Horts comunitaris i d’oci: un pas en la bona direcció

FRANCESC GUARET

 

Ningú pot negar a aquestes alçades que els horts d'oci, urbans o comunitaris és un fenomen que ha vingut per quedar-se. I ha sorgit més enllà de l'impuls de les nostres autoritats que no solen estar en termes generals ni particulars, molt ocupades ni preocupades per l'agricultura, el paisatge, la producció ecològica o les iniciatives veïnals o col·lectives. Ha segut un fenomen genuïnament generat per la societat civil. I ací cal esmentar la tasca pionera de la Universitat d'Estiu de l'Horta i l'associació Per l'Horta, que des de la primera universitat d'estiu a La Punta sempre ha creat un campet de pràctiques que ha segut el germen tant per noves vocacions agrícoles com per veritables horts comunitaris com el de Godella que és possiblement la primera experiència d'horts col·lectius tal com els podem vore a hui dia i on altres s'han inspirat.

M'agradaria en aquest post fer algunes consideracions a partir de la meua pròpia experiència en tres iniciatives hortolanes, cadascuna diferent.  A saber: els Horts Urbans de Benimaclet, els horts del C. S. O. l'Horta  també a Benimaclet i Crea tu Huerto a la partida de Masquefa a Alboraia.

Com anomenar el fenomen?

Horts comunitaris, horts s'oci, horts urbans, horts municipals, horts socials, horts de lloguer,  horts familiars, horts col·lectius?

Com dic, de la meua experiència, l'única característica que tots ells comparteixen és la divisió d'una parcel·la en subparcel·les més xicotetes (entre 50 i 150m2) cadascuna d'elles gestionada per persones o entitats distintes. Després tant el reg com la gestió general pot ser molt diferent segons els casos. El resultat sempre és semblant: produir el propi aliment de forma personal, però el que si que marca una diferència clara, és la gestió general de l'hort.  Atenent aquest punt podem distingir el que anomenarem:

Horts Comunitaris Autogestionats:  Allò que els diferencia és que ningú dels participants n'és el propietari. El projecte és una iniciativa col·lectiva bé d'una associació de veïns, bé d'un grup de persones X que es posen d'acord per dur-lo endavant. Les despeses conjuntes (rotovatar i anivellar la terra, comprar adob…) es paguen de forma conjunta i les tasques conjuntes (posar una tanca, fer una compostera comunal, netejar les sèquies per al reg, netejar els voltants..) es fan de forma conjunta.

Normalment son iniciatives que es donen sobre horta improductiva o en estat d'abandó, restes del naufragi immobiliari que sols necessiten una nova oportunitat per tornar al seu origen: ser horta.

Quant a la propietat de la terra, pot ser terreny públic (municipal,  o una cessió anticipada en el cas d'un PAI) o bé privada on el propietari, normalment una empresa constructora en la ruïna permet que el projecte es desenvolupe en principi indefinidament. Normalment el reg és tradicional és a dir, a manta o per gravetat de les séquies del Túria. Aquest tipus d'iniciativa pot desenvolupar-se amb l'aquiescència, el suport o la indiferència municipals.

Horts d'Oci gestionats com a negoci:  Allò que els diferencia és que cada participant paga per la parcel·leta que llogue un tant al mes i òbviament té uns serveis a canvi.  És a dir, l'hort no deixa de ser un mode de vida per als propietaris que donen el servei.

Evidentment és un model que resulta més 'còmode' per a persones amb nul·la experiència agrícola o urbanites que tenen por d'endinsar-se sense ajuda en les aigües de la horticultura per primera vegada.
El reg és individual per parcel·la i a voluntat. Un té una boca de reg i té aigua sempre que vol, podent instal·lar un sistema per degoteig o bé regant simplement amb mànega solc per solc.
Encara que també dins d'aquest tipus de hort està sorgint la possibilitat de regar a manta, sent en aquest cas els costos mensuals menors per metre quadrat.

Normalment són iniciatives que inicien persones que ja es dediquen a l'agricultura, sobre parcel·les familiars o bé llogades com una forma alternativa d'ingressos, podent gestionar alhora explotacions agràries tradicionals.  

Beneficis del fenomen

Una vegada descrits a grans trets els dos tipus de horts descriurem breument perquè és un fenomen que cal reconèixer, potenciar i defensar.
 
Conèixer la cultura rural i l'agricultura: Tant en el cas d'horts comunitaris com en els d'oci-negoci els participants tenen inqüestionablement i empírica la oportunitat de conèixer les varietats agrícoles, com funcionen els cicles vegetals i quina planta correspon a quina estació, com es rega a l'horta i tota la cultura associada (taula d'atandadors, motors, prioritat, sequiatge…), quines ferramentes es fan servir (lligona, rascadora, aixada, corbella, palustre…), quines tasques es fan a l'hort (fer cavallons, plantar, desullar, rascar, lligar…) aprendre el vocabulari agrícola valencià i valorar la tasca que els llauradors de veritat fan a l'horta.

Recuperar horta perduda. No donar-nos per vençuts: És el que més m'agrada del fenomen, el que expressa la resiliència de l'horta i de la nostra societat. És el fet que horta ja donada per perduda torne a viure. Dos dels horts comunitaris en els que estic estan sobre terreny urbanitzable. Sí, heu sentit bé. Podem (i devem) ruralitzar terreny.  Per compensar la borratxera de la bombolla on tot esdevenia urbanitzable.

A més, és més fàcil del que sembla, perquè com deien al maig francès, baix dels enderrocs i l'abandonament està l'horta (ells deien un altra cosa, però aquesta s'adiu més al context). És a dir, el sol fèrtil d'al·luvió continua estant on estava i sols hem de treure del damunt les deixalles inerts o simplement treballar la parcel·la per tornar a tindre una terra d'alta qualitat.  

Ídem amb les séquies.  Per exemple, un braç perdut de la séquia de Mestalla ha tornat a regar gràcies als horts veïnals de Benimaclet i del CSO l'Horta.

Millorar l'entorn social i el paisatge: Hi ha un debat pendent sobre tota la terra que els bancs van acaparar i que és clau per la qualitat de vida de les ciutats i pobles i que ara resta abandonada i d'alguna manera pagada amb les nòmines dels funcionaris, els menjadors escolars, les ratios de les escoles, l'ajuda als dependents…. però això és matèria d'un altre post.
El que és ben cert és que aquestes restes del naufragi sols generen zones degradades que deterioren el paisatge i atrauen més abocaments, i deterior.ament  A més, normalment es localitzen en la zona més crítica per la qualitat paisatgística la qualitat de vida: la interfície horta-ciutat. Especialment entre les rondes sud i nord i la ciutat de valència. La experiència dels horts comunitaris és un crit i alhora una bufetada a les autoritats que parlen de sustentabilitat, medi ambient, qualitat paisatgística…. però que no fan res (o fan coses com 'sociópolis' que encara és pitjor)

Els estem dient: nosaltres podem: ho estem fent.

Per exemple, el barri de Benimaclet ha millorat indubtablement el seu entorn amb els dos projectes d'horts que han sorgit els últims dos anys. I el veïnat pot tornar a passejar per zones abans ignorades, els xiquets poden jugar damunt la terra i no en l'asfalt o en els parcs infantils prefabricats i aprendre d'on venen els aliments.

Crear comunitat

 

Finalment el fenomen, en especial els horts comunitaris,  crea vincles i crea comunitat. El posar en marxa el projecte, lluitar i treballar junts i juntes, aconseguir posar en marxa els horts fa que la gent es conega.
O el mateix fet de regar de forma tradicional que obliga a tots els participants a estar als horts el mateix dia a la mateixa hora per agafar l'aigua. I què genera això? Que la gent es conega i parle. Que es cree comunitat i barri. Que quan torne a trobar-me a aquesta persona pel barri ens saludem o que entre en la seua tenda a comprar i generem així xarxes de circulació dels diners entre la pròpia comunitat. I que en un altre problema que ens afecte a tots ens puguem de nou trobar junts, perquè ara ja ens coneixem.
Menció especial mereix el fet que l'escola pública del barri també haja volgut formar part dels horts comunitaris amb la qual cosa els xiquets i xiquetes aprenen de primera mà i a una edat molt convenient el món de l'horta.

Per totes aquestes raons seria més que desitjable avançar en una normativa legal que facilitara i protegira aquest tipus d'iniciatives, perquè potencien el bé comú.

Almenys espere amb aquestes breus reflexions haver contribuït a un coneixement de les coses que estan passant i que són del nostre interès perquè ens beneficien a totes i tots.