Passat, present i futur de les cooperatives elèctriques

JUAN ANTONIO PERIS SEBASTIÀ / Som Energia

En primer lloc vull fer una puntualització entre "cooperativa elèctrica" i "cooperativa elèctrica renovable". Les primeres van aparèixer fa gairebé 100 anys, mentre les segones són més recents i han d'agrair a les anteriors haver mantingut el model cooperatiu viu dins del sector elèctric, qüestió que no ha estat senzilla i és el que ha permès que avui puguem parlar de cooperatives elèctriques renovables. Dit això comencem, i ho fem, com ja he comentat, a principi del segle passat, allà per la dècada que va de 1920 a 1930 quan es començava a instal·lar les línies elèctriques a les ciutats, mentre que en llocs més allunyats o zones rurals, la gent veia els beneficis que proporcionava l'electricitat passar de llarg. Davant aquesta situació van començar a agrupar-se en cooperatives per electrificar els seus pobles, i com passava en altres països es va legislar per permetre que aquestes empreses donessin servei als seus socis, però aquesta història idíl·lica no durà molt.

A la postguerra moltes d'aquestes cooperatives van desaparèixer davant les dificultats econòmiques i els anys següents tampoc van ser fàcils ja que la producció d'energia estava en mans de grans empreses que
dificultaven l'activitat de les cooperatives. Al final de tot aquest recorregut i després de la desaparició de més de 500 cooperatives, arribem a l'època actual amb un grapat d'aquestes cooperatives que han aconseguit sobreviure. D'elles, prop d'una vintena tenen la seva seu social al País Valencià, en poblacions com Albatera, Biar, Algímia, Museros, Crevillent, Almenara, Aín o Arañuel.

Així arribem a la primavera del 2010 quan un grup de persones vinculades a la Universitat de Girona van veure la necessitat de reproduir experiències d'altres països europeus per a promoure la participació de la ciutadania en un canvi de model energètic, i comença a agafar forma la idea de crear la cooperativa Som Energia. Es va començar la difusió i a finals d'eixe mateix any es va poder arribar a la xifra de socis i sòcies necessària per poder constituir oficialment la cooperativa. A partir d'aquest punt comencem a parlar de cooperatives elèctriques renovables. S'han creat cinc fins al moment, i hi han més en projecte. Una d'elles està a terres valencianes, Seneo, que neix amb la intenció de donar servei, en principi, a les poblacions de la Vall d'Albaida. El seu objectiu és bàsicament produir l'energia amb fonts renovables per als seus socis,
proposant, a més, un model de mercat descentralitzat i democràtic.

Totes aquestes cooperatives, tant unes com altres, van néixer per donar servei als seus socis en qüestions que el mercat els havia deixat desemparats per no ser-li rendibles. Cadascú creu en un model diferent i intenta donar passos cap al costat que considera més interessant. Però les grans empreses han decidit que NO, que el mercat s'ha de basar en combustibles fòssils, bloquejant qualsevol intent de canvi. Ja no es tracta de què és millor per a la gent i el medi ambient, i tampoc el fet de que no podem basar el nostre futur en combustibles finits, perquè al temps que s'acaben aquests s'acaba el nostre futur. No, tot això no importa, i a dia de hui el que tenim són dos models:

* Un model basat en fonts fòssils, en grans plantes de producció, centralitzat, que està sota el control d'unes poques empreses.

* Un model basat en fonts renovables, petites plantes la majoria
d'autoproducció, descentralitzat i democràtic.

I aquests dos models han arribat a un punt irreconciliable, es podria dir ja de guerra oberta, i en què per a un dels bàndols no existeixen persones sinó abonats que han de ser bons i obedients, i pagar el seu rebut tots els mesos. En aquest moment les cooperatives esdevenen una eina clau perquè la ciutadania puga participar en aquest debat i prendre part per defensar els nostres drets. I al costat d'empreses del sector renovable lluitar per l'únic model que posa a les persones per sobre dels beneficis en els balanços.