Més enllà de la proposta… no oblidem la protesta
Inútil escrutar tan alto cielo…
Inútil escrutar tan alto cielo
inútil cosmonauta el que no sabe
el nombre de las cosas que le ignoran
el color del dolor que no le mata
inútil cosmonauta
el que contempla estrellas
para no ver las ratas.
Manuel Vázquez Montalban "Pero el viajero que huye" 1990
JUAN CLEMENTE ABAD
Quan treballava a una ONG de desenvolupament, vaig escoltar com a nova la reivindicació d'un company que havien donat el salt de la denúncia a la proposta.
Poc temps després, desenvolupant projectes de turisme responsable, vaig aprendre del meu amic Tomi que en ocasions aquest salt havia descurat un necessari treball d'incidència darrere de canvis estructurals; que poc aconseguíem únicament oferint viatges solidaris si deixàvem de costat denunciar les pràctiques depredadores dels grans gestors turístics.
En aquella organització també executàvem projectes de cooperació internacional, i va ser una altra frase sàvia la que em va fer pensar. Una camperola guatemalenca, de qui lamente no recordar el nom, a pesar que segur moltes altres camperoles sàvies m'hagueren dit el mateix: "No necessitem que vostès vinguen ací a fer projectes, serien molt útils si arreglaren aquells assumptes de sa casa que ens perjudiquen".
Admire a moltes persones que desenvolupen iniciatives emmarcades en la Sobirania Alimentària, que produeixen de forma agroecològica, que cuinen en menjadors escolars ecològics, que s'uneixen per muntar un grup de consum responsable i local, però és només quan s'emmarquen en un moviment global, que a més de proposar, denuncia les situacions de injustícia per tractar de canviar-les, quan realment construïm la Sobirania Alimentària, i és així també quan estem fent la veritable cooperació internacional.
En aquest blog, em plantege humilment, tot i que sé que el títol pot sonar amb certa arrogància, ressaltar algunes de les alternatives i propostes que es desenvolupen en l'àmbit alimentari, però principalment, hi vull denunciar en forma de petits crits, aquells temes, aquelles rates, que no veiem, potser per contemplar massa les estreles.