No deixaran estaca en paret

JOAN CRESPO

 

Si els valencians no despertem d’aquest somordo que ja dura massa temps, ens van a caure per tots els costats, i la nostra benvolguda horta esdevindrà un museu de la terra, un ”burguer” de cap de setmana. És el que passa quan s’abandona allò què ens dóna personalitat: l’horta i, per damunt de tot, la nostra llengua.

 Durant els darrers dies assistim a notícies com aquestes:

.- L’acord institucional sobre el futur pla hidrològic del Xúquer, incrementa les dotacions d’aigua pels regadius de La Mancha i obri la possibilitat de noves tomes, riu amunt de Tous, cap el Vinalopó.
Són evidents els perills per l’equilibri ecològic de l’Albufera, però cal no oblidar que d’eixa aigua, mitjançant la canal Tous-Túria, beu València i altres poblacions (per cert, molts pobles de la Ribera, sols tenen aigua de pou amb excés de nitrats).

Amb les aportacions del Xúquer, la nostra horta de València, que es rega del Túria, ha vist reforçada, fins ara, la funció prioritària de donar aigua potable a la població, i ha deixat un  major remanent pel regadiu. Darrerament no plou, i ja comencen les restriccions al rec: ¿Què diran ara totes aquelles institucions  de regants valencians que demanaven el transvasament de l’Ebre i no escoltaven les raons dels habitants del Delta?, ¿Escoltarem ara al Tribunal de les Aigües, a la Real Sèquia de Montcada o a la del Xúquer, dir alguna cosa més que “Calle vostè”? Cal recolzar totes les iniciatives en defensa del Xúquer i el seu cabal ecològic.

.- La conselleria de Territori, presenta la Via Parc d’accés a Montcada, per Massarrojos, Godella i Rocafort.
No és la via Parc Nord en la seua totalitat ( que seguint per Alfara, Vinalesa, Foios i Albalat arribaria a la mar ), però ja s’albira el “setge” al que es vol sotmetre el que queda d’horta Nord. Per cert, quines ganes d’utilitzar la paraula “Parc”; parc temàtic, si no canvien les coses. ¿O potser, no és sinó el que realment volen? Fa ja  molt de temps, les elits econòmiques i polítiques què ens governen, i decideixen el nostre futur com a societat, han abandonat tota possibilitat de recuperació de la funció tradicional de l’horta: Abastir de productes frescs a la ciutat. ¿No s’han assabentar que d’altres capitals internacionals, busquen pel món i compren terres de llavor, perquè es preparen per a una crisi alimentaria irremeiable?

Més autopistes, més cinturons, més accessos, ¡ tots a la  recerca del “tapó preferent”!; doncs, sense una política compensatòria de transport públic i sostenible, no hi ha remei als problemes del trànsit i mediambientals. ¿Com no anem a tenir pluja àcida, o, dit d’altra manera, “merda fina”?. Ara em ve a la memòria una obra de teatre independent dels anys 70 on un llaurador, aixada en mà, mirant el cel i cagant-se en…, es queda petrificat per un arruixada de DDT des d’una avioneta polvoritzadora.

Com deia al començament, ens donen de seguit ¿i no sabem encara el lloc d’on vénen?  Ja ho assenyalava el nostre enyorat artista alcoià, Ovidi Montllor, Garrotada! Cantarem.