Per L'Horta · Defensem el territori

carxofes.jpg

L’alimentació no és un tema que preocupe prou

BEATRIZ GIOBELLINA

Entre 2009 i 2011 vaig treballar en la meva investigació doctoral sobre l'Horta valenciana i un dels temes que em cridà l' atenció és que en un cert grup d'entrevistats/des el tema de l'alimentació no es relacionava a cap risc social ni a un problema estratègic o que s'haguera d'incorporar a l'agenda política; es vinculava, en general, amb la seguretat alimentària, entesa com a control de qualitat i aptitud dels aliments. Tampoc s'analitzava la seguretat pel que fa a aprovisionament: entesa com l'autonomia d'una comunitat per alimentar-se i per decidir culturalment com fer-ho. Es concebia la societat local i europea exempta de la necessitat de tenir algun tipus de política especial sobre eixe tema, ja que el "mercat" assegura l'aprovisionament d'aliments. L'Horta, en aquest context, no tindria cap importància com a proveïdora d'aliments. Alguns deien:

– "Sí, ens estem menjant l'Horta progressivament…, però no té importància: al món tecnològic que vivim segueix sent sostenible la ciutat. El que no produïm ho importem i no passa absolutament res. Açò passa en moltes societats." (Ciutadà/na)

 -"La protecció de l'Horta és més una cosa nostàlgica que necessària per a l'alimentació." (Ciutadà/na)

– "L'horta? Tant se val… quan vas al supermercat hi ha de tot… i després vénen i et diuen que s'està acabant l'Horta; doncs a mi no em quadra… si no hi ha verdura valenciana serà d'una altra banda." (Ciutadà/na)

No es posava en dubte la seguretat en la provisió d'aliments provinents arreu del món, tot el temps i en forma continuada. Una alimentació (almenys una part) cada volta més homogènia, unificada per la cultura de masses i la indústria agroalimentària globalitzada. Hi havia satisfacció amb la disponibilitat i accés a un menjar variat, fins i tot amb la incorporació d'aliments que abans es definien com a "exòtics" o de "luxe".

I una no pot evitar preguntar-se què passa. Com és possible, potser s'ha perdut la memòria històrica sobre la fam s'ha patit a Europa i a Espanya, particularment durant el franquisme i fins fa (relativament) unes poques dècades? Sent d'origen argentina, les àvies espanyoles solen dir-me que encara recorden quan eren xicotetes que menjaven gràcies als aliments que enviava el meu país.

I és alguna d'aquestes persones de més edat les que tenien una altra mirada. Una entrevistada va comentar:
"La meua sogra deia: 'ai… ens estem quedant sense l'Horta', perquè ella era molt valenciana; que els costums valencians, l'Horta valenciana… no perquè ella tinguera terra, sinó perquè li feia mal la pèrdua… estava molt preocupada pel menjar… 'que ens quedarem sense res per menjar… s'estan menjant l'Horta…!' deia." (ciutadà/na).

Podem reflexionar com es projecta cap al futur l'encara existent "benestar" i la relativa "seguretat" actual sense contemplar que els processos de desenvolupament no sempre són lineals: també hi ha retrocessos (al dia a dia actual em remet!). Molts pobles, actuals víctimes de les crisis alimentàries i la fam que intensificaren la crisi global i l'especulació dels aliments, fins fa poques dècades podien autoabastir-se perquè no els havien arrabassat encara la seva sobirania alimentària.

Si bé està germinant la idea que l'Horta, tan propera a una gran població, podria ser valorada amb un paper estratègic en la seguretat i sobirania alimentària, aquesta encara és feble en el conjunt de la societat (encara que siga forta i clara en grups que la defensen). La tendència majoritària sembla avançar acríticament cap a una total dependència del mercat per a la satisfacció d'eixa necessitat vital, sense que supose un motiu de preocupació: els i les ciutadanes encara (i malgrat la crisi) se senten protegides pel sistema en el que viuen. No veuen amenaces a l'horitzó alimentari ni senten tensió entre allò global i allò local. Sembla que les crisis alimentàries són una cosa que passa "fora" de la bombolla (mig punxada) de l'Estat de Benestar Europeu. Serà miopia o veritat ?

 

Beatriz Giobellina és investigadora argentina al FAUD-UNC
PH INTA (MDS)
begiobe@gmail.com