El barri de València que pot esdevenir un exemple mundial

Pablo Linde / El País

L'ONU atorga un premi internacional a un projecte per renovar un veïnat d'Alfafar

Hi ha alguna cosa que diferencia el barri d'Orba, a Alfafar, als afores de València, de qualsevol altre construït a la calor del desenvolupisme dels seixanta. El distingeix fins i tot d'un veïnat pràcticament idèntic aixecat a la mateixa època a Sevilla pel mateix promotor, amb els mateixos plans i idèntic nom originari: Parc Alcosa (acrònim del constructor Alfredo Corral, SA). Sobre el conglomerat d'habitatges de l'albufera sud valenciana hi ha un projecte únic que ha estat guardonat amb el premi internacional de Rehabilitació Urbana a Edificacions Massives, una distinció concedida per ONU-Hàbitat per la qual competien altres 751 projectes de tot el món.

El pla es basa en la "revitalització d'un barri obsolet de blocs d'habitatge homogenis", segons expliquen els seus autors, María García i Gonzalo Navarrete, membres de l'estudi d'arquitectura Improvistos. El veïnat està compost per una agrupació d'edificis pareguts, alineats en quadrícules, en què viuen al voltant de 6.000 persones en només dos tipus d'habitatges diferents: una d'uns 70 metres quadrats (totes idèntiques entre si) i una altra de 90 (ídem).

"Ens hem basat en les experiències de cohousing i habitatge col·laborativa, que a Europa són més freqüents. En una comunitat de veïns es poden definir diversos graus de privacitat i aprofitar zones infrautilitzades, com les cobertes per a serveis comuns, o generar activitats econòmiques que financen part dels canvis", expliquen els arquitectes. A més de llocs buits, el pla contempla, d'una banda, aprofitar els habitatges desocupats per crear llocs d'ús veïnal, com zones d'estudi o bugaderies; de l'altra, prendre part de la superfície d'aquelles llars on els seus inquilin no necessiten tant espai. Es guanyen metres quadrats per a la comunitat i l'habitant estalvia en despeses.

Els creadors del projecte busquen una distribució que puga evolucionar amb els seus habitants: ampliacions, annexions dels habitatges contigus, disminucions. Llars i persones s'adapten entre si. És un fenomen que es coneix com a arquitectura progressiva, l'apropiació dels espais per part dels usuaris. En lloc de comprar una casa amb dimensions invariables, en una parcel·la es poden anar augmentant o disminuint les habitacions i els llocs segons les necessitats i els recursos. En el cas d'Orba, açò es trasllada als edificis: partint de l'habitatge tradicional aixecat al barri, Improvistos suggereix canvis que "augmenten considerablement la diversitat amb un cost molt baix i sense tocar els murs de càrrega".

Eixa seria només una part del projecte, que va més enllà: proposa, entre moltes altres, mesures d'eficiència energètica amb recursos renovables; ordenar les improvisades hortes que els veïns estan creant en les parcel·les que hi ha al costat d'una carretera i regar amb aigües grises sanejades del propi barri; rehabilitar edificis públics o emblemàtics, com l'antic col·legi -avui abandonat- o el vell centre comercial, que al seu dia va ser el nucli integrador del barri i pràcticament s'està caient a trossos. Ací, els arquitectes proposen potenciar l'ús associatiu que ja té i unir-lo amb un viver empresarial que revitalitze l'activitat econòmica d'una zona amb elevades taxes d'atur.

Perquè el projecte premiat és multidisciplinar, com el mateix concurs exigeix​​, valora cinc paràmetres: urbà (millorar l'espai públic, la mobilitat i promoure la viabilitat cultural); econòmic (introduir noves activitats, intervencions agrícoles i identificar àrees de valor en funció del territori); social (propostes de gènere, seguretat i respecte pels drets veïnals); mediambiental (sostenibilitat i promoure un microclima a través de la vegetació i d'activitats agrícoles) i de participació (contacte amb institucions i veïns, promoure la participació empresarial i involucrar a l'àmbit acadèmic).

Tot açò és té en compte en un projecte que fa únic el barri: cap altre d'extraradi d'una gran capital espanyola pot presumir d'aquest premi. Però més enllà de la distinció, es transformarà realment? Ho convertirà en més sostenible i habitable, com proposen els autors del pla? La veritat és que no està gens clar. D'una banda, els arquitectes s'afanyen a aclarir que el seu és una proposta oberta, que va partir d'un treball acadèmic i que després es va convertir en el seu guardonat planejament urbà. "És important destacar que la proposta que hem desenvolupat és només un exemple de l'aplicació d'aquest sistema d'intercanvi i de creació d'espais compartits. Ens interessa treballar amb allò existent, tant amb l'entorn construït com amb el teixit social del barri i per açò eixos suggeriments busquen només obrir possibilitats. Pretenem continuar treballant amb els veïns i els representants polítics", matisen.

Sergio Miguel Guillem, regidor d'urbanisme d'Alfafar, es mostra obert a estudiar possibilitats, a parlar amb els veïns i, de sorgir consensos, buscar finançament. Perquè no cal oblidar que el projecte no parteix del municipi, no té assignat pressupost ni és una prioritat per a l'Ajuntament, segons reconeix el regidor. "Estem treballant en temes menys utòpics, com la inauguració de l'Ikea o unes expropiacions milionàries. De tot aquest treball, només n'hem vist el pla per sobre, però tractarem d'estudiar-lo i parlar amb els veïns i la Universitat Politècnica de València, que també ha presentat iniciatives al barri", explica Guillem.

I els veïns? La majoria és completament aliena al que passa. El premi ha tingut escassíssima repercussió en els mitjans locals i l'Ajuntament tampoc s'ha pronunciat oficialment al respecte. Així que no hi ha gran implicació per part dels habitants d'aquest veïnat, enclavat en un poble encaixonat entre tres que formen part de l'extraradi de València sense solució de continuïtat: en pocs metres a peu, d'un carrer a una altra es creua de Massanasa a Alfafar, d'ací a Benetússer i, unes passes més enllà, a la capital de la província.

Però hi ha una menuda i activa minoria que sí que està compromesa amb el projecte, que fins i tot va ajudar a redactar-lo amb una barreja d'il·lusió i escepticisme. Són els membres de l'Associació de Veïns Parc Alcosa els Alfafares, un grup de (majoritàriament) jubilats sexagenaris que durant la transició van protagonitzar l'activisme veïnal a la zona i que avui segueixen implicats amb la vida del barri, combatent i, segons assumeixen amb ironia, "perdent batalles".

La il·lusió ve per un projecte nou, diferent, que pretén revitalitzar el barri i que té el "ganxo" d'un premi internacional, segons explica Julian Moyano Reiz, secretari de l'associació. "És una gran oportunitat, ens han fet gratis un projecte que podem usar com vullgam, canviar i discutir, seria una malaptesa no fer-ho. I el guardó de l'ONU és un incentiu perquè busquem un finançament que d'altra manera potser seria impossible", afegeix. L'escepticisme arriba de la mà de l'actitud de l'Ajuntament. "Hem intentat parlar amb ells i de moment no ens han rebut, no ens fan ni cas i només es recorden del barri quan hi ha eleccions. No pareix que tinguen intenció de fer grans coses", lamenta.

Molts factors han de convergir perquè el projecte tire endavant. Primer, la implicació municipal, després, el consens amb els veïns i, sobretot, el gran problema: el finançament. Però la veritat és que en eixe barri humil i tranquil, la població va créixer ràpidament gràcies la immigració que va portar el boom immobiliari i va decréixer al mateix ritme després, té l'oportunitat d'esdevenir un exemple de transformació per a tothom. Els fonaments en tenen. I, segons l'ONU, són bastant bons.