L’exposició ‘València en Blanc i Negre II’ retrata a La Beneficència el “despertar urbà” de la ciutat
El Centre Cultural La Beneficència exhibeix fins al proper 29 de setembre l'exposició 'València en blanc i negre II', que evoca, mitjançant 200 fotografies, el "despertar urbà" de la ciutat.
EP / 20 Minutos
La diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt, ha presentat aquest dijous en roda de premsa la mostra, que ocupa els patis centrals del centre cultural.
A la trobada amb els mitjans també hi ha assistit el director del Museu Valencià d'Etnologia, Joan Seguí, i el director de Gestió Cultural, Antonio Lis, assenyala la corporació provincial en un comunicat.
Els dos centenars d'imatges, pertanyents a la Col·lecció Tívoli i a l'Arxiu Huguet, estan realitzades en la seua major part per fotògrafs aficionats, i reflecteixen alguns dels espais més significatius de la ciutat de València i el seu entorn, aixina com les persones que hi van transitar en el període de temps comprès entre finals del segle XIX i els anys 60 del segle XX.
Puchalt ha recordat que la mostra és una continuació de la produïda pel Museu Valencià d'Etnologia el 2008, que va obtenir un "notable èxit de públic". "L'exposició compleix les característiques essencials de la fotografia: evoca, és estètica i documenta el pols vital de València en el seu despertar urbà", ha asseverat.
La diputada de Cultura ha convidat a recórrer la mostra "com si d'un passeig es tractés, per la història de la ciutat de València des de l'inici de la contemporaneïtat". D'ací la picada d'ullet d'instal·lar la mostra en els patis de la Beneficència "propiciant al visitant la sensació de passejar realment pel jardí d'una gran ciutat, imbricat en un emblemàtic edifici que va començar a construir-se precisament en la mateixa època que retraten aquestes imatges".
L'horta i l'albufera
En la seua intervenció, el director del Museu Valencià d'Etnologia, Joan Seguí, ha subratllat que una de les novetats d'eixa exposició respecte de la primera "és la incorporació de fotografies de l'horta i l'Albufera, de les gents i ambients d'aquests espais tan connectats amb la capital valenciana ".
'València en Blanc i Negre II' s'apropa a les formes de vida i comportaments socials dels habitants de València. Es tracta d'una mirada etnològica que s'interessa, sobretot, en presentar als valencians vivint la ciutat a través del treball, la festa o l'oci.
Per açò, per seleccionar les fotografies s'ha tingut molt en compte el fet que hi hagués persones retratades. En aquesta ocasió, més que els "monuments" en si mateixos, la mostra focalitza l'interès en els espais habitats de la ciutat, com les places, els carrers, els tallers, les botigues i els jardins amb els ciutadans que hi donen sentit i vida.
L'exposició s'organitza en diversos apartats, que se centren en 'Els espais de la ciutat', 'Treballar', 'La festa i la ciutat engalanada', 'L'horta i l'Albufera' i 'La mar'.
A 'Els espais de la ciutat' les imatges mostren les grans transformacions urbanístiques que van tenir lloc entre mitjan segle XIX i la primera meitat del segle XX: l'eixample burgès, l'aparició dels barris obrers i les millores en les infraestructures viàries i equipament urbà caracteritzen una nova època marcada per l'arribada del cotxe i la seua extraordinària expansió.
Les fotografies de l'apartat dedicat a 'Treballar' exhibeixen la importància dels mercats setmanals, la construcció del Mercat Central o el Mercat de Colom, l'aparició de magatzems tèxtils com "L'Illa de Cuba", "Pampló Germans", "el Segle Valencià "o" L'Àguila ", que donaran pas a un nou concepte de comerç.
A 'La festa i la ciutat engalanada', les imatges relaten el calendari festiu valencià, religiós i laic: Corpus Christi, Setmana Santa, Sant Vicent Ferrer o la Mare de Déu dels Desemparats, els carnavals o la Fira de Juliol.
Pel que fa a 'L'horta i l'Albufera', al costat del capítol 'La mar' repassa els paisatges que envolten la ciutat i que representen un espai privilegiat on té lloc una bona part de la cultura tradicional valenciana.