Esteban Zarauz / Vida Sana
L'hort és salut. En tots els aspectes. Salut física i salut mental. Conrear els teus propis aliments està cada volta més recomanat per a tot tipus de col·lectius i també per a persones "normals". Qui té un hort … té un tresor.
L'hort comporta una sèrie d'activitats que són terapèutiques en diversos aspectes. Sobretot, en l'àmbit emocional. I també en l'apartat físic. L'hort desestressa. És molt curatiu per, per exemple, persones majors. La seua vida adquireix una raó de ser. Però no sols per als majors. És una activitat molt recomanable per a tots nosaltres, siga quina siga la nostra edat. I també per a alguns col·lectius en risc d'exclusió social per diversos motius, des d'adolescents a persones amb diferents patologies mentals fins presos o exdrogoaddictes.
UNA EXPERIÈNCIA
Recentment, la concejala de Sostenibilitat del consistori municipal de Ciutat Reial, Rosario Roncero, ha presentat el projecte d'una zona hortícola ecològica a la ciutat, fruit d'un conveni signat per l'ajuntament de la capital i l'Associació Ecohuerta, com ha anunciat EuropaPress. La primera experiència d'aquest tipus de Ciudad Real està instal·lada en una parcel·la ubicada al Parc del Pilar, darrere del Centro de Respiro d'Alois Alheimer i de les instal·lacions d'Autrade, associació que ha col·laborat en la preparació del planter en el qual s'han plantat llavors autòctones de Ciutat Reial i pròpies d'un clàssic hort d'estiu (pebres, tomaques, albergínies i porros) donades per la Universitat de Castella-la Manxa. Sara Rodrigo, tècnica de l'associació, va assenyalar al març que a l'abril les llavors estarien llestes per a ser plantades en el terreny i el Parc del Pilar "comptarà amb un hort que és també un jardí que adorna". Segons l'edil, eixe hort urbà tindrà "múltiples" beneficis, "ja que es tracta d'un espai lúdic que té una funció social molt important des del punt de vista educatiu, formatiu i terapèutic". La zona hortícola va destinada a col·lectius en risc d'exclusió social, majors i nens, amb activitats relacionades amb l'agricultura ecològica. Set associacions participen en aquest projecte, a més del consistori capitalí i l'Associació Ecohuerta Ciutat Real. Estan implicats en la posada en marxa la Universitat de Castella-la Manxa, l'Associació de Veïns del Barri del Pilar i les Associacions Autrade i Alois Alzheimer, per la qual cosa Rosario Roncero ha destacat el seu caràcter participatiu. L'ajuntament cedeix la parcel·la i facilita les ferramentes i l'Associació Ecohuerta serà l'encarregada de desenvolupar l'activitat. Diferents veus al consistori han al·ludit al caràcter terapèutic de l'hort i per açò ha estat molt important comptar amb les associacions de persones majors de la ciutat.
ALTRES INICIATIVES
Moltes altres iniciatives d'aquest tipus estan florint en ciutats i pobles de tot l'Estat espanyol. La idea de l'hort ecològic com a espai multifactorial, amb innombrables avantatges de tot tipus, està portant al fet que cada volta siga més normal trobar horts (entre els quals l'ús terapèutic és un dels més importants) en hospitals, residències geriàtriques, centres cívics, presons, escoles per a discapacitats i molts altres espais de diversa índole. El viceconseller de Medi Ambient i Ordenació del Territori de la Comunitat de Madrid, Luis Asúa, va visitar recentment la residència Les Camelias de Móstoles, on el Govern regional ha col·laborat en la instal·lació d'un hort terapèutic perquè els majors treballen de manera amena en una activitat mediambiental. La iniciativa ha estat impulsada per la Comunitat de Madrid juntament amb l'Obra Social "la Caixa". Eixe pla desenvolupat pel moment en quatre residències de la tercera edat situades a l'entorn del Parc Regional del Curso Medio del riu Guadarrama ofereix la possibilitat d'apropar materials i programes de treball adaptats a persones majors, a persones amb mobilitat reduïda o amb problemes de esquena sense necessitat de grans espais. Aquests horts, segons indica la conselleria pertinent, instal·lats a les residències, també anomenats taules de cultiu, són estructures de fusta tractada farcides de substrat. Es tracta de recipients idonis per fer créixer plantes hortícoles a espais reduïts, i perfectament accessibles per a persones grans o amb mobilitat reduïda. "Tenen l'avantatge que són ecològics ja que possibiliten un estalvi d'aigua, i ergonòmiques, ja que no cal que el personal a càrrec de l'hort s'ajoque. A més, el substrat no es compacta, pel que no cal cavar i quasi no té costos de manteniment", diuen des de la conselleria. No cal conrear una hectàrea per entrar en contacte amb la terra.
PROBLEMES PSIQUIÀTRICS
Se sol pensar, en parlar d'horticultura terapèutica, en ancians. Però les experiències que estan sent dutes a terme van molt més enllà d'aquest col·lectiu. Els serveis sociosanitaris de Sant Joan de Déu d'Esplugues de Llobregat (Barcelona) van crear fa quatre anys un hort terapèutic no sols per a persones majors sinó també per a pacients amb malalties mentals i/o amb mobilitat reduïda, activitat que a més de apropar-los a la natura ajuda als participants a millorar la seua autoestima. Llaurar la terra, ni que siga amb la mà, plantar una llavor, regar-la i veure-la créixer s'ha demostrat una teràpia eficaç per estimular aquestes persones, va explicar en el seu moment a Efe la coordinadora d'activitats terapèutiques del centre, Laura Fernández, que també ha assenyalat que eixa experiència és molt positiva per a persones amb pèrdues d'habilitats físiques i trastorns cognitius de diferent grau, algunes de les quals estan ingressades en el citat centre. Laura Fernández explica que amb aquests programes es vol millorar les activitats socials, la memòria, les relacions interpersonals, l'atenció i la comunicació entre els residents. "N'hi ha molts que tenen malalties psiquiàtriques de base amb problemes de relació, i aquest tipus de activitats els permet mantenir una conversa, tenir un poc de que parlar entre ells i un poc en el que poder pensar", indica la coordinadora. Entre els serveis que ofereix aquest centre es troba una unitat de llarga estada de psicogeriatria adreçada a persones amb diversos graus de dependència, normalment avis afectats per una malaltia mental severa o un deteriorament cognitiu greu. Un exemple (segons va difondre Efe) el va oferir AL, de 73 anys, amb un trastorn mental sever i per a qui l'hort és un encert. "És un gran entreteniment, m'agrada tot el que es planta, els encisams, julivert, menta, cebes, hi ha de tot", va explicar eixe pacient, que reconeix que l'activitat l'ajuda a tenir el cap ocupat, Els productes hortícoles que es cullen en aquest menut hort passaran a la taula del centre. Mentrestant, les herbes aromàtiques que s'han plantat i ja han germinat seran utilitzades per altres interns amb menys autonomia perquè puguen estimular els seus records gràcies a les olors.
PRESOS hortolans
Són moltes les experiències d'horts terapèutics que s'han dut a terme en presons. Un exemple és el Centre Penitenciari A Teixeiro, de La Corunya. Allà hi ha un hort amb hivernacle que funciona tot l'any i en el qual participen diversos reclusos. Segons els responsables del centre, "l'horticultura ajuda als interns a millorar la seua autoestima ja que, des del primer moment que planten, veuen com creixen les plantes, s'adonen que es tracta d'un ésser viu, que requereix unes cures, i que, si se'ls ofereixen, dóna fruits. Ells veuen com el seu treball prospera, i açò els anima. D'altra banda estimula la capacitat del treball en equip, ajuda a assumir responsabilitats, concentració i perseverança per a la consecució d'un objectiu comú i promou el desenvolupament de valors i aptituds a partir d'una experiència concreta de treball". A més, posa a molts d'aquests ciutadans en contacte amb la natura i els seus valors associats, contacte que, possiblement, no havien tingut mai, ja que gran part de la població reclusa procedeix de guetos situats a la perifèria de grans megaurbs. En alguns centres espanyols, i en molts estrangers, a més, els interns, mitjançant el treball a l'hort, també duen a terme una activitat que pot proporcionar-los una eixida laboral una volta conclosa la condemna.
TAMBÉ PER A 'NORMALS'
L'hort és terapèutic. Ho sap tothom. Però no sols per a gent major, persones amb deficiències, exclosos socials, presos o nens amb síndrome d'hiperactivitat. L'hort és també una forma de teràpia per a persones "normals", homes o dones més joves o més adultes, siga quina siga la seua professió, ascendència, raça, confessió o la manca d'ella, la nacionalitat, la ideologia, siga quina siga la seua música preferida, els seus actors favorits o el seu nivell cultural… Parlem ara en primera persona. Els que tenen hort coneixen bé eixa sensació. Quantes voltes, els problemes professionals, familiars o socials ens aclaparen, ens col·lapsen… I quantes voltes, a la mitja hora d'estar a l'hort, ens hem oblidat completament d'allò que ens semblava insuportable i ineludible. I que bé que es dorm després d'unes hores de treball a l'hort… Les solucions a alguns problemes de salut, com l'insomni, tantes vegades relacionats amb problemes psicològics i/o emocionals, troben en l'horticultura a un dels seus millors aliats.
Esteban Zarauz és periodista especialitzat en temes de gastronomia ecològica i hortolà
