Sobre la creixent valoració de les hortes històriques. Reflexions al voltant d’una trobada a Nou Mèxic

LUIS PABLO MARTÍNEZ

Els dies 2 i 3 de març de 2013  tingué lloc a Las Cruces, Nou Mèxic (EEUU), el simposi “Acequias and the Future of Resilience in Global Perspective”. La trobada reuní els regants tradicionals de la conca del Río Grande (els “parciantes”, organitzats en comunitats de regants conegudes com a “acequias de común”) amb prop d'una vintena d'investigadors amb perfil divers (ecòlegs, hidròlegs, enginyers agrícoles, experts en administració pública, historiadors i antropòlegs, entre altres) que presentaren estudis de cas corresponents a sistemes de regadiu tradicional noumexicans i d'altres indrets del món, com ara Xile, Mèxic, Bali, el Marroc i les nostres terres.

Les diferents exposicions posaren ben de manifest que, arreu del món, la gestió comunitària  tradicional de l'aigua és font de resiliència mediambiental (per la seua contribució a la conservació de l'aigua i els sols, i a la prevenció del canvi climàtic) i de resiliència social (com a espai d'autogovern, factor proveïdor de cohesió i identitat local, agrodiversitat i seguretat alimentària). El professor José A. Rivera, de la Universitat de Nou Mèxic, que participà al simposi, anomena la forma de vida i els paisatges que sostenen aquest ampli espectre de valors “acequia culture”, la cultura de la séquia.

Encara que la trobada de Las Cruces no va concloure amb la redacció d'un document final, de les exposicions, les taules rodones i l'intens intercanvi de parers entre els participants se'n derivaven conclusions clarament consensuades com ara:

1. La necessitat de la identificació sistemàtica dels valors culturals i mediambientals del regadiu tradicional (base per a la seua salvaguarda jurídica i requisit indispensable per al control de qualitat de les avaluacions d'impacte ambiental ).

2. La necessitat de conferir visibilitat als valors culturals i naturals del regadiu tradicional (accions de sensibilització i difusió; promoció de declaracions patrimonials).

3. La necessitat de contrarestar i superar, sobre la base dels susdits valors, el discurs dominant “anti-séquia” (com el que identifica els regants tradicionals amb el malbaratament de l'aigua).

4. La necessitat del reconeixement legal dels costums de les séquies i de l'estatut singular dels regants tradicionals com a gent de la terra, mantenidora del paisatge (que mai més els regants siguen tractats com a estrangers a les terres que han construït i mantingut per segles).

5.La necessitat de treballar en xarxa a nivell local, amb participació activa de regants, investigadors, tècnics i organitzacions no governamentals, i el disseny d'accions no sols reactives sinó també proactives.

6. La necessitat de cooperar a escala global, mitjançant la constitució de noves plataformes i la promoció de la creació de grups de treball sobre séquies i hortes històriques dins les organitzacions internacionals rellevants.

Pel que fa a la recepció al simposi del cas valencià, vull subratllar que els participants en el simposi, i de manera molt especial els regants noumexicans, manifestaren un gran interès per la creixent conscienciació i mobilització social en favor de la preservació de les nostres séquies, així com un viu desig per promoure l'intercanvi de coneixement i experiències.

Fa un parell de dècades, quan vaig començar a endinsar-me en l'estudi de les séquies des d'una òptica acadèmica, la defensa del valor de les séquies i la promoció de la seua protecció gairebé no trobava audiència. A Las Cruces, però, una audiència internacional compromesa amb les séquies va poder conèixer una mostra de les nombroses plataformes i col·lectius cívics que tot al llarg de les terres valencianes treballen amb perseverança i imaginació per la salvaguarda i valorització de les nostres hortes tradicionals; una lluita on cada vegada més el protagonisme és exercit per les comunitats de regants i les organitzacions agràries.

És cert que per a moltes hortes històriques valencianes és tard, massa tard. Mireu què és el que resta de l'altre temps famosa horta d'Alacant. Nogensmenys, el creixement de la conscienciació i de l'activisme permet albirar un futur on el verd, el marró i el blau no seran pertot engolits pel gris formigó i el negre asfalt.

 

Altres recursos i enllaços: