L’amenaça del caragol poma, o la supèrbia de l’ignorant

Andreu Escrivà / Ciència i Política

 

Ahir, dimecres 25 de setembre, es votaren a les Corts Valencianes les resolucions del debat de l’estat de la Comunitat. És una jornada maratoniana on, de centenars de propostes de l’oposició, a penes se n’aproven dos o tres. La majoria són qüestions breus, concretes, clares i concises: no es presenten projectes de llei, sinó que, grosso modo, s’insta al Consell a fer una cosa. Algunes són encertades i coherents, i altres no. Però el Partit Popular no distingeix i, com no podia ser d’altra forma, ho rebutja tot sistemàticament, aplicant un rodillo parlamentari que colpeja i aplana la democràcia a cada passada.

De totes les propostes que es van votar ahir hi ha unes quantes que podrien ser rellevants per a ser comentades en aquest blog, com per exemple el fet que Rita Barberà votara en contra d’accelerar la redacció del nou PRUG de l’Albufera o de fer més esforços per a impulsar la candidatura de l’espai natural com a Reserva de la Biosfera. Tanmateix, em quede, per mèrits propis, amb el rebuig del PP a la redacció d’un pla de vigilància i control del caragol poma, Pomacea canaliculata, presentat pel PSPV (apunt: hi ha altres espècies de Pomacea que també reben el mateix nom). Que per què escollisc un tema aparentment tan intrascendent? Mireu la foto.

 

David Serra –un dels diputats imputats que el PP manté i nodreix a les Corts- considera que és impropi del debat parlar del caragol poma. I perdoneu, però això m’ha tocat la moral, per dir-ho de forma suau i educada: treballe amb espècies invasores d’aigua dolça, i vaig estar al Delta l’estiu de 2009, quan arribà el caragol. Defugisc les falàcies, i en especial les d’autoritat, però em permetreu que vos comente un parell de coses del caragol poma.

1. Pomacea canaliculata està considerada com una de les 100 espècies invasores més perjudicials del món

2. Des de la seua arribada en 2009 al Delta de l’Ebre (21.000 hectàres d’arrossar) , no hi ha hagut forma d’eradicar-lo, fins i tot després d’usar mètodes agressius com la dessecació o l’aigua de mar

3. A Catalunya ja ha suposat un cost de 5.363.968,00 € en el període 2010-20122.

 

4. El caragol poma pot reduir la producció dels arrossars en més d’un 75%

5. A les Filipines el cost anual s’estima entre 731 i 2,064 milions de dòlars; a Tailàndia i Vietnam, en 74,8 milions de dòlars. Als tres casos es tracta d’estimacions conservadores.

6. El seu transport i dispersió és fàcil: basta amb una bota o un aparell de pesca o una eina de camp amb ous o etapes juvenils

7. És vector de paràsits potencialment nocius per a éssers humans i fauna autòctona (com els nematodes del gènere Angiostrongylus).

8. Afecta greument al funcionament de l’ecosistema, comprometent-ne la viabilitat. En particular, impedeix la proliferació de macròfits aquàtics i propicia la dominància d’algues planctòniques, major terbolesa i altes concentracions de nutrients, inclinant l’equilibri ecològic cap a l’eutròfia. Açò és especialment greu al cas de l’Albufera, on s’està tractant de recolonitzar el llac amb plantes subaquàtiques i tots els esforços es focalitzen cap a la recuperació de la qualitat de l’aigua.

9. L’Albufera de València no pot segmentar-se com el Delta (al qual s’assecà la meitat) i els arrossars conviuen amb un entorn natural més divers i fràgil.

10. A l’Albufera de València i rodalies s’hi cultiven més de 15,300 hectàrees d’arròs. L’arribada del caragol poma suposaria importants pèrdues i despeses extraordinàries per a evitar-ne l’expansió.

Si el senyor Serra considera que la possibilitat d’haver de gastar milions d’euros en una plaga que no podràs eradicar, que una amenaça potencial i gravíssima sobre l’espai natural més emblemàtic i valuós dels valencians, i que comprometre l’economia i sustent de gran part dels pobles del voltant és una qüestió “impròpia” del ple de les Corts Valencianes, és que no mereix estar allà de peu, a la tribuna. No hi ha cap altra forma de dir-ho: poden votar en contra –i jo em queixaré-, poden dir que ja han pres les mesures pertinents –i jo ho rebatré-, però si diuen que és un tema menor, irrellevant, que no hauria de discutir-se allà, senzillament no estan capacitats per a representar als valencians.

És massa fàcil agafar qualsevol altra proposta i comparar-la, fins i tot amb la mesura estrella (sic) de Fabra per a un país en fallida (això és, llibertat d’horaris comercials arreu del territori, mesura que té a tot el comerç valencià en contra). El caragol poma és un tema que afecta directament l’agricultura, el turisme i el medi ambient, i que té una traducció directa i paorosa en cost econòmic.

Si David Serra té coneixements d’ecologia d’espècies invasores d’invertebrats d’aigua dolça, estaré encantat de debatre amb ell sobre les vies de dispersió i possibilitats d’establiment i colonització de Pomacea canaliculata als arrossars del nostre territori. Si, per el contrari, manca d’ells, li deixe ací baix un llistat de referències que potser li interessaran. Confiant en que sàpiga anglès, és clar.

I un desig: tant de bo mai apareguen les coordenades de l’Albufera a un paper com aquestos, tant de bo a la literatura científica no s’hi trobe mai el binomi “Valencia+pomacea”. Perquè si això passa, no estem preparats.

Referències
Global Invasive Species Database
El caragol poma al Delta de l’Ebre. Pla de lluita 2013. Generalitat de Catalunya.
Acosta, B. , Pullin, R.S.V. (eds.), 1991. Environmental impact of the golden snail (Pomacea sp.) on rice farming systems in the Philippines. ICLARM Conference Proceedings, 28, Manila.
Nghiem T.P., Tarek Soliman, Darren C. J. Yeo, Hugh T. W. Tan, Theodore A. Evans, John D. Mumford, Reuben P. Keller, Richard H. A. Baker, Richard T. Corlett, Luis R. Carrasco, 2013. Economic and Environmental Impacts of Harmful Non-Indigenous Species in Southeast Asia. PLOS ONE, 8 (8) e71255
Carlsson N.O.L., Bronmark C., Hansson L.A. (2004) Invading herbivory: the golden apple snail alters ecosystem functioning in Asian wetlands. Ecology 85:1575–1580

Hi ha multitud de literatura científica sobre les diferents espècies de Pomacea. A banda de les referències usades, ací teniu altres recursos interessants. Disculpeu si el format de la bibliografia no és homogeni.

Fitxa de Pomacea insularum a InvasIber (Portal d’espècies invasores i exòtiques a la Península Ibèrica).
Fitxa al catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores.
R. Naylor, 1996. Invasions in Agriculture: Assessing the Cost of the Golden Apple Snail in Asia. Ambio 25 (7): 443-448.
MMAMRM, 2011. Pest Risk Analysis on the introduction of Pomacea insularum (d’Orbigny, 1835) into the EU, Unpublished report, Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, 45 pp.
M. Halwartab, 1994. The golden apple snail Pomacea canaliculata in Asian rice farming systems: Present impact and future threat. International Journal of Pest Management 40 (2): 199-206.
Gherardi F. (ed.), 2007. Biological invaders in inland waters: profiles, distribution and threats, Springer, Dordrecht.
Orden ARM/2090/2011, de 22 de julio, por la que se establecen medidas provisionales de protección frente al caracol manzana «Pomacea insularum y Pomacea canaliculata» BOE de 27 de julio de 2011