Tot el que ens envolta és paisatge…
el que veiem en eixir de casa tots els dies,
el que veiem quan anem a la Calderona a fer una passejada,
el que veiem quan estem al Saler prenent el sol,
el que veiem quan fem una passejada per l'horta…
la suma dels diferents paisatges defineix el territori d'una manera física, però també cultural, és la construcció d'un temps i d'una societat. Som part del paisatge i el paisatge és part de la nostra identitat .
L'horta és un dels paisatges més característics del nostre territori, envolta la ciutat de València i caracteritza tota la comarca. El creixement dels nuclis urbans, que ha suposat la pèrdua d'hectàrees d'horta, ha substituït un paisatge per un altre i mai l'ha incorporada, perdent així les traces que ens parlen de la seua existència (sèquies, arquitectura, camins…) Aquest tipus de creixement ha provocat que l'horta deixe de ser un paisatge quotidià per a molts habitants de València i la seua àrea metropolitana. Actualment, és possible estar caminant a 50 metres de l'horta sense veure-la…
Són molts els que vivint al costat de l'horta no la coneixen. Hi ha xiquets i xiquetes que creixen al centre de la ciutat que mai l'han vista i, allò que no es veu, no existeix. Conèixer l'entorn que ens envolta és necessari per a entendre'l, valorar-lo i reconquerir el sentit de pertinença al lloc.
Una manera d'apropar el medi als més menuts i menudes és incloure el paisatge dins del marc educatiu com una matèria més o de manera transversal. En APEU de carrer desenvolupem un projecte didàctic i lúdic amb la finalitat d'apropar el coneixement de l'entorn a xiquets i xiquetes a través de l'arquitectura, l'urbanisme i el paisatge.
El fet d'introduir un paisatge en l'aula requereix observar-lo des de diferents punts… allunyar-nos i adquirir una perspectiva ampla, per a després apropar-nos a cadascuna de les parts i tornar a allunyar-nos reconeixent una estructura territorial.
Per a introduir l'horta en l'aula hem dissenyat una unitat didàctica adaptada a les característiques i nivell de coneixement de xiquets i xiquetes que viuen al centre de la ciutat de València, que coneixen l'hort com un element aïllat vinculat a la producció familiar i parlen de "l'hort de l'avi", però no reconeixen l'horta com a unitat paisatgística.
Hem començat imaginant-nos caminant per l'horta, alçant el cap i descobrint quant de lluny veiem… hem pogut identificar l'horitzó, llunyà com una línia que no tenim a l'abast. Hem vist un territori tant pla que qualsevol objecte esdevé visible en kilòmetres, pocs paisatges ens permeten llegir la línia d'horitzó d'una manera tan clara… I hem dibuixat tot el que hem vist en la passejada.
Una vegada identificat el marc paisatgístic ens hem apropat a les seues parts. Hem descobert una terra que respira i uns cultius canviants que generen un paisatge divers i que tenen la particularitat d'acabar a la nostra taula. També hem descobert construccions singulars, les barraques, construïdes amb els materials locals de què es disposava: fang, fusta i palla. Arquitectura sostenible, sostenible de veritat, i encara que la paraula no existira quan es van construir, el concepte el tenien ben clar.
I hem acabat imaginant que volàvem i hem vist l'horta, des de dalt, com si fora una gran catifa on podem distingir diferents textures, geometries i colors tots connectats per una xarxa de línies brillants. Hem fet un exercici d'abstracció reproduint mitjançant mosaics les qualitats plàstiques del que hem vist i, en composar-les, hem arribat a reconèixer l'horta com una unitat estructural del territori.
Per acabar recomanem una passejada per l'horta, afegint noves dimensions del paisatge, com olors, sorolls… que ens provoquen sensacions impossibles de traslladar a un aula.
APEU d'horta és el blog d'APEU de carrer i cada dos mesos vos farem arribar una mirada diferent sobre l'horta.
