El mapa de les irregularitats urbanístiques
El Consell pretén legalitzar milers de xalets, cases de camp i urbanitzacions que s'han construït en les últimes dècades en zones protegides sense clavegueram ni subministrament elèctric i amb accessos deficients
La nova llei d'ordenació del territori del Consell, que en breu es debatrà a les Corts, suposa en la pràctica una amnistia per als milers de cases il•legals disseminades pel territori valencià. Una decisió que treu a la llum les mancances de serveis bàsics com el clavegueram i el subministrament elèctric, i evidencia el mal estat de molts vials d'accés a les urbanitzacions, però que també deixa llargs processos judicials entre ajuntaments i veïns, i fins i tot imputacions a alcaldes i regidors.
El Camp de Túria / Els Serrans
Quasi 30.000 habitatges il•legals entre el Túria i la Calderona
Després de dècades de permissivitat urbanística, la Universitat de València va comptabilitzar el 1992 uns 28.000 habitatges il•legals al Camp de Túria i Els Serrans, comarques que per la seua proximitat a la ciutat de València han estat històricament el lloc preferit de molts valencians per a la seua segona residència.
Llíria era el municipi amb més xalets il•legals , uns 8.000 dels 9.000 amb què comptava, seguit per Riba-roja (5.000 de 7.000), Nàquera, (4.000 de 8.000) i Vilamarxant (3.360 de 3.500). Va ser a partir de 2005, quan la capital del Camp de Túria va prendre la decisió de declarar urbanitzables les 18 urbanitzacions situades en sòl rústic. A canvi, els seus veïns es comprometien a formar una Agrupació d'Interès Urbanístic i iniciar els tràmits dels PAI necessaris per urbanitzar els nuclis fins llavors il•legals. Altres municipis de la comarca com Bétera, Riba-roja o Vilamarxant també han regularitzat el que la Llei Urbanística Valenciana ( LUV ) considerava com a àrees semiconsolidades, instant als residents que siguen ells els que executen la urbanització.
En els Serrans destaca el cas de Pedralba. Un municipi amb menys de 3.000 veïns i més de 2.000 habitatges il•legals (segons les dades de 1992). El consistori va dissenyar un nou pla general per regularitzar la situació dels nuclis residencials.
La Ribera
Només tres de les 12 urbanitzacions de Montserrat tenen tots els serveis.
A Montserrat és, amb més de 5.000 habitatges, la localitat de la Ribera amb més xalets i cases de camp construïdes en el terme municipal. Compta amb dotze urbanitzacions i 21 colònies, "agrupacions de disseminats" que el Pla General de 1995 va declarar sòl urbà, on se situen aproximadament la meitat de les construccions, mentre que l'altra meitat, més de 2.500, es troben fora d'ordenació i serien susceptibles d'entrar en les fórmules que la nova Llei d'Ordenació del Territori valenciana arbitra per legalitzar disseminats, segons fonts municipals.
Cal assenyalar, però, que només tres de les dotze urbanitzacions –"La Rabassa, l'Assumpció i Mare de Déu de Montserrat" compten amb tots els serveis urbanístics, clavegueram inclòs, mentre que a la resta no s'ha acabat de desenvolupar el PAI i no tenen serveis. L'oferta de prestacions és més precària a les colònies.
D'altra banda, la construcció de grans urbanitzacions com el cas de Sant Cristòfol, a Alberic, o dels Llacs, a Alginet, ha donat lloc a llargs litigis. En el primer cas, el retard en complir una sentència per la qual el Tribunal Superior de Justícia va ordenar la conclusió de les obres d'urbanització i l'ajuntament que assumís els serveis bàsics ha provocat la imputació de l' actual alcalde.
La Safor
Oliva ordena enderrocar casetes al parc natural de la marjal
El problema dels habitatges il•legals ha afectat a la comarca de la Safor tant a les àrees d'interior com a les de costa. En tota la franja de platja, hi ha cases fora d'ordenació a Tavernes de la Valldigna, Xeraco i Oliva. En zones d'interior, les construccions han proliferat enmig d'àrees agrícoles i forestals protegides. Per citar els casos més importants , Gandia , Ròtova i Palma de Gandia disposen de centenars de cases il•legals a la partida de Marxuquera. Al Reial de Gandia, la urbanització Monterrey seguix sense clavegueram, igual que la Llacuna o la Reprimala de Vilallonga. Just al costat, a la Font d'en Carròs, l'ajuntament reconeix centenars d'habitatges que es van aixecar sense control en els horts i vessants de les muntanyes més properes al nucli urbà, però, com a la resta de municipis, seguixen sense projectes per urbanitzar. En Almiserà es construí sense llicència en zones de muntanya, com en els espais de la Puigmola i l'Avenc de la Donzella, situats al terme de Barx. A Simat de la Valldigna les cases disseminades es compten per desenes, però destaca l'àrea de les Foies, en ple massís del Mondúber. A Oliva, al marge de la franja litoral, les obres il•legals van proliferar a les muntanyes i àrees agrícoles en totes direccions, incloent el sòl protegit del Parc Natural de la marjal.
En els últims anys, els ajuntaments han incrementat el control i fins i tot han aprovat costosos plans d'urbanització amb resultat dispar. L'exemple més clar és el de Gandia, amb obres en diverses zones de Marxuquera, però sense infraestructures en condicions. Oliva també anuncià projectes d'eixe tipus, però la crisi ha acabat congelant en considerar els propietaris una bogeria haver de pagar ara milers d'euros.
La Marina
Llíber : 300 famílies esperen des de fa 11 anys una solució
Tres-centes famílies, sobretot de residents britànics, esperen des de fa almenys 11 anys que es legalitzen els habitatges que van comprar a Llíber convençuts que tenien tots els permisos en regla. Els xalets eren il•legals i encara avui reben en precari la llum i l'aigua. De fet, alguns propietaris van instal•lar panells solars per la falta de línia elèctrica. L'actual alcalde, José Juan Reus, del PP, els va prometre el 2011 que regularia el subministrament. Res. També els va dir que l'ajuntament aprovaria un PGOU que donaria cobertura legal a casa seua. Però eixa solució tampoc ha arribat.
La majoria dels veïns estan personats en la causa per estafa i delicte contra l'ordenació del territori per la qual estan imputats, entre d'altres, l'ex-alcalde popular José Mas Avellà, l’ex-aparllador municipal Amador Signes i el promotor Miguel Muntaner. Entre 1999 i 2003, es van construir i van vendre tots aquests xalets il•legals. Llíber era un forat negre en l'urbanisme valencià. Es va construir sense control en sòl no urbanitzable. Els compradors, majoritàriament britànics, no van advertir de l'estafa, ja que tot estava molt ben lligat.
El Camp de Morvedre
Gilet s'enfronta a una multa d'un milió d'euros
La presència d'habitatges sense legalitzar es concentra en dos municipis: Albalat dels Tarongers i Sagunt. En ambdós, la construcció es va disparar durant els 70 fins que en els últims anys la pressió municipal va impedir noves edificacions en terrenys no urbanitzables, el que va generar ordres d'enderroc. Tot i açò, hi ha centenars d'immobles sense clavegueram pels quals l'ajuntament s'ha enfrontat a una multa d'un milió d'euros. Només a Albalat es calcula que hi ha unes 3.000 cases il•legals. Mil d'elles estan en nuclis consolidats propers a Nàquera o Sagunt. A Sagunt, el problema es concentra en zones de muntanya com Romeu, Muntanya Caruana, La Pinada, Bonilles, el Pla del Bou o el Plà de L' Aljub. Per la seua zona de platja, les urbanitzacions han anat creixent en els últims anys, mentre segueixen els habitatges sense legalitzar i construïdes per camins agrícoles en zones de marjal.
La Costera / La Canal / La Vall d' Albaida
Ontinyent inicia processos de regularització individuals
La nova llei urbanística ha estat acollida amb cautela a Ontinyent, on l'ajuntament «està estudiant la normativa», que, segons la seua opinió tindrà un llarg recorregut de tramitació abans de la seua aplicació. El consistori, però, ja ha iniciat processos de regularització de manera individualitzada. A Xàtiva, l'Associació de Veïns de Bixquert denuncia la manca de clavegueram i les males condicions d'alguns vials que no estan asfaltats. També demanen contenidors de fem en zones de Bixquert que no tenen els mateixos.