Al jaciment van trobar-se 40 pous votius amb restes òssies de sacrificis d'animals, entre ells, cavalls i gossos
H. García / Levante
L'estudi dels materials que van recuperar-de entre 2007 i 2009 en les excavacions arqueològiques del carrer Ruaya prèvies a les obres d'un aparcament ha revelat l'existència d'un santuari o centre de culte d'època púnica (segles III i IV) i, per tant, anterior a la fundació romana de València en el 138 a.C. L'existència en el jaciment de més de 40 pous votius amb restes de sacrificis d'animals -s'han trobat restes òssies de cavalls i gossos, entre d'altres- i la recuperació de peces com petits altars "portàtils" per a sacrificis rituals i una deïtat de terracota encara per identificar confirmen, a falta que s'acabe la investigació de l'abundant material arqueològic recuperat, la hipòtesi d'un centre de culte d'època púnica.
La concejala de Cultura, Mayrén Beneyto, va presentar ahir les troballes a la sala d'exposicions de l'edifici del Punt d'Gantxo, al costat del Centre Arqueològic de l'Almoina, on estaran exposats fins al pròxim mes de juliol. Les peces exposades són només "un aperitiu", ni un 1% del que va eixir en l'excavació, segons va apuntar ahir el cap del Servei Municipal d'Arqueologia (SIAM), Albert Ribera. Els materials estan sent estudiats i restaurats pel SIAM amb l'ajuda de l'Institut Valencià de Recuperació del Patrimoni (Ivacor), que dirigeix Carmen Pérez.
Vida prehistòrica
Mayrén Beneyto va anunciar que l'ajuntament vol organitzar "en uns mesos" una exposició amb la resta de materials de Ruaya, si bé va admetre les dificultats per fer-ho per les estretors econòmiques del seu departament. "M'ha tocat una època en què no hi ha diners", es va queixar Beneyto.
Els materials recuperats en Ruaya confirmen també que el territori va estar habitat en la prehistòria per grups humans de caçadors-recol·lectors. Al jaciment s'han trobat peces com un retocador, una ferramenta de pedra tallada amb figures geomètriques d'època epipaleolítica (10000-7000 anys d'antiguitat) que s'utilitzava per fabricar objectes de sílex i que representa l'estri més antic trobat fins ara a València .
L'exposició "València abans de Valentia. De la prehistòria als cartaginesos" la componen mitja dotzena de peces extretes dels pous votius del jaciment. Un àmfora de cadis, un menut altar amb espai per cremar perfums púnic, una terracota hel·lenística, gots caliciformes ibèrics i un olp o gerra púnica. Els tècnics treballen ara en la documentació de les restes òssies i en la restauració de les peces de variada procedència -Grècia, Itàlia, ciutats del sud de la Península Ibèrica, Eivissa o Tunísia- trobades a Ruaya.
Eixes han permès obrir nous capítols en la història de València, en deixar constància de l'existència d'activitat humana a la ciutat i en l'horta molt abans de la fundació romana de la ciutat. Ruaya no qüestiona la fundació romana, com en algun moment s'ha insinuat, però obliga a ampliar la mirada, va apuntar Ribera.
El cap el SIAM, que també va estudiar la hipòtesi que a Ruaya hi hagués un empori comercial, ha matisat que "el fet que es tracte d'una zona sacra no vol dir que hi haja grans temples". En l'etapa púnica, que va enfrontar romans i cartaginesos, "els temples podien ser xicotets habitacles fets amb parets de tova". "El seu valor és històric, no monumental", ha recalcat l'arqueòleg.
Carmen Pérez ha destacat, per la seua banda, el valor d'aquestes xicotetes peces que "ens parlen d'una València anterior a la València que coneixíem fins ara"
El jaciment de Ruaya, l'excavació del qual va dirigir l'arqueòloga Marisa Serrano, va poder ser una zona molt freqüentada abans de la fundació de Valentia però, a falta de més dades, es creu que no va estar habitada. "La globalització no es va inventar fa 10 anys", ha apuntat Ribera. En tot cas, tota eixa vida prèvia als romans es talla uns 50 anys abans de la creació de Valentia. Per tant, no sembla haver-hi una solució de continuïtat entre els descobriments de Ruaya i els del centre històric de València.
