On descansen les cebes…
Hem començat la primavera fent una passejada per l'horta sud i ens hem portat a classe un paisatge esquitxat per unes construccions amb una morfologia i materialització singular, que no trobarem en una altra zona de l'horta valenciana.
Les ceberes són una de les expressions culturals de l'horta sud, podem trobar-les principalment a l'horta de Xirivella, Paiporta, Alfafar i Sedaví i constitueixen el que podem denominar arquitectura vernacla. Apareixen de forma aïllada o envoltada d'edificacions , són edificacions d'escala menuda amb una morfologia molt clara i una imatge definida per la seua lleugeresa i transparència,que dialoga amb l'entorn que l'envolta.
És una tipologia arquitectònica prou desconeguda, que va nàixer a finals del segle XIX, quan a l'horta sud predominava el cultiu de ceba i els llauradors necessitaven un espai de magatzematge a l'espera d'un bon preu de compra.
La cebera és una construcció modular, que creix longitudinalment i genera una edificació d'ample fix i llargària variable, que s'adapta a les necessitats de magatzematge particulars de cada producció. El mòdul, o dau, també funciona com unitat de mesura, ja que té una capacitat de dos metres cúbics, l'equivalent a cent arroves de pes (1270 quilos),d'aquesta manera el propietari sap en tot moment la quantitat de ceba emmagatzemada i la transacció econòmica s'agilitza.
La ceba també imposa condicionants al disseny. La ventilació és bàsica perquè el producte es mantinga en bon estat i això determina l'orientació de les ceberes, en direcció nord-sud, per tal d'aprofitar el vent est- oest; la formalització de les seues façanes, construïdes amb canyes o llistons de fusta separats entre si de manera que deixen passar aquests vents i, la materialització del sòl de fusta i elevat, de manera que les aïlle de la humitat del terra i permeta la ventilació inferior.
Els materials de construcció de les ceberes han evolucionat al llarg de la seua història. Les estructures originals es van construir amb fusta de xop, que es va substituir posteriorment per travesses procedents de vies de tren; els tancaments de canya per llistons de fusta i, la coberta de palla, per la de teula plana alacantina.
Malgrat l'evolució material, la seua forma ha romàs invariable amb el temps i, encara avui admetria modificacions sense perdre la seua identitat.
Conèixer l'arquitectura de les ceberes suposa conèixer una arquitectura propera i pròpia, adaptada al medi, a les necessitats de cadascú i a les possibilitats materials, una arquitectura intel•ligent i sostenible.
Actualment les ceberes han perdut la seua funció, les que encara estan dempeus alberguen palla, llenya o estan senzillament buides. Aquesta manca de funció concreta i, per tant, de manteniment condueixen a la seua desaparició del patrimoni de l'horta.
No podem acabar sense convidar-vos a saber més, a fer una passejada per l'horta sud i a consultar el llibre "LES CEBERES" d' Adrià Besó Ros, editat pel Museu Comarcal de l'Horta Sud.