El que no ens expliquen els bancs
Una mirada ètica al sistema bancari IV
CARLES PORCEL
Continue exposant alguns aspectes de l'activitat de la banca que van molt bé per crear més consum i per elevar els beneficis dels bancs, però molt malament per al medi ambient i per a l'economia personal/familiar.
Les entitats bancàries, a través de la publicitat dels seus serveis, se'ns presenten com una entitat "benefactora" gràcies a les quals podem fer realitat molts somnis i tenir cada volta més béns i diners. En realitat les "condicions avantatjoses" ho són molt més per a elles que per a nosaltres, i en no poques ocasions s'aprofita del nostre desconeixement i indefensió per fer-nos prendre decisions que si no ens amaguessin informació no prendríem.
Els préstecs no són cap favor. Els préstecs ens permeten fer alguna cosa que sense els diners no podríem fer, però la banca no ens ho "presta" (la mateixa paraula "préstec" és enganyosa) sinó que ens el ven, el preu són els interessos que pagarem. Al banc li interessa "deixar-nos" com més diners millor, i també li interessa que triguem a tornar-los: amb fórmules com compre ara i pague d'ací un any acabem donant-li molts més diners que si tornem el préstec tan aviat com pugam.
Comissions sorpresa i arbitràries. Cada entitat pot fixar lliurement l'import i els conceptes pels quals cobra comissió (excepte en alguns casos puntuals regulats pel Banc d'Espanya). Segons un estudi d'ADICAE (veure més avall), en el passat va produir-se un increment en l'import i l'arbitrarietat de les comissions, que encara algunes entitats mantenen, per exemple, la CAM o Bancaixa cobraven 2€ per fer un ingrés al compte propi des d'una sucursal diferent de la d'origen, i el Banc Popular cobrava 0'30 € per usar els caixers fora de l'horari d'atenció al públic de les oficines. Amb el Compte Tarifa Plana, Banesto s'assegurava cobrar cada any com a mínim 72 € en concepte de comissions.
ADICAE explica que si negociem amb el director o un comercial de la sucursal moltes voltes obtenim una rebaixa substancial o una anul·lació de les comissions.
Es gestionen bé els diners que invertim? Anys després de posar els estalvis en fons d'inversió, molts ciutadans descobreixen que el rendiment és molt inferior al somiat o fins i tot que part dels estalvis ha desaparegut, fins i tot en èpoques en què la borsa puja. Els moviments que la banca fa amb els nostres diners poden estar més orientats a beneficiar els conglomerats empresarials que té al darrera que a maximitzar el rendiment que obtenim nosaltres.
Inducció al consum. La banca fa una publicitat molt agressiva dels préstecs al consum, que resulten ser els que tenen interessos més alts. També ens ofereix tota classe de "regals" a canvi de contractar eixe o altre servei, són objectes en general de baixa qualitat que li costen molt menys que tots els diners que li aportarem, i que solem acceptar encara que no els necessitem. Amb les targetes de crèdit ens indueix a endeutar-nos. Tot açò amplifica la bogeria consumista actual, a més dels beneficis bancaris.
Per assessorament i reclamacions, ADICAE, Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Asseguradores, té delegacions a diverses ciutats. Tel 976 39 00 60 www.adicae.net
Esteu segur que volem més interessos? Avui, el reclam per excel·lència és la possibilitat de guanyar més diners, el més habitual és perseguir aquesta carlota sense veure el que passa al voltant. Voler més interessos pels nostres diners pot ser a primera vista comprensible, i a més serviria per distribuir almenys un poc els enormes beneficis de la banca. Als consumidors conscients, però, ens importa l'origen dels diners que vam guanyar, i pressionar per treure rendiment de les operacions financeres potencia encara més un model econòmic gens afalagador. Alternatives més positives que ens permeten tenir més diners -o millor dit, gastar menys- són consumir menys , endeutar-nos tan poc com puguem i buscar les entitats menys abusives pel que fa a comissions i més allunyades de l'economia casino.
Aquesta secció està realitzada pel CRIC (Centre de Recerca i Informació en Consum), editora de la revista Opcions de consum Conscient. L'article va ser publicat originalment el 2005, pel que algunes dades poden trobar-se desactualitzades.