El dilema de les tendes eco

Donem la benvinguda a l'any nou alegrement amb l'obertura en la ciutat de València de diferents establiments d'alimentació ecològica. Si fa uns dies reapareixia en la vida pública del Cap-i-Casal un personatge com Sánchez Carrascosa reconvertit en empresari verd i inaugurant la seua cinquena tenda, després de les dos inicials al sud del País, una a Albacete i altra a Múrcia de la cadena SuperSano. A penes uns dies després s'inaugura, fent un exercici d'allò que tant ens agrada als valencians, el que es publicita com el supermercat bio més gran d'Espanya. I s'espera per a les setmanes vinents l'obertura de la tercera tenda de la cadena Ecorganic també a la capital del Túria. La distancia entre estos tres establiments d'alimentació ecològica no és superior a mig quilòmetre entre ells. Tots tres es situen en la zona més exclusiva de l'Eixample valencià, i potser tots tres busquen captar un consumidor amb alt poder adquisitiu que busca porgar els excessos comesos durant els anys de la disbauxa urbanística amb un consum responsable.

 

Però quina conjunció astral s'ha hagut de produir per que coincidesquen en el temps i en l'espai tres iniciatives tan semblants? Val a dir que inicialment València ha quedat tradicionalment fora dels centres de consum d'aliments ecològics, focalitzats en Barcelona i Madrid, i Euskadi en menor mesura, i que per tant els pocs establiments que existien fins ara gaudien d'una situació privilegiada. Ara bé, la manca d'una oferta a l'abast de tothom feia que el consum no es disparara. És interessant contrastar este fet amb l'estudi que semestralment el.labora el Ministeri i on es posa de manifest que l'autonomia on més ha crescut el consum de productes ecològics en el primer semestre de 2013 fou en la valenciana. Fins a un 4,5% de variació en vendes absolutes sobre el semestre anterior mentre que pràcticament en la resta d'autonomies el consum va descendir.

 

Coincideixen també en el missatge tots tres projectes de donar importància al producte fresc i de proximitat. És un objectiu molt lloable, però és ben cert que el producte peridor no representa més que problemes per a este tipus de tendes per l'escassa rotació i l'escàs marge que deixen si es compara amb el producte transformat. Però bé, caldrà preguntar-se si estan preparats els productors ecològics de l'Horta per tal d'abastir la diversitat de punts de venda que s'ens venen al damunt. O aprofitaran l'embranzida per tal d'especialitzar-se per una gama concreta dins del producte fresc i/o afegir valor als seus productes amb una transformació?

 

I finalment, allò que més ens preocupa, serà tot açò una moda circumstancial, submergits com estem encara en un cicle econòmic recessiu?. Cal tindre en compte, tornant a l'estudi del Ministeri realitzat per la consultora Nielsen, que des del segon semestre del 2011 el consum de productes ecològics a l'Estat no ha deixat de descendir, fet que no havia passat mai abans. I ho ha fet en valor i en volum, mentre que el consum de l'alimentació convencional s'ha anat recuperant. Este tipus d'estudis es fan considerant únicament el consum en establiments de l'anomenada distribució “organitzada”, és a dir, hipermercats i supermercats. Queden fora per tant la distribució alternativa que realitzen llauradors i associacions de consumidors i les xicotetes botigues. A l'empara del 15-M i d'altres moviments s'ha produït també una proliferació de grups de consum i d'iniciatives semblants, però quin dels dos models aconseguirà popularitzar el consum i la producció de productes ecològics? O cap dels dos? O tots dos?.