CARLES PORCEL
Continue exposant alguns aspectes coneguts de la banca i alguns poc coneguts sobre el seu funcionament, especialment pel que fa als paradisos fiscals.
Transparència real de la banca
L'activitat de totes les entitats bancàries està controlada per l'Estat i cada any publiquen les dades econòmiques que és obligatori declarar per tenir garanties sobre la seua solvència i robustesa. Açò és així pel paper central que ocupen en el sosteniment de tota l'economia. Malgrat eixa imatge de transparència, però, hi ha moltes coses que és important que la societat conega i que no es fan públiques, com per exemple moltes de les coses que ens hem plantejat en este estudi.
La conseqüència extrema de l'opacitat pròpia de la banca i de l'economia en general és l'existència dels paradisos fiscals. Establint filials o sucursals en eixos països, la banca es converteix en el principal còmplice del frau, el blanqueig de diners i l'evasió fiscal de grans empreses i pròpia. Tot açò origina desigualtats i injustícies socials d'una magnitud escandalosa.
L'opacitat impossibilita conèixer les conseqüències de l'activitat bancària en el món, la transparència és imprescindible perquè els usuaris pugam escollir amb prou elements de judici quin model de societat potenciem. La banca ètica en general és més transparent. Per exemple, ens explica en què consisteixen molts dels projectes que finança, cosa impensable dins la banca convencional.
Paradisos fiscals
Als Països i Territoris No Cooperants (així és com s'anomenen oficialment els paradisos fiscals) no hi ha partits polítics, no hi ha cap control sobre les activitats bancàries i no han de pagar impostos. El paradís fiscal preferit per la banca espanyola són les Illes Caiman.
Algunes conseqüències de l'existència dels paradisos fiscals són:
– Les grans empreses i les grans fortunes troben la manera d'evadir molts impostos. Eixes evasions fan que l'Estat deixe de disposar cada any d'uns quants bilions.
– Proporciona una ferramenta de xantatge per a les grans empreses, que aconsegueixen condicions favorables dels governs sota l'amenaça d'anar-se'n a algun d'eixos paradisos.
– Alguns països del Sud que volen convertir-se en paradisos es troben en una carrera per rebaixar impostos, amb el que s'autogeneren dependència de capitals llunyans i desequilibris i dificultats per a les empreses locals.
– Afavoreix la pràctica de tota mena d'activitats mafioses com el tràfic d'armes, drogues o persones (ningú et demana d'on has tret els diners que has introduït).
A tot el món hi ha moviments ciutadans i de juristes que denuncien aquesta realitat i reclamen que siga abolida (per exemple), però entre les institucions no hi ha cap voluntat política de fer-ho.
Banca i poder
La banca és un estament amb molt poder per la seua pròpia naturalesa: tothom depèn d'ella. El posicionament que ha pres en la nostra societat l'ha portat a tenir un control molt gran sobre altres estaments clau.
Món empresarial
Si tradicionalment les grans empreses han necessitat la banca com a principal finançadora de les seues operacions, avui obtenen cada volta més capital a través dels mercats financers. Així, el poder que la gran banca té sobre les empreses en tant que creditora està mutant en poder en tant que principal dominadora d'eixos mercats, que de fet avui determinen l'esdevenir de tota l'economia mundial. En un article posterior m'estenc en açò.
D'altra banda, la gran banca està entre els accionistes majoritaris –i per tant participa en els òrgans directius- de les principals multinacionals de serveis bàsics (energia, comunicacions, etc.), els sectors estratègics de l'economia.
A continuació presente algunes participacions de la banca a les principals empreses espanyoles (extreta d'ací) per fer-nos una idea del fortíssim poder que tenen: Caja Madrid té un 10% a Indra, empresa d'armament, la Caixa i el BBVA un 14,12% i un 5,61%, respectivament, a Repsol i el BSCH un 10% a Antena 3.
Mitjans de comunicació
Controlar els mitjans de comunicació vol dir decidir quina visió del món es dóna als ciutadans. La banca (o, per ser precisos, la gran banca) exerceix eixe control principalment per tres vies:
– Aporta molts diners als mitjans a través de la publicitat.
– Participa a la propietat dels conglomerats mediàtics.
– Presta diners per a les operacions de gran envergadura (com la fusió de Canal Satélite Digital i Vía Digital que va fer el grup PRISA) sabent que el deute contret pels mitjans els deixa a les seues mans per molt temps.
Món polític
La intervenció en el món polític, i per tant la influència sobre els governs, s'aconsegueix gràcies a diverses ferramentes entre les que podem destacar:
– Finançament dels partits polítics. El Tribunal de Comptes anuncia cada any que els partits deuen molts diners a la banca; potser aquesta no el reclama perquè a canvi obté influència política, privilegis i docilitat dels partits.
– Grups de pressió. El pes dels lobbies bancaris és significatiu sobretot a escala internacional, en particular en les negociacions de l'Acord General sobre Comerç de Serveis, l'òrgan de l'Organització Mundial del Comerç que s'encarrega de regular les activitats de la banca. El que aconsegueix la gran banca amb esta intervenció és poder expandir-se per tot el món sense restriccions (per exemple el BSCH i el BBVA s'han convertit en el primer i tercer banc d'Amèrica Llatina respectivament).
– Vincles personals. Hi ha relacions estretes entre les persones que integren les cúpules de poder, la qual cosa facilita des l'amiguisme en el nomenament de càrrecs fins als favors personals.
Hi ha tres factors que engrandeixen encara més la quota de poder de la gran banca: l'opacitat, la gran concentració empresarial i la grandíssima magnitud dels beneficis anuals.
Aquest poder permet als bancs saltar-se les regles del joc que estableixen les lleis amb molta impunitat. Per exemple, el descobriment que el BBVA havia estat finançant il·legalment campanyes polítiques a Amèrica Llatina només va tenir com a conseqüència que el principal membre del Consell d'Administració dimitira. La cotització del banc a la borsa no va baixar, mes aviat al contrari: es va reforçar la seva imatge de poder i solvència.
Exigim responsabilitats
Durant els darrers vint anys diversos moviments socials han denunciat a les institucions financeres internacionals i més recentment a la banca privada per la seua responsabilitat en les injustícies que es donen en el món. Actualment diverses de les organitzacions que segueixen la pista a les activitats de la banca i la seva influència sobre la societat i el medi s'agrupen en la xarxa.
Al gener de 2003 van redactar la Declaració de Collevecchio, que demana a la gran banca que es comprometa a actuar d'acord amb sis principis: sostenibilitat, transparència, no causar perjudicis (aplicant per exemple el principi de precaució), assumir responsabilitats, escoltar la veu de tots els afectats per la seva activitat i potenciar polítiques de comerç mundial sostenibles i igualitàries.
Aquesta secció està realitzada pel CRIC (Centre de Recerca i Informació en Consum), editora de la revista Opcions de consum Conscient. L'article va ser publicat originalment el 2005, pel que algunes dades poden trobar-se desactualitzades.
