Mig centenar d’alqueries, molins i barraques es degraden amb risc de ruïna

Alguns dels 58 immobles protegits que es troben en pitjor estat encara podrien ser rehabilitats

PACO MORENO / Las Provincias

Mig centenar d'alqueries, molins, barraques i itineraris per l'horta que envolta València es troben en risc de ruïna, malalts i a punt d'entrar en vigilància intensiva. El catàleg d'immobles protegits que forma part de la revisió del Pla General i que està ara en exposició al públic defineix 58 casos on es tenen dubtes sobre la seua conservació, en una varietat que va des dels considerats recuperables després d'una contundent obra fins als que ja es donen per perduts, simples munts de pedres del que en una altra època va ser un habitatge on habitaven famílies que vivien del camp.

El cas de l'alqueria del Rei, a Campanar, és un exemple més de com es degrada un edifici rural quan no té cap manteniment. Com publicà LAS PROVINCIAS la passada setmana, està ocupada il·legalment i ja ha estat objecte de diversos espolis al seu interior. Forma part de l'ampliació del Bioparc en la part que recau a l'avinguda Pío Baroja, encara que fonts de l'empresa concessionària del zoològic asseguren que no entra dins de les seues obligacions mantenir l'immoble, sinó només els terrenys que l'envolten.

Així, el més probable és que quan s'amplie el zoo, un projecte sense calendari definit, esta alqueria passe de la qualificació «dolenta» que ara té en el catàleg a desapareguda o una pura ruïna. I es tracta d'una de les tres que destaca l'arquitecte Miguel del Rey, autor de l'estudi per a l'ajuntament que recull 153 immobles i elements de l'horta, que han de ser conservades pel seu valor patrimonial.

Del Rey suma a l'alqueria del Rei la de Fonda, situada al Poble Nou, i la dels Moros, al barri de Benicalap. «Les tres són tardomedievals i amb característiques singulars, sobretot a la seua planta». En el cas de la primera, és basilical i la seua estructura perviu malgrat les transformacions posteriors.

És un dels riscos que l'arquitecte afegeix a la manca de conservació. «Certs aspectes poden portar a la ruïna de l'alqueria, però també que s'efectue una mala lectura per la quantitat d'intervencions que es fan». L'alqueria del Rei és propietat municipal, igual que la dels Moros. La de Fonda és particular i s'ha beneficiat d'alguna restauració.

El catàleg recull una casuística molt variada, tant en el tipus d'immoble que té problemes de supervivència com la seua ubicació. Sobre açò últim, 22 es troben en sòl no urbanitzable, en teoria l'horta que es mantindrà fora de perill de les edificacions d'habitatges a la perifèria de la ciutat. Abunden les recuperables, encara que també les que pateixen un fort deteriorament i les arruïnades completament, com la incendiada de Rocatí a l'horta de l'antic barri de Sant Isidre, a l'altre costat del nou llit.

En els barris

En sòl urbanitzable hi ha quatre exemples, que van de les recuperables de Serra i Farinós, a la de Baix, definida com a mal conservada, i la de Bàrtol, un munt de ruïnes a l'espera que siguen cobertes per complet pels matolls que l'envolten. Però és en sòl urbà, a la vora mateix de la ciutat i a voltes dins dels barris, on la xifra torna a pujar, amb 19 construccions que necessiten una atenció urgent.

Hi ha el cas esmentat de l'alqueria del Rei, amb una altra que té la mateixa qualificació sense eixir de Campanar. L'alqueria dels Frares conté en la seua primera planta un interessant mural pintat al fresc que recrea una batalla esdevinguda a la ciutat nord-catalana de Salses al segle XVIII. L'alqueria dels Moros es defineix com recuperable igual que la propera de la Torre.

A Orriols, al carrer Alqueria d'Albors, se situa un valuós conjunt vinculat a l'antic monestir de Sant Miquel dels Reis, que ha estat recuperat en part com a centre juvenil i seu de la Universitat Popular. El problema són els números 5 i 6, el primer amb signes evidents de degradació i el segon una pura ruïna.

La presidenta de l'associació de veïns, Maika Barceiro, comenta que la setmana passada va proposar a la regidora de Benestar Social, Ana Albert, la restauració a través de la recent creada associació d'aturats d'Orriols: «Hi ha gent que té professions indicades per a eixa obra ».

La part posterior d'aquestes alqueries és la que presenta pitjor aspecte. Fang endurit en un solar sense urbanitzar, pintades de tot tipus en els murs i un abocador en el que sembla ser un vell corral. L'estampa és el més allunyat de la rehabilitació que va fer en el seu dia l'ajuntament amb les dues confrontants.

Manca d'ajudes

El problema és la falta d'ajudes per a la rehabilitació. El regidor socialista Vicent Sarrià defensa que s'incloga alguna subvenció per beneficiar els propietaris, igual que es fa amb els edificis protegits a la resta de la ciutat. La Conselleria de Cultura s'encarrega d'autoritzar les llicències en el cas que l'immoble siga un bé d'interés cultural, mentre que la comissió de Patrimoni s'encarrega de la resta.

La regidora d'Esquerra Unida Rosa Albert va denunciar ahir l'abandonament de l'alqueria de Serra, a Benimaclet, un abocador on quasi no queda res reconeixible tot i estar protegida. Està en la prolongació de Poetes Anònims, en una zona pendent d'edificar.

Menció a part mereixen els deu casos registrats a l'Albufera, en la seua major part xemeneies i antics motors vinculats al cultiu de l'arròs. El denominador comú és un mal estat de conservació, amb la ruïna total d'antics canals i sínies.