Per L'Horta · Defensem el territori

15_entrevista_reportajeada_jeronimo_aguado_plataforma_rural.jpg

“L’actual model agrari és un suïcidi col·lectiu”

L'activista i llaurador Jerónimo Aguado explica que cal recuperar la sobirania alimentària perduda per les polítiques neoliberals

María José Esteso Poves / Diagonal

Jerónimo Aguado és llaurador i activista de la Plataforma Rural, organització integrada en el moviment internacional La Via Campesina, que forma una coalició de més 150 organitzacions, present a 70 països i que complirà 22 anys a l'abril.

Aguado és a més educador de la Universitat Popular Paulo Freire i membre del projecte Amayuelas Municipi Ecològic. Practica l'agricultura ecològica des de fa 25 anys i porta gran part de la seva vida denunciant les polítiques de la UE i l'Organització Mundial del Comerç que posen en risc la sobirania alimentària dels pobles.

Aguado va participar recentment en la presentació del llibre de Walden Bello Foods Wars, (Guerres d'aliments) a Madrid, publicat per l'editorial Virus i que compta amb un epíleg realitzat per Tom Kucharz (activista i expert en agroecologia d'Ecologistes en Acció), sobre la crisi alimentària i la seua relació amb el sistema capitalista. Segons Aguado "llibres com eixe donen coherència i sentit a totes les nostres lluites", en referència al panorama internacional que documenta el professor filipí Bello sobre la imposició de l'agroecologia i el model neoliberal, i les seues conseqüències a escala planetària.

Sense població rural agrària

La repercussió d'eixes polítiques a l'Estat espanyol també és devastadora. "Se'ns impedeix el nostre dret a ser camperols i camperoles", denúncia Aguado. I dóna una dada reveladora: "Quan ens incorporem a la UE comptàvem amb un 20% de població activa dedicada al camp, ara estem rondant un 4%. Volem paralitzar això, perquè sense agricultors ni agricultores no és possible la sobirania alimentària ", afirma.

Per açò ha estat fonamental organitzar-se com a moviment i en l'actualitat La Via Campesina a l'Estat espanyol està formada per llauradors sense terra i xicotets agricultors. Les organitzacions integrades en la Vía Campesina són la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG), el Sindicat Obrer del Camp (SOC) i la Plataforma Rural, eixa última com a organització associada. Segons Aguado, aquestes organitzacions tenen grans reptes a l'Estat espanyol. "El primer, paralitzar el desmantellament de l'agricultura fruit del model agroalimentari imposat a escala global". Apunta que un altre repte fonamental és abordar la necessitat de tornar al camp a l'Estat espanyol, "d'on mai hauríem d'haver-ne eixit", i en el qual es produeix "allò bàsic per poder sobreviure: els aliments", recorda.

Abraçar la terra

"La gent de La Via Campesina diem que cal tornar al camp per abraçar la terra", declara l'activista. Considera que eixa frase té un doble sentit. D'una banda, tornar a la pràctica de "l'agricultura dels nostres avantpassats que no és l'agricultura ecològica, ni tan sols l'agroecologia, és l'agricultura camperola i local", per posar-la al servei dels pobles. Això vol dir "el dret dels pobles a ser sobirans alimentàriament, oferint alternatives al model neoliberal, que ens està col·locant en una situació de suïcidi col·lectiu", diu Aguado.

També assenyala que el fenomen d'acaparament de terres (espoli i compra de terrenys per les multinacionals) no es dóna només Àfrica o Llatinoamèrica. "A l'Estat espanyol, grans societats anònimes i terratinents s'estan fent amb grans extensions de terres en el món rural". A més, denuncia que aquestes transnacionals i agents s'apropien dels béns comuns bàsics per a l'agricultura, com l'aigua i les llavors, que gestionen grans multinacionals com Monsanto.

"Cal desobeir les lleis imposades per l'OMC"

Un dels grans reptes de les organitzacions camperoles de l'Estat espanyol, com La Via Campesina, és abanderar la desobediència de les lleis imposades per l'Organització Mundial del Comerç (OMC), apunta Aguado. "Ens impedeixen el nostre dret a ser llauradors i llauradores i produir aliments sans i nutritius. A més, ens tracten com a delinqüents, les normes que ens posen per produir aliments són perverses ", assegura.