Pòsit agrari

ENRIC NAVARRO

 

Que un municipi amb 3.663 hectàrees de superfície cultivable no dispose d'una regidoria específica d'agricultura resulta, si més no, curiós. Màxim quan este municipi es vanagloria en tindre regidories tan pintoresques com la de “Canvi climàtic i energies renovables”, serà perquè disposarà d'un extens parc eòlic?, serà perquè disposa d'una potència fotovoltaica considerable,  instal·lada en totes les teulades de les cases i naus industrials?. Però tornant a la importància de l'agricultura en este municipi, cal destacar que disposa d'un Consell Local Agrari amb un important pressupost, ni més ni menys que mig milió d'euros. Val, aleshores les coses ja ens van quadrant, aquest Consell serà el que assumirà les competències en política agrària local i farà una ingent tasca per la revitalització del camp i els llauradors d'este municipi. És curiós, però existeixen dues denominacions d'origen amb productes de la terra, que passegen el nom d'este municipi i el seu pressupost sumat no arriba al del Consell Local Agrari.

Doncs no, el Consell Local Agrari del municipi en qüestió és pràcticament inoperant, i ni tan sols és capaç de convocar la seua Junta de Síndics en els terminis que marca la llei. Una vegada cada sis mesos!! no us penseu!!

Ja heu endevinat a quin municipi ens estem referint? Doncs, sí, al de València.

Però hui no volia quedar-me simplement en la denúncia de una corporació responsable de l'aniquilació del patrimoni agrari dels valencians i valencianes. Volia parlar-vos de com amb els instruments que els polítics tenen al seu abast haurien de ser capaços de dinamitzar i diversificar l'economia local sense recórrer als fastos i la parafernàlia.

L'Administració del pòsit agrícola és una de les tasques del Consell Local Agrari. Es tracta d'un sistema de microcrèdits que parteixen d'un fons de diners públics, que en el cas de l'Ajuntament de València ascendeix actualment a 240.000€. Els crèdits es poden sol·licitar per part de qualsevol llaurador o llauradora de la ciutat, sense cap tipus d'aval bancari. A un interès realment baix, actualment no arriba al 4%. I a retornar en un termini màxim de quatre anys. El termini per a la presentació de sol·licituds està obert tot l'any. En el cas dels particulars, l'import màxim a sol·licitar no pot superar els 6.000€ i en el cas de les agrupacions, SAT o Cooperatives, no pot excedir de 90.000€.

Sembla una ferramenta prou interessant en un moment de retorn dels joves a l'activitat agrària, i més encara quan les oficines de la majoria d'entitats financeres tradicionals, incloses les caixes rurals, resten tancades per al finançament d'iniciatives emprenedores en l'àmbit rural. Com s'explica aleshores que l'any passat només es presentaren 19 sol·licituds? Com s'explica que no s'arribara ni a la meitat del fons disponible per a la concessió d'estos microcrèdits, 114.000€? Com pot el Regidor vicepresident del Consell Local Agrari presumir d'esta gestió?

I la pregunta que més em trasbalsa, com pot traduir l'Ajuntament “Pósito” per “Solatge”?