Del cel caigué un avió!
FRANCESC ALCAINA
Aquesta anècdota encara perdura a la memòria del vells i velles del poble. Imagineu-vos la notícia correguent com la pólvora pels camps i els carrers: “Ha caigut un aeroplano per la Sénia1!!, anem tots a vore’l”. De seguida una tirera de gent pujant pel camí de Bétera i per la Senda Llarga fins arribar a les vinyes de prop de la Lloma del Poble. Conforme arribaven, sense dubte, es quedarien intrigats i sorpresos per l’espectacle. Un avió, bé, un avionet monoplà d’hèlix de fusta i xapa2, pintat amb paraules estrangeres i números els esperava pels voltants del mas de “Poco Pan”. Segur que semblaria enorme a l’època. I a més a més, dins, uns personatges estranyament vestits i parlant molt enredat. Vaja, que no se’ls entenia res del que cridaven emocionats. No hem de minimitzar la qüestió. Per l’any 29 del segle passat cap muserenc havia vist un avió, de fet l’aviació estava encara en calcetes al món i els aviadors eren poc menys que herois que es jugaven la vida pujant a aquestes estranyes i sorolloses màquines. L’aeroport de Barajas encara tardaria dos anys a fer-se!. Fem una ullada a la notícia tal i com la narra la premsa de l’època:
La Vanguardia (19-11-29): Aterrizaje forzoso de un avión alemán
Valencia, 18
Esta mañana ha aterrizado en el término municipal de Museros un aeroplano de la compañía alemana Luft Hansa, procedente de Berlín que iba en vuelo directo a Sevilla. Va pilotado por el piloto Aldtrech y lleva como observador al subdirector de la citada compañía, J. Von Schroeder, y el mecánico Eichentopf. Han manifestado los tripulantes que a causa del fuerte pedrisco se vieron precisados a aterrizar en Marsella, y al reanudar el vuelo, a consecuencia de la gran niebla tuvieron que hacer el viaje a muy poca altura hasta llegar sobre nuestra ciudad, en donde observaron la imposibilidad de seguir volando. Sin embargo, no divisaron el campo de aterrizaje y llegaron hasta Museros, donde descendieron sobre una loma. Un labrador se apresuró a atenderles en los primeros momentos y luego todo el vecindario les prodigó atenciones. El mecánico quedó allí con el aparato. Los otros dos tripulantes vinieron a Valencia y se presentaron al cónsul de su país. El avión sufre la rotura de una hélice.
Ma mare em contà, fent referència al que li contava sa mare, que en arribar a l’avió els de dalt no feien més que cridar i parlar davant els atònits muserencs i muserenques, fins que un dels tres tragué un bloc de notes i amb un llapis feu un precari dibuixet. “Aaaah!, volen una escala pa baixar del bitxo eixe!”. Dos voluntaris anirien corent al mas més proper i al cap d’una estona dos aviadors anaven en comitiva cap a Museros des d’on agafarien el trenet cap a València. Els muserencs i les muserenques, a falta de poder parlar amb ells, de segur que els convidarien a unes bones botifarres i sobrassades o a algun arrosset al forn… Mentre duraria l’arreglamenta de l’hèlix, la Sènia fou un viver de gent de Museros i d’altres pobles. L’ABC, que també es feu ressò de la notícia afegia: “…quedaron reparando la avería el dicho ingeniero, y defendiendo el aparato de la curiosidad del gentio de los pueblos cercanos, la Guardia Civil del puesto de Massamagrell.”
Deu o dotze dies sembla que tardaren en arreglar l’avionet. De segur que els tripulants visqueren a Museros a cuerpo de rey i que seria el tema de conversa preferit del poble. Puc imaginar carros i haques per la Sénia, xiquets i xiquetes, berenars i esmorzars mirant l’avió i com l’arreglaven i comentaris graciosos ara i adés: “-Tu pujaries ahí dalt? -Jo ni pagant-me!!”. Passaren els dies i la cosa acabà quan per fi s’envolà l’aparell (no em pregunteu com) davant de la copiosa i atònita concurrència. M’agrada pensar que els aviadors farien unes passades a poca altura saludant els muserencs i les muserenques que corresponien movent els mocadors i amb la boca i els ulls ben oberts. I ala!, tots cap a casa. La Vanguardia afegia el 30 de novembre: “… Se van muy agradecidos de las atenciones que les han prodigado durante su breve estància entre nosotros.”
La propera vegada que vorien pel poble un avió, vuit anys després, seria cagadets i cagadetes de por, doncs “la pava” castigà l’hospital de sang que estava situat a prop de l’estació del trenet de Museros i la carretera de Barcelona durant la Guerra Civil. Sort que tots dos indrets estaven en aquells anys fora del nucli principal de població, però això ja és altra història.