb més de quatre anys d’experiència a l’empresa “cobrés l’any passat més de 1.600 euros al mes”. El conveni col·lectiu de Mercadona fixa en 922,84 euros mensuals –no especifica si és net, però generalment als convenis es reflexen les xifres en brut- el sou base d’un caixer amb més de tres anys a l’empresa. Si bé és cert que el mateix conveni inclou vies per apujar aquesta xifra –per compliment d’objectius o idiomes entre d’altres- sense especificar quan, és com a mínim dubtós que tots els caixers vegin augmentada la seva retribució gairebé un 70% sobre el salari base.
Juan Roig és un gran empresari que ha sabut fer molts diners amb la seva empresa de supermercats i al tenir tanta visibilitat és normal que també rebi moltes crítiques, però resulta difícil d’entendre que poques vegades aquestes arribin als grans mitjans de comunicació. A més, a pesar que sovint se’l presenta com un “emprenedor independent” allunyat d’interessos polítics, això no és exactament així. A través de la seva empresa de capital risc Atitlán inverteix en diferents sectors, alguns dels quals estretament relacionats amb concessions públiques i podria esdevenir el proper gestor del circuit de Xest o d’Aigües de València.
Les seves afirmacions sobre economia i les seves receptes sobre com sortir de la crisi no deixen de tenir el mateix valor que les que puguin emetre altres persones, tot indicant que n’hi ha que, a diferència de Roig, sí van alertar sobre el perill de la bombolla immobiliària. Les seves declaracions sobre ètica caldria emmarcar-les en en context que Roig, igual que molts altres gran empresaris, eludeix part de les seves obligacions fiscals mitjançant les SICAV.
