Sota l’asfalt està l’horta
Quina plaent vesprada al llit
em féu passar l'embriaguesa!
El llit el tinc ben fet i estovat
i em fa de cobertor l'ombra dels arbres
Carles Dénia. A l'àlbum El paradís de les paraules
Musicació d'un poema d'Ibn Khafaja, segle XI-XII, adaptat per Josep Piera
Amb motiu d'una nova celebració de la Passejada de Jane (Jane's Walk en anglés) l'equip d'Apeu de Carrer va organitzar el passat 4 de maig de 2013 una passejada crítica pel barri d'Algirós, convocant les persones que formen part de l'Assemblea 15M del barri.
Jane Jacobs, teòrica de l'urbanisme i activista política-social que va nàixer als Estats Units encara que va adquirir la nacionalitat canadenca, va fer bastants propostes que hauríem de tindre més a mà per tal d'entendre i tractar de modificar les nostres ciutats. La recuperació i lluita pels barris on la vida comú i el teixit veïnal segueix viu és el que es commemora cada any el primer cap de setmana de maig amb el nom de Passejada de Jane. El que en un principi va ser el desig d'honorar la memòria de Jane d'un parell d'amics es va convertir anys més tard en un moviment social per a visibilitzar i conèixer les iniciatives dels barris en diverses i distants ciutats del món.
El recorregut pel barri tractà de seguir l'empremta de l'antic Camí d'Algirós, que discorria junt a la séquia del mateix nom, un dels braços de la séquia de Mestalla, que abastia d'aigua de reg a les hortes que es distribuïen per la quasi totalitat d'un barri ara totalment consolidat per edificacions.
Dalt, part del districte d'Algirós a l'any 1980 i restes del Camí d'Algirós. Baix, la mateixa zona a l'any 2010
El Passeig de València al Mar es va constituir com l’eix vertebrador de l'ampliació urbana de València per l'Est de la ciutat fins arribar al barri del Cabanyal, la connexió del qual es realitzava mitjançant el Camí d'Algirós. Les empremtes d'aquesta antiga senda encara romanen en alguns elements urbans: patis interiors d'illes de cases, canvis de paviment al carrer i alineacions de llindes de parcel·la i, fins i tot, façanes d'algun edifici. A hores d'ara encara es conserva en un d'aquestos edificis la placa ceràmica del carrer que prenia el nom de Camí d'Algirós, junt al seu nom actual.
La passejada va començar al carrer Finlàndia, en un punt molt pròxim a l'origen del camí, que podia estar situat molt a prop de la Piscina de València. Durant el recorregut es van fer parades en diversos punts o espais que podien suggerir alguna reflexió o provocar algun tipus de debat.
L'avinguda d'Aragó, resultat de l'enderrocament de la infraestructura ferroviària de l'Estació Central d'Aragó a la dècada dels 70 del segle XX, va ser objecte de l'atenció dels passejants. Observàrem la seua zona central enjardinada però malauradament poc transitada degut a les seues contínues interrupcions, dissenyades per afavorir el trànsit de vehicles, o directament dedicades a places de pàrquing; o la alineació de les llindes d'alguns dels seus edificis, que envaeixen l'espai de la vorera minvant la seua amplària en perjudici del seu ús per a vianants i usuaris de bicicletes. Cal dir que a aquesta avinguda es va executar el primer tram del carril bici de la ciutat.
També es van fer parades a altres zones enjardinades del barri, com van ser el, per a molts dels passejants, molt encertat Jardí del carrer de Xile, un espai tranquil, resolt amb diversos nivells, que pertanyia a una antiga alqueria, part de l'arbrat original de la qual no només es conserva sinó que ha estat integrat al disseny del parc actual. Altra zona enjardinada visitada va ser l’esplanada d'entrada del Mercat d'Algirós, menys afortunada que l'anterior, ja que la major part de la seua superfície és de paviment dur de formigó, però és el lloc on l'Assemblea del 15M del barri celebra els dissabtes de matí les seues reunions obertes a tot el veïnat.
Seguint el recorregut de l'antic Camí d'Algirós i els seus vestigis es va fer una nova parada. En aquesta ocasió va ser als voltants de l'hospital privat Casa de Salud, que ocupa els terrenys del desaparegut Instituto Ginecológico Candela, fundat pel ginecòleg i obstreta Manuel Candela Plá. Actualment existeix un moviment veïnal que s'oposa a l'ampliació de l'hospital dins la seua pròpia parcel·la i que comportarà l'eliminació de part del seu arbrat, algun d'ells catalogats com a monumentals.
El recorregut va tindre un altra etapa al carrer Jose Orga, al qual s'arribava originàriament des del propi Camí d'Algirós, i que està ocupat per unes antigues vivendes unifamiliars adossades, les quals, probablement, eren segones residències de famílies burgeses de la ciutat que havien triat un indret tranquil com era l'horta d'Algirós per a romandre-hi durant els seus períodes estivals.
La passejada va finalitzar sense poder arribar al final del Camí i la seua connexió amb el barri del Cabanyal. La darrera parada es va fer al Palau d'Aiora, una vila d'esbarjo de finals del segle XIX. El seu jardí, amb un bon nombre d'arbres centenaris originals, va ser l'escenari dels testimonis de part del veïnat que va contar algunes de les seues experiències a aquest magnífic lloc.
