Veïns de Benimaclet reclamen que els solars sense edificar es destinen a horts
P. M. / Las Provincias
Després de dues dècades de tràmits inacabables, l'associació de veïns de Benimaclet va proposar ahir que les parcel·les del pla urbanístic paralitzat tornen de nou a ser utilitzades com a camps d'horta. El portaveu de l'entitat veïnal, Francisco Guardeño, ha indicat que d'aquesta manera s'acabaria amb la degradació de la zona, on abunden els abocadors i els solars «plens de porqueria».
La petició coincideix amb l'estudi que realitza l'ajuntament sobre si resol la condició d'agent urbanitzador a l'empresa adjudicatària. Com va publicar ahir este diari, aixina es complirà una sentència de l'octubre passat.
Guardeño va esmentar els horts socials promoguts per l'associació de veïns, que ocupen uns 3.000 metres quadrats a la zona prevista per a un gran parc. La iniciativa va ser possible després de l'acord amb una entitat bancària i l'ajuntament.
A més, el representant veïnal va comentar que en altres zones del pla urbanístic s'han assolit pactes similars, encara que de menor superfície. En total, la previsió és que es construisquen 1.345 habitatges entre l'actual barri i la ronda nord.
Un dels obstacles que impedeixen el desenvolupament del pla és la diferència de criteris entre l'agent urbanitzador i el consistori a l'hora de definir el nombre d'habitatges de promoció pública i l'empresa que ha d'assumir-los. En tot cas, Guardeño va dir que si es resol l'adjudicació, els equipaments públics previstos «no han de córrer perill, al contrari, si s'augmenten molt millor».
Va citar com a exemple els 15.000 metres quadrats de parcel·les reservats per a zona escolar, així com altres 10.000 metres quadrats destinats a serveis públics. El gran parc previst on s'assenten els horts socials s'estendrà 18.000 metres quadrats, mentre que altres 10.000 metres quadrats es destinaran a instal·lacions esportives. Guardeño va comentar finalment que la recuperació de l'horta en eixos solars «serviria també per reconèixer que no es poden fer aquestes vivendes».