Weekend a Puebla
ALEXANDRE NAVARRO
“En la Creu/ mataren a Déu./ En Moratall/ li feren el tall […]”. Aquest versos són l’inici d’un poema popular on parodia la passió de Crist tot combinant els topònims d’alguns pobles de l’Horta Nord amb els episodis del Divendres Sant. Resulta molt significativa, perquè dóna com a coneguts per a l’oient llocs que avui de vegades ens costa identificar.
En ocasions tendim a oblidar o a deixar en un segon terme el patrimoni immaterial de l’Horta, que sol ser una víctima paral·lela i conseqüent dels canvis en l’espai físic que pateix el territori. Els topònims, majors i menors, resulten un clar exemple del que diem. Amb el procés d’urbanització experimentat en els darrers anys, han desaparegut molt indrets rurals, espais que estaven perfectament identificats amb topònims: camins, sèquies, partides, paratges, alqueries, pous, etc. De vegades, com un miracle, sobreviu algun d’aquests topònims tot atorgant-li el nom a una via urbana, a un parc o a un polígon industrial. Lamentablement, sol ser l’excepció a una situació massa vegades repetida en la qual noms de lloc amb segles d’antiguitat desapareixen sense deixar el més mínim rastre en la geografia urbana que substitueix el món rural. Caldria protegir aquests béns immaterials mitjançant un ordenament legal clar i precís que conservara els topònims, tot fent obligatòria la pervivència de les denominacions tradicionals, en la mesura de les possibilitats, i que no foren substituïdes per noms aliens a l’espai, a la cultura i a la idiosincràsia del lloc. Els topònims són explicacions vives de la història i de la geografia de les nostres localitats, per més que en algun cas per a descobrir-la calga esforçar-se una miqueta.
Un altre cas de pèrdua de topònims són les substitucions o les traduccions. Tenim un cas notori en el cas de la denominació de la Pobla de Farnals. Aquest municipi és el resultat de l’agrupament d’almenys tres nuclis històrics: la Creu del Puig, la Pobla de Farnals pròpiament dita i Moratall. El gentilici tradicional de la localitat és el de creuetins o creuers, en relació al primer dels nuclis esmentats. Ara bé, es dóna el cas que l’àrea urbanitzada de la platja (començada a urbanitzar als anys 70) és coneguda per moltes persones com a “Puebla”, així, traduït i sense l’article. Resulta molt lamentable que un topònim amb tanta tradició i genuí, esdevinga desplaçat en massa casos per aquest barbarisme lingüístic. Podem parlar de persones que desconeixen la realitat del lloc o més aviat d’una lamentable castellanització del topònim. Cal un esforç important per a redreçar aquests usos poc recomanables de la toponímia, que no responen a cap realitat cultural i que són falsos completament.
El nucli sud d’aquesta localitat, Moratall (denominat en àrab Acifilia), que és el més pròxim a Massamagrell, hauria estat el nucli de la localitat habitat per musulmans després de la conquesta cristiana i abans de l’expulsió dels moriscos. D’ací, de “moros” deriva possiblement el seu nom de Moratall. Avui, però, resulta poc identificable amb el seu origen. No consentim que es perden els nostres topònims fins esdevindre tan irreconeixibles com aquest. Formen part d’un patrimoni valuós i irrepetible.