L'impuls de l'agroecologia i la defensa del territori valencià segueix donant fruits després de tres llargues dècades d'especulació immobiliària
Josep M. Pérez / Diagonal
Al territori valencià hi ha tres fites en les lluites veïnals i socials per la defensa del territori a les acaballes del franquisme i inicis de la transició. Una es va perdre, i va suposar la implantació de la nuclear de Cofrents. Dos es van guanyar. Una va ser la paralització de la urbanització d'apartaments costaners en els terrenys de la Devesa d'El Saler i una altra la reconversió del projecte d'autovia en el vell llit del Túria en un jardí. A partir d'eixe moment, i amb l'arribada del PSOE al poder, el buit reivindicatiu va instal·lar-se en la societat valenciana.
La proposta de recuperació integral de l'horta periurbana (Pla Verd), un sistema agroecològic d'unes característiques excepcionals, va anar llanguint i va acabar en l'últim calaix de la burocràcia local. Però la destrucció de diverses partides de sòl agrícola per al creixement especulatiu impulsar en els 90 la resposta a diversos barris de la ciutat com La Torre, Campanar o la Punta. El moviment en defensa del territori va continuar i el col·lectiu Per l'Horta va impulsar una ILP que va aconseguir reunir i coordinar diferents grups. La proposta, que pretenia forçar una moratòria urbanística fins l'aprovació d'una llei de defensa de l'Horta, va aconseguir presentar, el gener del 2001, 117.842 signatures, però el resultat va ser que les Corts, on el PP governava amb majoria absoluta, ni tan sols van debatre la proposta.
El 2004 es va dictar la Llei d'ordenació del territori i protecció del paisatge, que establia la protecció de l'horta mitjançant un instrument d'ordenació territorial denominat Pla d'Acció Territorial de Protecció de l'Horta Valenciana. Els treballs de redacció del Pla van ser desenvolupats per un ampli equip tècnic amb el nou paradigma tecnocràtic de la protecció del paisatge. Es presentà el 2008 i des de llavors es mou en uns llimbs entre el seu definitiu arxiu i els intents de resurrecció.
A aquest estat de coses va sumar-se l'esclat del crac capitalista. La tensió sobre els sòls agrícoles de la perifèria urbana va desinflar-se en pocs mesos. Així, els col·lectius que havien centrat els seus esforços a intentar fixar els límits d'una urbanització desbordada es troben ara amb un nou escenari. Les "batalles" majoritàriament ja no es lliuren a les vores de les poblacions. Tot està per recuperar, des de polígons o urbanitzacions -en ràpid deteriorament- a zones que, sobre el paper, apareixen com urbanitzables i on en alguns casos l'activitat agrícola ha seguit però que la majoria de vegades han estat abandonades en mans de ningú.
Des de l'associació veïnal de Benimaclet s'ha iniciat la recuperació d'horts comunitaris dels terrenys d'horta. El seu enfrontament amb el BBVA i l'ajuntament de València és un rocambolesc periple amb final feliç. Des de l'associació veïnal de Benimaclet s'ha iniciat la recuperació com horts comunitaris dels terrenys d'horta que en un Pla d'Actuació Integrada, confrontant al barri, apareixen com zona verda. El seu enfrontament amb el BBVA i l'ajuntament de València és un rocambolesc periple amb final feliç. Altres associacions, com Llavors d'Ací es dediquen a la recuperació i difusió de les varietats agrícoles arraconades a través de trobades d'intercanvi de llavors i bancs de germoplasma.
Les experiències de producció agroecològica de la comarca s'uneixen en Ecollaures que, entre altres projectes, ha posat en marxa un sistema de certificació social participativa independent de les institucions. Per l'Horta impulsa un observatori de l'Horta com a sistema de detecció ràpida de les agressions al territori, i una assessoria jurídica popular, alhora que la Universitat d'Estiu de l'Horta crea un sistema de pràctiques agroecològiques i tradicionals. Diverses ONG i sindicats s'organitzen a la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià i s'han creat equips de treball per revisar la legislació que constreny els canals curts de comercialització.
Així mateix, apareixen mercats de venda directa de productes de l'Horta i ecològics (com en els municipis de Godella i Albalat o el barri de Russafa a València) i han nascut projectes com el mapeig d'iniciatives o el calendari de productors, grups de consum i distribuïdores.
La Punta: sota la terra erma hi ha la memòria
El moment culminant de la defensa del territori en els 90 va produir-se a la pedania de La Punta, una zona d'horta d'altíssim valor patrimonial i confrontant amb el parc natural de l'Albufera, que va passar d'estar classificada com a sòl no urbanitzable d'especial protecció agrícola a víctima de la construcció, via declaració d'interès general, d'una Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) per al port de València. La lluita de part del veïnat, amb una altra gent vinguda de fora, per aturar la destrucció, va escenificar la unió possible entre sectors en principi tan dispars com els habitants de l'horta i gent provinent de l'okupació urbana. Aquella llarga lluita va acabar amb 716.000 metres quadrats de terra de la màxima qualitat agronòmica i un ingent patrimoni cultural (hidràulic, arquitectònic i natural) arrasades sota una erma capa de llasts que avui dia, més de deu anys després, segueix estèril i sense ús.
