Ara que tinc un segonet és quan puc seure i contar-vos algunes històries relacionades amb l’agricultura, la ramaderia, i també amb l’Horta de València.
Ara que tinc un segonet, he de confessar que açò és una mena de respir personal, una bona excusa per a parar, per a deixar d’una banda tot el que ens atropella dia a dia, i passar a eixes reflexions tan necessàries i que tant ens fan créixer.
Ara que tinc un segonet –de fet el primer segonet- és quan comence a pensar en totes aquelles experiències i gent del món rural que he tingut la sort de trobar-me al llarg dels últims anys i que tant admire. Són llauradors i llauradores que fan una agricultura valenta, que sol classificar-se com alternativa, tot i que en la majoria dels casos està basada en uns criteris molt sòlids i coherents. Parlaré doncs de productors que no poden dissociar la seua activitat del respecte pel medi que els envolta, d’una relació justa amb el seu entorn social, d’un orgull per la seua feina o de l’ estima per la seua terra.
Ara que tinc un segonet, i ara que almenys cada dos mesos el tindré, parlaré d’aquesta gent que d’alguna manera fa possible els meus somnis, i que per a molts de nosaltres són l’esperança d’un futur diferent: associacions que posen en marxa escoles de pastors, llauradors associats que defensen els sòls agrícoles, ramaders que desintensifiquen les seues explotacions en contra del que diuen els mercats, que han decidit caminar cap a l’autoabastiment a les seus explotacions, que s’associen per a intercanviar bones pràctiques i creen xarxes internes d’aprenentatge, etc.
Potser no us descobriré res de nou, al capdavall són experiències que m’han fet obrir els ulls a mi, persones que m’han assenyalat un altre camí possible i amb els que he aprés el que ningú m’havia ensenyat. Ara que tinc un segonet, però, les compartiré amb vosaltres.
